El conseller Vila presenta un pla de xoc per a augmentar l’oferta d’ensenyament de català per a adults

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat a la Comissió de Política Lingüística del parlament un pla de xoc per augmentar l’oferta d’ensenyament de català a adults, arran de la denúncia del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de les traves i complicacions per a accedir-hi. “Som en una cruïlla històrica que marcarà el futur de la llengua. Ens calen polítiques de molt més abast i d’impacte més profund”, ha dit.

Tal com va fer la portaveu del govern Sílvia Paneque ara fa dues setmanes, també ha reconegut que, ara com ara, les condicions d’aprenentatge en adults no cobrien tota la demanda i, quan la cobrien, no sempre era en les condicions idònies. Per resoldre-ho, ha anunciat un augment del nombre de cursos de tots els nivells i modificacions al sistema d’inscripció. A més, ha dit que cercarien fórmules noves per a cobrir la demanda en indrets poc poblats. En aquesta mateixa línia, s’ha compromès a desenvolupar noves modalitats de cursos: intensius, multinivell, immersius, en línia síncrona i de formació al lloc de feina.

Tot plegat, es vehicularà per mitjà d’allò que el conseller ha batejat com un “rellançament” del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). A més, ha dit que pretenia d’involucrar-hi més actors, com ara els municipis, les entitats d’acollida, les entitats de voluntariat lingüístic i el món laboral.

Línies d’actuació

A més de les millores en el sistema d’ensenyament en adults, Vila ha presentat quatre línies d’actuació més per a fer créixer l’ús del català. La primera és facilitar-ne l’ús social. Sobre això, ha presentat el programa “Comerços aprenents”, que consisteix a portar l’ensenyament al dia a dia dels comerços. El docent va al comerç i ensenya les estructures bàsiques que ajudaran els treballadors a atendre els clients.

Una altra de les línies és promoure l’ús normal de la llengua a les institucions. Per això, ha dit que calia garantir els drets lingüístics dels ciutadans d’adreçar-se a les institucions en català i la presència normal de la llengua en l’activitat administrativa.

La quarta línia és incentivar el compromís amb la llengua a tots els nivells. Segons que ha explicat, això consisteix a arribar a acords, estendre actituds i implantar hàbits d’ús favorables de la llengua. A més, ha dit que l’instrument principal per a aconseguir-ho era el Pacte Nacional per la Llengua, que continua en procés d’elaboració. També ha dit que aquests objectius solament serien assolibles si es procuraven els recursos humans i materials necessaris, i ha fet menció de la necessitat de fer augmentar els professionals de la llengua i els recursos didàctics, tecnològics i audiovisuals necessaris per a tenir una llengua atractiva.

Protecció de l’occità

Sobre l’occità, Vila ha presentat la cinquena línia d’actuació, en què ha fet èmfasi en la voluntat de coordinar-se amb les institucions araneses perquè la societat percebi que el departament també el protegeix.

Finalment, ha exposat les polítiques d’impuls a la llengua de signes catalana i ha anunciat un estudi per a aprofundir en aspectes com ara la privació lingüística.