17.09.2020 - 20:14
|
Actualització: 18.09.2020 - 07:54
El president Quim Torra pot ser el primer president de la Generalitat a ser inhabilitat en exercici per la justícia espanyola. Avui ha anat a Madrid per defensar-se: el seu advocat Gonzalo Boye ha desgranat fil per randa les claus del recurs contra la sentència del TSJC que inhabilitava Torra. Boye ha emmarcat el procés contra el president en ‘la persecució contra la minoria nacional catalana’ i, més tard, Torra ha reprès el fil argumentatiu de la defensa en un discurs a Blanquerna, que ha definit com ‘la delegació de Catalunya a Espanya’. Ací us deixem tretze moments clau de les intervencions de tots dos.
La imparcialitat de la JEC: ‘Betancor treballava per a Ciutadans’
Una de les primeres crítiques contundents de Boye contra la sentència és que la denúncia prové de la Junta Electoral espanyola (JEC), de la qual era vocal el jurista Andrés Betancor, que cobrava mensualment de Ciutadans. ‘Nosaltres enteníem que la JEC no era imparcial i, ves per on, una vegada formalitzat el recurs, una vegada ha respost el ministeri fiscal, s’ha fet públic i notori que un dels membres de la JEC […] treballava els matins a la JEC i a la tarda a sou per a un dels partits polítics denunciants. Crec que no anàvem tan perduts sobre la falta d’imparcialitat’, ha dit Boye.
El president del TSJC duia ‘dos barrets en un sol cap’
Boye ha explicat que José Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va presidir com a tal el judici contra Torra, havia fet ‘manifestacions clares i concretes’ sobre ‘els fets pels quals es va enjudiciar el meu defensat’. ‘I què va dir quan el vam recusar? –s’ha demanat Boye–. Una cosa inaudita’: que podia fer totes dues coses alhora, presidir el TSJC i manifestar-se políticament sobre la qüestió. ‘Dos barrets en un sol cap. I això no es pot escindir de la funció que li corresponia i de la garantia d’imparcialitat.’ Això valia també per a l’altra magistrada, Mercedes Armas, que va fer ‘una crítica ferotge a la Generalitat’.
El precedent d’Arnaldo Otegi i els autèntics antisistema
Per Boye, en el procés contra Torra no hi ha hagut garanties. Això ja venia, ha dit, de molt abans: ‘Amb la sentència d’Otegi Mondragón contra Espanya ja vam veure quins eren els criteris per al jutge imparcial; l’única qüestió és veure on i quan li donaran garanties al meu defensat.’
L’advocat també ha esgrimit la bona voluntat de la defensa. ‘Nosaltres som aquí perquè malgrat aquests antisistema que ja donen per fet que vostès tenen feta una resolució, estem convençuts que som a temps de presentar al·legacions’, ha explicat. Boye feia clarament referència a polítics com el cap de l’oposició al Principat, Carlos Carrizosa, que ahir va assegurar al debat de política general que Torra seria inhabilitat.
‘Molt més enllà dels drets del president Torra: hi ha en joc els drets de participació política’
‘Allò que cal defensar aquí va molt més enllà dels drets del president Torra’, ha dit Boye. ‘Aquí hi ha en joc els drets de participació política que havien de ser garantits per un tribunal imparcial. I el senyor Torra no ha tingut aquesta mena de tribunal. És evident. Les manifestacions públiques dels jutges que van dictar la sentència per la qual som aquí són suficients per a entendre que aquesta garantia s’ha vulnerat.’
Espanya és tan sotmesa al dret espanyol com a l’europeu: ‘No hi podem viure d’esquena’
Boye ha recordat que la pena a què és condemnat el president Torra afecta els seus drets polítics també en l’àmbit de la Unió Europea, i no tan sols a l’estat espanyol. Per això s’ha de tenir en compte el dret europeu. ‘Aquesta sala ha de fer el plantejament d’enjudiciament que hem presentat, entre més coses perquè el dret de la Unió és el nostre dret, tant com el que emana de les Corts Generals, i no podem viure d’esquena a aquest dret.’ ‘El TSJC no és que hi visqui d’esquena, és que el va ignorar‘, ha sentenciat.
‘No era català… o sí, perquè era el president de les Illes Balears’
Boye ha explicat que la JEC no era competent en el cas de Torra ‘d’acord amb allò que va establir el Tribunal Suprem en la sentència de 6 de maig de 2013, en el recurs 848/2011 de la sala tercera’, sobre un cas semblant. Ha aclarit que qui es va veure afectat per aquella causa ‘no era català… o sí, perquè era el president de les Illes Balears’. I ha explicat que, en aquella sentència, s’estableix que la JEC pot exercir tot un seguit de potestats sobre els qui intervenen en el procés electoral, però que ‘en els actes realitzats per funcionaris o autoritats aliens a l’organització del procés electoral’ les competències de l’òrgan es limiten simplement a notificar que el fet pot ser constitutiu de delicte. I sobre això ha recordat que les eleccions en què Torra va retirar tard la pancarta no l’afectaven a ell com a càrrec públic ni afectaven la Generalitat. La JEC, doncs, llavors, no era ni superior ni competent per a Torra.
La retirada de l’escó del president es va fer il·legalment i Torra era inviolable
La llibertat d’expressió de Torra, argumenta Boye, es va vulnerar perquè ‘fer una crítica per via d’una pancarta és un acte polític’. Cal tenir en compte la inviolabilitat del president Torra, ha dit. ‘Sí, ja sé que il·legalment ha estat privat de la seva condició de diputat en aquests moments’, ha recordat, però llavors encara no. Ha especificat, a més, que la jurisprudència dels tribunals Suprem i Constitucional espanyols garanteix que la inviolabilitat com a diputat es manté més enllà de la cambra, no pas com deia la JEC. ‘Ara, la pregunta és: això és aplicable a tothom, essent president de Catalunya, o aquí hi ha una distinció jurídica a efectes de minories nacionals?’
‘Aquí ens tocarà defensar la senyora Álvarez de Toledo’
Sobre aquesta mateixa qüestió, Boye ha explicat que la jurisprudència espanyola protegeix la llibertat d’expressió dels diputats sobre allò que han dit en seu parlamentària, i que la frase ‘llibertat presos polítics’, que era també el contingut de la pancarta, va ser pronunciada per Torra en el seu discurs d’investidura. ‘I saben què passa? Que aquí ens tocarà defensar la senyora Álvarez de Toledo. Tot i que no ha estat condemnada, va fer unes gravíssimes, duríssimes, ferotges crítiques, fins i tot excedides, respecte del pare del vice-president del govern, acusant-lo de ser membre d’una organització terrorista. I a la senyora Álvarez de Toledo no li ha passat res. Per què no? Perquè s’ha entès que la inviolabilitat l’acompanyava tant quan les va dir a la cambra, com quan les va repetir a la televisió o en conferències de premsa.’
Aquest, diu Boye, és clarament el criteri de la justícia espanyola: ‘Tractant-se d’una persona com el senyor Torra, nascut fora d’Espanya; tractant-se d’una persona com la senyora Álvarez de Toledo, també nascuda fora d’Espanya; tots dos essent representants polítics, han de tenir tots dos el mateix tractament.’
‘Es tracta d’una minoria nacional; si no, no té cap explicació en dret’
‘Si bé les circumstàncies no són del tot iguals, perquè el senyor Torra no participava en el procés electoral i el senyor Sánchez Castejón i la senyora Celáa, sí –ha dit Boye–, la JEC els va sancionar amb una mínima sanció econòmica a tots dos […] i no va passar res més. I aquí, una persona sobre la qual no tenien competència ni eren autoritat superior, no tan sols és sancionada, sinó inhabilitada. Hem cercat diverses interpretacions per a aquest tractament diferent i només se’ns n’ha acudit una, d’acord amb l’article 2 del Tractat de la Unió Europea: es tracta d’una minoria nacional. Altrament, aquest tractament desigual que ha rebut el meu defensat no té cap explicació en dret.’
Vegeu el vídeo amb la intervenció completa de Gonzalo Boye
Espanya, ‘a anys llum dels estàndards europeus’
Després de la vista, el president Torra ha fet un discurs que ha començat assenyalant la poca qualitat democràtica de l’estat espanyol. ‘Aquests magistrats tenen a les seves mans la possibilitat de corregir […] una prova més de la decadència galopant d’aquesta democràcia amb peus de fang que ens volen fer empassar com a consolidada’, ha dit. ‘Una democràcia nascuda d’una transició que ara veiem hereva del franquisme […], que, avui, el 2020, és a anys llum dels estàndards europeus. Que no supera cap prova de resistència quan ha de donar comptes a Europa. Que va essent derrotada als tribunals europeus cada vegada que vol agafar una de les dreceres impròpies a què ja ens té acostumats.’
‘Democràticament i pacíficament, a Espanya es pot parlar de tot. Quina mentida’
Torra també ha dit que el seu cas és una baula més de la repressió contra l’independentisme. ‘Vivim en un estat que trepitja les nocions més bàsiques de la democràcia, la justícia i els drets fonamentals per un dogma autoritari d’unitat indivisible de la pàtria, la seva. Vivim sotmesos a l’arbitrarietat judicial més enorme dels últims temps perquè tots els aparells de l’estat s’han activat per evitar l’èxit d’un projecte democràtic i pacífic. Sempre ens havien dit que democràticament i pacíficament tots els projectes s’havien de poder realitzar. I era una immensa mentida’.
El memorial de greuges en ‘un estat incapaç de reformar-se i de reformar res’
Però més enllà de la repressió més recent contra l’independentisme, Torra ha identificat els atacs de la justícia espanyola a Catalunya com un problema sistèmic. I ha presentat una llarga llista d’exemples que apunten cap aquí, com el cas dels presos i exiliats, la seva inhabilitació, ‘la guerra bruta i violenta contra la dissidència política al País Basc’, les traves per a investigar els atemptats del 2017. Ha definit Espanya com ‘un estat que de manera estructural empobreix deliberadament els Països Catalans privant-los dels seus recursos: aquest és l’estat espanyol i la seva manera de seduir-nos perquè ens quedem amablement.’
‘No ens ha de fer recular ni un centímetre en les nostres conviccions’
Torra també ha renunciat a convocar eleccions, ha dit que està ‘completament entregat a la batalla contra la pandèmia i les seves conseqüències’, i s’ha adreçat als ciutadans tot afirmant: ‘Allò que decideixin ara aquests jutges, encara que sigui contrari al mandat democràtic d’un parlament, no ens ha de fer recular ni un centímetre en les nostres conviccions i propòsits polítics. Ni jutges, ni administradors, ni militars ni ningú no pot retallar un mil·límetre de sobirania del Parlament de Catalunya.’
