VilaWeb ja mira cap a l’any 2047, com a diari nacional de referència

L’any 2020 VilaWeb va celebrar vint-i-cinc anys. La pandèmia va deslluir la celebració pública, però va ser un motor per a pensar en el futur i començar a posar-lo en dansa. Potser per això a l’assemblea d’aquest vespre al Centre de Cultura Contemporània, Vicent Partal ha convidat els subscriptors a veure el futur immediat del diari.

Si el confinament causat per la covid-19 va fer créixer l’opinió i l’anàlisi internacional i va servir per a començar a experimentar amb els butlletins –en què s’han començat a fer evidents canvis de disseny–, o assajar les Històries de VilaWeb, la postpandèmia ha permès al diari de treballar en el relleu generacional, en el rejoveniment de la redacció, en una “aventura apassionant” que enguany tindrà una exposició commemorativa al Palau Robert. Partal ha recordat que VilaWeb havia format part d’un gran moviment periodístic i sociològic que ha originat grans canvis, especialment als Països Catalans, però ha recordat que sobretot són importants els vint-i-cinc anys vinents: “La idea és que VilaWeb ens superi a nosaltres, i gràcies als subscriptors podem fer un salt endavant.”

La voluntat de ser un diari nacional de referència

Amb una secció d’opinió de referència d’aquest país, amb els noms de Mercè Ibarz, Andreu Barnils, Joan Ramon Resina, Carme Junyent, Martí Estruch, Marta Rojals, Anna Zaera, Julià de Jódar, Gemma Pascual, Joan M. Minguet, Núria Cadenes, Tina Vallès, Pau Vidal, Galeusca de directors (Martxelo Otamendi, Maria Obellerlo i Vicent Partal), i analistes com Josep Casulleras, Ot Bou, Odei A. Etxearte, Esperança Camps o Jordi Goula…, Partal ha anunciat que Vilaweb farà una immersió en el món de la ràdio amb els podcasts, on sembla que tornarà la pissarreta per explicar què passa al món i Jordi Badia oferirà comentaris de llengua. Aquesta nova iniciativa s’afegeix a l’acord signat amb Rodamots per oferir el Paraulògic, un joc d’èxit inspirat en el que publica The New York Times, i què, a parer de Partal, lliga amb la raó fonamental de Vilaweb: fer del català una llengua moderna i competitiva.

Partal ha recordat que en aquestes darreres dècades s’ha viscut  un procés de transformació dels mitjans enormes: “Quan vam començar l’any 1995 no teníem ni idea de què els passaria als diaris en paper, a la televisió, la ràdio. Els mitjans han viscut una transformació sensacional”. Una transformació que ha configurat un sistema de mitjans globals, com The New York Times, The Guardian o Aljazeera, amb una projecció cap al món, en anglès… i els mitjans hiperlocals, que s’adrecen a una comunitat concreta. Enmig d’aquests dos tipus de mitjans, com ha explicat Partal, apareixen un o dos mitjans nacionals de referència: “VilaWeb és, serà i vol ser un d’aquests. Un diari nacional de referència que, com a tal, té la característica de dibuixar i definir el mapa –una nació és allà on arriben els seus mitjans– i dialogar amb la globalització.”

La web ha mort, visca VilaWeb

Aquesta transformació de VilaWeb pensant en el futur, té per eix principal un canvi d’imatge important. Partal ha recordat els inicis amb la primera imatge dissenyada per Joan Subirats i el logotip creat amb Amèrica Sánchez, i ha explicat que la nova imatge per al futur s’havia començat a traçar en temps de pandèmia. Per fer-la pública, l’acte ha comptat amb Josep Maria Ganyet, de l’estudi Mortensen, que ha presentat una nova web. Ganyet ha dit: “Qualsevol lector que hi arribi, fins i tot si no entén el català ni l’alfabet, sabrà que VilaWeb és un diari seriós i de referència.” Un diari que no fa cap concessió a la banalitat ni al sensacionalisme.

La nova VilaWeb, que es farà efectiva a començament de març, comptarà amb un moto de Joan Fuster i novetats com la fotografia del dia, una presència notable de les històries i grans reportatges que es poden llegir amb temps, i una tria de les deu notícies que els lectors no poden deixar passar.

El nou disseny ha entusiasmat els subscriptors, que han enriquit la presentació amb comentaris i suggeriments, en un vespre en què Ganyet ha recordat que les webs han canviat molt, però sobretot han canviat molt els hàbits dels lectors, que hi accedeixen per xarxes socials i que poden tenir en els butlletins la forma d’entrada i contacte amb el seu diari de referència. Partal ha ironitzat dient que el web és el passat. Potser sí, però VilaWeb és, sens dubte, el futur.