26.11.2017 - 22:00
|
Actualització: 18.05.2018 - 02:28
El dijous 29 de juny feia vint-i-cinc anys que havia començat l’operació Garzón, en què foren detingudes i torturades quaranta-cinc persones al Principat i al País Valencià, acusades de pertànyer a Terra Lliure. Els detinguts formaven part d’àmbits molt diversos. Anys més tard, l’estat espanyol va ser condemnat pel Tribunal d’Estrasburg per aquests fets.
Aquell dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb van rebre per primera vegada a casa VilaWeb Paper, un nou producte llargament elaborat que avui, 26 de novembre, publica el número que fa cent. La portada d’aquell primer número incloïa una entrevista a Ramon Piqué, un dels torturats, els relats en primera persona de disset dels detinguts en aquella operació i una opinió de l’editora de VilaWeb, Assumpció Maresma. Una fotografia impressionant d’Albert Salamé feia lluir el disseny que Patrícia Ballesté i Tere Guix havien anat creant des de mesos abans, un disseny elegant però també trencador, que ha estat una de les claus de l’èxit del producte. A partir d’aquell disseny, Laura Gállego ha anat confegint números molt espectaculars per respondre a la situació que s’ha viscut des del juny passat, en un context trepidant com cap altre. Tantes notícies importants com han passat han permès a VilaWeb Paper de publicar suplements especials i números molt treballats gràficament que han esdevingut testimonis de primera mà de la història del país.
De diumenge a divendres, cada dia a les deu del vespre el VilaWeb Paper ha arribat a les mans dels subscriptors. Els uns han optat per treure partit de les característiques multimèdia del producte i llegir-lo en pissarretes o a l’ordinador mateix. Els altres han aprofitat el disseny en Din-A4 per a imprimir-lo a casa i llegir-lo amb tranquil·litat a la nit o l’endemà al matí al transport públic. En poc temps, VilaWeb Paper ha esdevingut una referència periodística per a molta gent, que se’n van a dormir amb una imatge reposada, analítica, concisa i documentada sobre allò que passarà l’endemà i allò que ha passat el dia que s’acaba.
Una plataforma per a alentir i dominar l’estridència de les notícies
La decisió de publicar VilaWeb Paper arrenca fa més d’un any. L’alarma per la gran quantitat de continguts sensacionalistes i poc elaborats que inundaven la xarxa va portar la redacció de VilaWeb a debatre sobre maneres de dominar l’estridència que s’anava apoderant de la xarxa i remarcar la qualitat del periodisme. Des de fa temps, VilaWeb edita dues portades diferents, una per a la web i una altra per a les diverses versions mòbils. Al mòbil hi ha més atenció a les notícies d’última hora, mentre que la web ofereix una versió més equilibrada entre novetat i profunditat. La pregunta que va sorgir va ser si era factible una versió encara més centrada en les informacions de profunditat i que tingués poca relació amb l’última hora.
L’experiència del New York Times i més diaris dels Estats Units va ser presa en consideració per a elaborar el producte. El Times, particularment, ha readaptat tota l’operativa i ara el diari en paper és un recull dels continguts més destacats entre tots els que es treballen durant del dia. Si durant uns quants anys la web s’alimentava del paper, ara és el paper que s’alimenta de la web, per destacar i potenciar les informacions més ben elaborades, que fan de més bon llegir amb una bona maqueta.
Aquest va ser el punt de partida de VilaWeb Paper. No es tractava de publicar-ho tot, sinó de publicar el millor. Ja feia mesos que els subscriptors podien accedir, a les deu del vespre, als continguts de l’endemà, de manera exclusiva. Per tant, l’evolució lògica va ser seguir aquest mateix camí. La raó de fer arribar el diari a les deu del vespre era ben evident: és quan la gent té temps de llegir. El cercle, doncs, es tancava amb molta naturalitat. VilaWeb Paper seria un recull del millor periodisme de VilaWeb, en què es remarcaria molt la contextualització dels fets, i els lectors el rebrien en dos formats innovadors a l’hora del dia que tenien temps de llegir i els resultava còmode de fer-ho.
Després de les primeres proves, es va convenir que el nombre de pàgines més adequat era d’una vintena, tret del divendres, quan s’hi afegien dos quaderns especials: ‘Desconnecta’, que conté propostes de cap de setmana a tots els Països Catalans, i ‘Set dies’, un recull de les millors pàgines de la setmana, justificat pel fet que el diari del divendres és obert, no solament per als subscriptors sinó per a tots els lectors.
Avui VilaWeb Paper fa cent números. La seva aparició va causar molta sorpresa i molt interès en la premsa especialitzada europea i americana. És un producte molt innovador que segueix la tradició de VilaWeb, un diari que en vint-i-tres anys d’existència no ha cessat d’innovar. En el futur hi ha envits sobre la taula i VilaWeb Paper continuarà essent una peça essencial d’aquest diari referent dels Països Catalans que, gràcies al suport dels subscriptors i els lectors, és VilaWeb.
