18.12.2022 - 21:40
Hi ha moments a la vida que et queden gravats per sempre i que ni el temps ni la memòria et poden desdibuixar. I ara no parlo de moments greus o transcendents, sinó de vivències que han encès un fanalet en la teva consciència i romanen allà, a vegades sense cap explicació o pretext. Un d’aquests moments va ser per mi el dia que vaig conèixer Mary Ann Newman. Em va explicar com, els primers setanta, va passar pel Madrid gris del franquisme i després va viatjar cap a Barcelona. Només arribar, va percebre una atmosfera diferent. Allò era una altra cosa. Potser no sabia encara que aquell nou paisatge ja no l’abandonaria i que ella mateixa no pararia d’explorar tots els vincles entre Barcelona i Nova York.
La setmana passada, Mary Ann Newman va rebre el 31è Premi Internacional Ramon Llull per “la seva tasca per a promoure la cultura i la literatura catalana als Estats Units des de l’ensenyament, la traducció i l’activisme cultural”. Efectivament, a més de la seva tasca com a docent en diferents universitats nord-americanes, ha traduït a l’anglès obres de Narcís Comadira, Joan Maragall, Quim Monzó i Josep Maria de Sagarra. Per la traducció de Vida privada, d’aquest darrer, ha guanyat diversos premis i, a més del premi que acaba de rebre, ha obtingut més reconeixements, com ara la Creu de Sant Jordi el 1998. I si hem de parlar del seu activisme cultural no podem ignorar la seva tasca com a gran amfitriona dels catalans a Nova York. Tothom que l’ha coneguda se n’ha emportat un gran record per la seva generositat i la seva bonhomia. Les converses amb la Mary Ann són sempre memorables.
Espigolant en la seva biografia, acabes trobant dos detallets aparentment inconnexos: era neboda d’Arthur Miller i és membre del Consell PEN America. Arthur Miller va ser president del PEN Club Internacional entre el 1965 i el 1969. Ell, que havia estat víctima de la caça de bruixes –delatat per Elia Kazan–, va ser també opositor a les guerres del seu país contra Corea i el Vietnam. Com a president del PEN, es va trobar amb la detenció de Wole Soyinka, escriptor nigerià futur premi Nobel de literatura el 1986. Arthur Miller va escriure una carta a Yakubu Gowon, el cap de la junta militar que aleshores governava Nigèria, per demanar-li l’alliberament de Soyinka. Diu la llegenda que Gowon va demanar qui era aquell Arthur Miller que s’atrevia a escriure-li en aquells termes i el van informar que era un gran dramaturg de fama internacional. Això no va commoure el militar, però algú va recordar que també era el marit de Marilyn Monroe i, amb aquesta informació, Soyinka va ser immediatament alliberat. Soyinka mateix va desmentir aquesta llegenda que continua circulant potser per allò que no hem de deixar que la realitat ens espatlli una bona història.
En el seu discurs d’agraïment pel premi, Mary Ann Newman va recordar els catalans que havien viatjat a Amèrica, com ara Pere d’Alberni, autor del primer vocabulari nootka, convertint-la així en la primera llengua documentada de la costa del nord del Pacífic; i també tots els que li havien anat obrint les portes del coneixement de la llengua i la cultura catalanes. La suma de les seves mirades es reflecteix en la mirada de la Mary Ann i jo diria que hi sortim afavorits. Ella conserva la il·lusió per aquell país diferent i ha fet que molts, des de fora, també ens trobin interessants. Els jocs de miralls no li són aliens. Com explicava en l’entrevista que li va fer Xavi Bundó al Via lliure, el seu avi i el seu pare inspiren personatges de La mort d’un viatjant. Quina manera de descobrir una altra mirada sobre la pròpia família. I també apuntava la possibilitat que una tia seva –que feia d’espia a Barcelona– hagués viscut al pis on també va viure Josep Maria de Sagarra. I és que en la vida de la Mary Ann Newman tot es pot convertir en llegenda. Perquè sap mirar i veure el que molts no veiem i perquè sap explicar-ho com si fos la millor de les històries.
Gràcies, Mary Ann, per la teva mirada i per haver-nos mostrat com si fóssim un poble feliç. Gràcies i l’enhorabona per aquest premi que t’ha afegit a la llista dels que, com tu, ens han mirat d’una altra manera.
