15.08.2024 - 21:40
The Washington Post · Rebecca Tan
Singapur — Segons que denuncien grups de drets humans i analistes de seguretat, el govern vietnamita ha fet la campanya de repressió més intensa en dècades contra els dissidents: ha empresonat desenes d’activistes, advocats i periodistes i n’ha empès molts més a l’exili.
La intensificació de la repressió arriba perquè els Estats Units ha intensificat el vincle amb el país, cosa que no es veia d’ençà de la fi de la guerra del Vietnam, els anys setanta. L’administració Biden ha proporcionat centenars de milions de dòlars en ajuda militar al país i les empreses nord-americanes han augmentat la inversió en els sectors tecnològic i manufacturer del país.
Ara els activistes dels drets humans vietnamites temen que la repressió s’agreugi encara més amb l’ascens de To Lam, que ha presidit sobre gran part d’aquesta campanya de repressió, al càrrec de secretari general del Partit Comunista, el més poderós del país.
Durant els onze mesos transcorreguts d’ençà que el Vietnam i els Estats Units van estrènyer els llaços bilaterals en una cimera el setembre del 2023, el Partit Comunista ha detingut més de dues dotzenes d’activistes dels drets laborals, ecologistes i periodistes.
La major part dels detinguts no són crítics amb el partit; molts, de fet, havien treballat per aconseguir canvis legislatius mitjançant l’acció de govern. Molts tenien també vincles amb organitzacions internacionals occidentals, una circumstància que, en el passat, s’havia considerat com una garantia contra la repressió governamental.
El director d’un grup de reflexió sobre política energètica, que ha treballat amb el Banc Mundial i ha col·laborat amb agències internacionals, va ser detingut acusat d’haver-se apropiat de documents oficials.
Un funcionari del ministeri de Treball, que va col·laborar amb l’ONU en la ratificació d’un acord internacional que permet la creació de sindicats sense aprovació prèvia del govern, va ser detingut per la policia després de ser acusar de revelar secrets d’estat.
Un periodista que havia estat afiliat la Universitat Harvard va ser detingut per “abús de les llibertats democràtiques” arran d’unes publicacions que havia fet a Facebook.
Els activistes dels drets humans asseguren que aquestes detencions evidencien la intensificació de la repressió de l’estat. Aquest mes, Vietnam ha encarcerat gairebé 200 presos polítics, cosa que implica que en el primer semestre del 2024 va empresonar-ne tants com en tot el 2023.
En conferències de premsa, el ministeri d’Afers exteriors del Vietnam va negar que el govern hagi fet cap campanya de repressió i va rebutjar les crítiques d’organismes internacionals, tot titllant-les de “ingerència en les activitats internes del Vietnam”.
El Vietnam va experimentar un període de liberalització política durant la dècada del 2000, però el govern s’ha tornat molt més repressiu amb l’auge dels partidaris de la línia dura del Partit Comunista. En els últims mesos, el partit ha reforçat encara més el control d’una lluita interna pel poder que ha dut To Lam al cim del partit.
Les organitzacions que s’han desenvolupat aquestes tres dècades per donar suport a la llibertat d’expressió i exigir responsabilitats al govern han quedat “delmades del tot”, segons que afirma Ben Swanton, director de l’organització de drets humans Project 88. Editorials independents, associacions de periodistes, grups de reflexió i organitzacions sense ànim de lucre han tancat en ràpida successió, sigui per acció del govern o bé per iniciativa pròpia d’activistes temorosos de ser detinguts.
“No queda ningú capaç de bastir una resistència organitzada al govern”, afirma Swanton. Human Rights Watch, el Comitè per a la Protecció dels Periodistes i Amnistia Internacional han fet afirmacions semblants.
La propaganda del partit i els documents oficials suggereixen que, si bé els dirigents vietnamites han intentat de beneficiar-se de la integració creixent en l’economia internacional, aquesta obertura als mercats internacionals els ha fet també més sensibles a les amenaces polítiques en l’àmbit domèstic, segons que afirma Nguyen Khac Giang, analista de política vietnamita a l’Institut Yusof Ishak d’ISEAS, amb seu a Singapur.
El govern s’ha hagut d’enfrontar a poques pressions per part de Washington i més capitals estrangeres a causa de la importància creixent del país com a contrapès a la Xina, segons que afirma Giang. Vietnam comparteix una llarga frontera terrestre amb la Xina i ha plantat cara als intents de Pequín de dominar l’estratègica mar de la Xina meridional.
Per tal de seduir el Vietnam, els Estats Units han passat per alt la repressió de la societat civil vietnamita en les reunions diplomàtiques d’alt nivell amb Hanoi i no han condicionat els acords signats amb el país a possibles millores en drets humans, segons que expliquen tres ex-funcionaris del departament d’estat nord-americà implicats en les negociacions amb el Vietnam.
El juny, els Estats Units van millorar la classificació del Vietnam en l’Informe sobre Tràfic de Persones (TIP, per les sigles en anglès) tot i l’oposició de grups de drets humans que afirmen que el Vietnam fa temps que n’encobreix casos.
Kelley Currie, que ha treballat com a ambaixadora dels Estats Units a l’ONU, diu que els Estats Units són molt permissius en matèria de drets humans i afavoreixen la continuació de la repressió al Vietnam. Currie afegeix que és erroni creure que es pot persuadir Hanoi perquè prengui partit contra la Xina, perquè el Vietnam “no està interessat a formar part de cap aliança antixinesa encapçalada per Occident”.
Un portaveu del departament d’estat nord-americà nega que el govern hagi afluixat la pressió sobre el Vietnam en matèria de drets humans, tot afirmant que els funcionaris “tenen converses franques amb els homòlegs vietnamites en matèria de drets humans”. Daniel Kritenbrink, sots-secretari d’estat nord-americà per a Assumptes de l’Àsia Oriental i el Pacífic, va parlar-ne durant una visita a Hanoi el juny, segons el portaveu.
Grups de drets humans i activistes han pressionat per vincular l’historial del Vietnam en matèria drets humans al transcurs de la relació entre el país i els Estats Unit.
A començament del 2024, el Vietnam va sol·licitar al departament de comerç nord-americà que canviés la seva designació “d’economia no de mercat” a “economia de mercat”, cosa que reduiria els aranzels sobre les importacions vietnamites als Estats Units, el seu mercat d’exportació principal. El Vietnam ha fet reformes per satisfer els criteris nord-americans per a ser classificat com a economia de mercat, segons els funcionaris, incloent-hi l’obertura del país a la inversió estrangera i la reducció del control governamental sobre els recursos econòmics.
Però els grups de defensa dels drets i els fabricants nord-americans contraris a la proposta de canvi de designació argumentaren que el Vietnam continuava funcionant com una economia planificada, dirigida en gran part pel Partit Comunista, i que no complia les normes laborals d’una economia de mercat, atesa la repressió als sindicats.
El departament de comerç va anunciar a començament d’aquest mes que, finalment, no en canviaria la designació. La decisió es va prendre basant-se en una “anàlisi exhaustiva” de l’economia del Vietnam, però uns quants analistes de seguretat i activistes dels drets humans van dir que era una indicació que l’administració Biden havia començat a tenir més en compte l’historial de drets humans del Vietnam. El país tornarà a sol·licitar a Washington que en canviï la designació, segons que va informar el ministeri de Comerç vietnamita.
Segons que explica Ted Osius, president del Consell Empresarial EUA-ASEAN, la designació del Vietnam hauria d’haver-se canviat per motius tècnics. Però Osius, que va ser ambaixador dels Estats Units al Vietnam entre el 2014 i el 2017, reconeix que l’erosió de les llibertats civils al país ha arribat a un extrem que suscita un “dilema” per a la relació entre els Estats Units i el Vietnam.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
