Viggo Mortensen: “No entenc que algú pugui tenir res en contra de tenir cura del català”

L’actor i director de cinema Viggo Mortensen ha presentat el seu segon film, Hasta el fin del mundo, que arribarà als cinemes divendres. Després d’haver debutat com a director amb Falling, l’actor ha escrit ara un western romàntic i modern protagonitzat conjuntament amb Vicky Krieps, Dany Huston, Solly Mcleod i Garry Dillahunt. Mortensen ofereix un punt de vista inusual en un western amb una protagonista femenina de pensament lliure. Tot plegat, emmarcat en una història que aborda les conseqüències per a les dones quan els seus companys o pares se’n van a la batalla. En una entrevista a l’ACN, Mortensen ha reivindicat de tenir cura de llengües com el català i ha dit que no podia entendre que ningú hi estigués en contra.

Durant l’entrevista, ha explicat que li semblava interessant d’explorar en un film què li passava a una dona o una nena quan es quedava sense el pare, el germà o  el marit perquè se n’anaven a lluitar a les guerres. “És inusual centrar-se en una nena o tenir com a personatge principal una dona de pensament lliure per a l’època”, reflexiona sobre el gènere. “Em va semblar interessant de col·locar una dona en un període de temps dominat per uns quants homes corruptes, violents i manipuladors”, argumenta.

Malgrat que el punt de partida no és ideològic, el film explica un fet universal com el d’un home que se’n va a lluitar en una guerra “per unes raons morals”. “Com aquells que van voluntàriament a lluitar a Ucraïna”, diu. Però a Mortensen li interessa de  saber què els passa a aquests personatges quan l’home torna. “Una guerra crea caos, desordre, tristesa. Tota guerra és un error, per molt bones raons que un tingui per a anar a lluitar”, diu.

Mortensen s’ha volgut allunyar dels westerns més clàssics que, segons que diu, s’obliden de la dona i que quan l’home torna de la guerra se la troba casada amb una altra persona, morta o esperant-lo amb una bona benvinguda. “Què ha fet la dona durant tots aquests anys? És això que hem volgut explorar.”

El personatge de Vivienne Le Coudy representa una dona lliure, independent i tossuda. “Es basa en el que sé de la personalitat de la meva mare”, reconeix. Però el record de la seva mare ha estat un punt de partida que s’ha acompanyat d’una diversitat d’elements de ficció.

Mortensen es defineix com a amant dels westerns, tot i que considera que bona part dels films d’aquest gènere són força dolents. Per submergir el públic en la història, el director proposa una fotografia “simple i elegant”. Però en aquest cas ha trencat els codis clàssics del western i hi ha introduït el personatge femení fort i diferent, amb una vida interior molt marcada.

Un altre aspecte diferencial del film és que els protagonistes són immigrants. “L’anglès no és el primer idioma de cap dels dos; això representa correctament què era el país en aquell moment. Tothom venia d’uns altres llocs”, ha dit. Segons Mortensen, el film reflecteix més com era la realitat històrica del moment, un fet que no sempre s’ha vist en els westerns.

D’Àragorn a la direcció

Vint anys després de l’estrena de la trilogia El senyor dels Anells, Mortensen destaca que la seva participació amb el personatge d’Àragorn va ser una experiència molt bona en una filmació que va ser “escola del cinema”.

“Sense l’èxit de la trilogia, no hauria pogut treballar per primera vegada amb David Cronenberg, ni amb més gent. Potser no hauria pogut dirigir. Una cosa ha portat a una altra”, explica.

L’ús social del català

El director, amb coneixement de català i voluntat de parlar-ne, explica que té curiositat per totes les cultures i llengües. La seva parella és l’actriu barcelonina Ariadna Gil. Arran de la problemàtica per l’ús social del català a Catalunya, s’ha mostrat preocupat i ha dit que era una pena quan es perdien les llengües i no se’n tenia cura. “No entenc que algú pugui tenir res en contra de tenir-ne molta cura.”

Mortensen també defensa que les llengües no s’han d’etiquetar de dretes o d’esquerres perquè són eines de comunicació. “Odio quan entra la política en això. La vida és curta, per què no aprendre tant com sigui possible sobre uns altres éssers humans, uns altres llocs i cultures?”, es demana.

L’argument

El film s’ambienta al segle XIX als Estats Units i gira entorn de Vivienne Le Coudy, una dona intrínsecament independent que comença una relació amb un immigrant danès, Holger Olsen. Iniciaran una vida junts en una casa al poble Elk Flats. Tot i això, la guerra civil els separarà i la Vivienne es trobarà sola en un entorn hostil controlat pel totpoderós Alfred Jeffries, el seu violent fill Weston i el corrupte batlle Rudolph Schiller.