Junts per Catalunya va fer ahir als Banys i Palaldà (Vallespir) un acte revestit de celebració estiuenca i aniversari del partit, però que tothom era conscient que serviria d’escenari a Carles Puigdemont per a explicar què pensa fer a partir d’ara i si tornarà, malgrat que el vulguen empresonar.

L’expectació no va ser defraudada. Puigdemont va ser clar i es va reafirmar en la seua disposició a presentar-se al Parlament de Catalunya –donant per acabat, per tant, l’exili– quan se celebre la sessió d’investidura de Salvador Illa, que negocien el PSC, ERC i els Comuns. No hi va haver ni mitges tintes ni evasives de cap classe, ni frases que es pogueren interpretar. Quan hi haja sessió d’investidura, el 130è president acudirà a Barcelona i, segons que va dir: “Només un cop d’estat m’impedirà de ser-hi.”

El 130è president va recordar que marxar a l’exili no va ser mai una decisió personal sinó un càlcul polític i que ara el retorn és el mateix. Va dir, també, que sempre ha estat a favor d’aprofitar les oportunitats i que l’amnistia n’és una “de molta transcendència”, cosa que quedaria demostrada per com de lluny el colpisme judicial està disposat a arribar per intentar d’aturar-la. I va afirmar que l’amnistia no era pas el projecte d’Espanya, sinó una victòria catalana i que, per això –tot i haver estat obligats a cedir-la políticament amb els seus vots al parlament– ara resulta que els Pedro Sánchez i les Yolanda Díaz no faran allò que qualsevol demòcrata faria en una situació semblant: posar en cintura els colpistes amb la legitimitat del poder democràtic i impedir-los que perpetren aquest cop d’estat que és negar-se a aplicar una llei aprovada pel parlament, tot rebel·lant-se contra la legalitat de la mateixa manera que als anys vuitanta ho van fer els Tejero, els Armada i els Milans del Bosch. I va ser aquest gir inesperat de la narració que va il·luminar la seua determinació de tornar. 

“Només un cop d’estat em podrà impedir de ser al parlament”, va dir Puigdemont. Només una violació flagrant i violenta del marc legal i jurídic vigent podrà impedir-li d’estar en la investidura, va dir, tot afirmant que els catalans estem davant una “confrontació a la qual ens conviden”. Davant una nova confrontació que ell creu que servirà no per a desemmascarar només els jutges togats sinó també Espanya com a tal i en el seu conjunt –també els seus polítics, el seu govern, el seu parlament, la seua democràcia coartada i retallada, simplement inservible. 

I, per si algú no l’havia entès prou, ho va rematar tot amb una frase d’aquelles que farà fortuna, quan va dir que la presó de la qual cal eixir no és una presó personal, seua o de ningú, sinó la presó col·lectiva: aquesta presó que en diuen Espanya. Per tant, el seu hipotètic ingrés a presó no seria el tema; el tema seria com eixir-se’n tots, de la presó espanyola.

Un comentari final. L’acte es va obrir amb un parlament de la batllesa d’Els Banys i Palaldà, Maria Costa, que va definir el moment que arriba ara com una “vigília d’armes per a Puigdemont”. La vigília d’armes era una antiga tradició cavalleresca que implicava d’aturar-se a fer una profunda reflexió personal, tot passant una nit vetllant en solitari les armes, com a part de la preparació mental i física necessàries abans d’assumir responsabilitats. En la mesura que el seu gest forçarà les costures de l’estat i hauria d’obligar-lo a respondre-hi, aquesta vigília d’armes no serà només necessària per al president Puigdemont, sinó per a tota la nació. Perquè ací, en el nivell de la resposta, hi haurà la clau del futur immediat.

PS1. Mentrestant, el tripartit continua avançat cap al pacte, amb un escull que avui expliquem, que és la divisió interna a Esquerra entre els partidaris de Rovira i els de Junqueras i la por a una utilització, per part d’aquest, del pacte que en puga resultar.

PS2. Xavier Grasset ha creat tota una època en la televisió catalana amb el seu programa nocturn Més 324. El setembre canviarà de franja televisiva i segurament de continguts i Assumpció Maresma ha parlat amb ell de tot plegat en aquesta entrevista.

PS3. Si podeu llegir VilaWeb de franc, sense un mur de pagament, és perquè milers de lectors com vosaltres són solidaris amb el diari i se n’han fet subscriptors. Cliqueu ací per fer-vos-en vosaltres també.