VilaWeb, una estructura de nació

Amb motiu de la concessió del premi Canigó a VilaWeb, diumenge dia 23 d’agost, a la Universitat Catalana d’Estiu, el doctor Gabriel Bibiloni (de la Universitat de les Illes Balears) va fer una glossa d’aquest diari, que fou llegida per Antònia Maria Dols. Us l’oferim tot seguit.

Diu la Wikipèdia que VilaWeb és un portal informatiu progressista, innovador i de defensa del marc dels Països Catalans. Tres motius pels quals una bona part dels catalans l’hem fet el nostre diari de referència, indispensable i de lectura diària. Sóc lector de VilaWeb d’ençà del seu mateix naixement ara fa vint-i-cinc anys, i si no pogués llegir-lo cada dia em faltaria una cosa molt important, bàsica, indispensable. Sense VilaWeb aquest país seria diferent. No sé si molt diferent o poc, però segur que seria diferent. Encara que només fos per una cosa: VilaWeb és l’únic diari nacional que tenim en aquest país. L’únic que en totes les informacions i opinions té sempre present la nació sencera. El que hauria d’estranyar-nos és que sigui l’únic diari nacional que podem llegir. O potser no ens hauria d’estranyar: perquè una cosa en què s’ha esmerçat la colonització és a fragmentar-nos, a dividir-nos, si no a esmicolar-nos com a nació. I el nostre diari és la veu que s’alça cada dia contra aquesta fragmentació, que és per damunt de tot una fragmentació mental.

Avui VilaWeb, quan celebra vint-i-cinc anys d’existència, rep el premi Canigó, atorgat per la nostra Universitat Catalana d’Estiu. Aquest reconeixement s’afegeix a molts altres que ha rebut anteriorment: premi Ciutat de Barcelona de periodisme, Premi d’Honor Jaume I, Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya, premi Pompeu Fabra de difusió de la llengua catalana, premi Òmnium de comunicació, Premi d’Honor Lluís Carulla i algun altre que dec deixar. I sobretot el premi atorgat pels lectors que el llegim fidelment cada dia. Molts són els mèrits per a rebre tals distincions. Jo, com a lingüista, vull centrar-me en un, sense desvalorar de cap manera tots els altres: la llengua.

Per una elemental qüestió de coherència, un mitjà nacional ha d’emprar i promoure una llengua nacional. Vull dir un model nacional de llengua. Que és el contrari per una banda dels models regionals o regionalistes, i, per una altra banda, de qualsevol model sotmès a la interferència de la llengua invasora. Al cap i a la fi, la construcció d’un model nacional de llengua catalana, unificat i descastellanitzat, és el gran projecte de la primera part del segle XX, liderat per Pompeu Fabra i el seu entorn, que tingué assoliments extraordinaris i que rescatà el català del pou de subordinació en què havia caigut o l’havien fet caure. Almenys inicià amb força aquest rescat, un procés que requeria molt de temps, molts de coneixements i que no es podia esgotar amb la vida de Pompeu Fabra. Els promotors d’aquesta gran tasca entengueren que un model nacional de llengua, unificat i descastellanitzat, era la condició perquè el català esdevingués una llengua normal, plenament funcional, amb plenitud d’ús i dipositària de la lleialtat de tots els ciutadans que la parlen.

VilaWeb és un meravellós instrument per a avançar en la descastellanització del català. De fet, avui són els grans mitjans de comunicació els que condueixen els usos lingüístics de la gent, els que implanten novetats lingüístiques i els que poden generar canvis d’ús sense que ni tan sols la gent se n’adoni gaire. Quin gran català que hauríem pogut fer si els grans mitjans del país hi haguessin volgut participar. Però una ideologia sorgida els anys vuitanta empengué els correctors dels mitjans cap a altres objectius. I VilaWeb restà sola mantenint viva i digna la bandera de la llengua genuïna i al servei de tota la comunitat lingüística.

Ja se sap que els polítics i tots els qui gestionen coses públiques l’encerten quan saben triar els tècnics convenients. I la direcció de VilaWeb té el mèrit d’haver sabut triar els assessors lingüístics capaços de dur a terme l’objectiu abans assenyalat. Faig un reconeixement als lingüistes correctors i assessors que han creat el model de llengua de VilaWeb: primer Jem Cabanes i després Jordi Badia, professionals excel·lents i sempre oberts i atents a qualsevol aportació que aparegui en el camp de la recerca lingüística; a diferència d’altres, tancats hermèticament a aquestes aportacions i aplicats a blindar les interferències de la llengua suplantadora.

Vull acabar amb una darrera consideració. S’ha parlat molt d’estructures d’Estat. Però també hauríem de parlar d’estructures de nació. Aquelles que són instrument generador de cohesió de nacional, i aquí no podem més que aplicar l’adjectiu nacional a la nació sencera, emblema de VilaWeb. Lamentablement d’estructures de nació en tenim poques, però rellevants i de grans mèrits: una és la Universitat Catalana d’Estiu, i també ho són l’Institut d’Estudis Catalans, la Xarxa Vives d’Universitats, l’Institut Ramon Llull, la Federació Llull, la Gran Enciclopèdia Catalana o la Wikipèdia en català. I a totes aquestes institucions cal afegir-hi VilaWeb, veritable estructura de nació en el domini dels mitjans de comunicació, on hem de trobar a faltar una televisió i una ràdio nacionals.

Moltes felicitacions a VilaWeb per aquest premi que avui rep i per aquests vint-i-cinc anys de feina excel·lent al servei del país. En els temps que vénen, indecisos però esperançats, difícils però de perspectives engrescadores, VilaWeb ha de continuar de ser una estructura de nació i un referent del jornalisme català. Coratge i endavant.