26.12.2024 - 20:59
|
Actualització: 27.12.2024 - 10:46
Tal com marca la tradició, avui s’ha fet el concert de Sant Esteve, interpretat pels cors de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, al Palau de la Música Catalana de Barcelona. I una vegada més, quan els cors han cantat “El cant de la senyera” el Palau de la Música s’ha omplert d’estelades. Tant sobre l’escenari com a la platea, s’han pogut veure un centenar d’estelades. Tot seguit, els espectadors han cridat a favor de la independència.
Aquests darrers anys, el concert de Sant Esteve s’ha convertit en un dels actes més reivindicatius de la cultura catalana. Era l’any 2012 quan per primera vegada els cors de l’Orfeó Català feien onejar estelades a l’escenari del Palau de la Música durant el concert. De llavors ençà, s’ha convertit en una tradició.
El concert de Sant Esteve és una de les tradicions de Nadal més antigues d’Europa. Nascut l’any 1913, i fet pràcticament sense interrupcions d’aleshores ençà, aplega cada any totes les formacions de la família coral de l’Orfeó Català l’endemà de Nadal. Enguany, ha fet cent onze anys. Com és habitual, no hi han faltat arranjaments de les nadales de sempre ni obres d’estrena de compositors catalans expressament convidats a escriure’n per a aquest concert.
Durant la primera part del concert ha presentat un repertori clàssic català amb una barreja de tradició i modernitat. S’han pogut sentir algunes de les nadales més representatives de la nostra cultura, amb posades en escena diverses i arranjaments de compositors com ara Bernat Vivancos, Baltasar Bibiloni i Jordi Domènech.
Així, s’han sentit de l’estrena de l’arranjament de Joan Vives de “Les dotze van tocant” al “El desembre congelat” o “El rabadà”. També s’ha estrenat “Bi gabon-kanta”, de la compositora donostiarra Eva Ugalde, basada en dues cançons populars basques, i tres fragments de “La nit de Nadal”, de Joan Lamote de Grignon, amb arranjaments de Jordi Morales Mateu.
Posteriorment, ha arrencat el viatge per tot el món, amb la complicitat d’uns quants corresponsals de TV3 i Catalunya Ràdio. Coia Ballester a Londres, Lídia Heredia a Nova York, Joan Biosca a Buenos Aires, Roser Oliver a Jerusalem i Francesc Canals a Pequín han detallat com viuen Nadal els ciutadans de diferents punts del planeta.
Aquest punt del concert ha estat el moment triat per a presentar l’esperada estrena de “It’s the most wonderful time of the year”, la popular nadala d’Edward Pola i George Wyle, harmonitzada per Joan Mas Soler, amb la participació del reconegut i premiat quartet de música Barbershop Metropolitan Union. La versió especial d’aquesta cançó s’ha entrellaçat amb una adaptació a la catalana.
Just després, el grup convidat d’enguany, els Metropolitan Union, han tornat a sorprendre el públic amb una còmica interpretació en solitari de “Pero mira como beben”. També s’ha estrenat la cançó popular uruguaiana “Candombe del 6 de enero”, dedicada a la festivitat dels Reis de l’Orient, amb arranjament d’Álvaro Metzger.
El repertori ha ofert peces de la tradició popular anglosaxona, amb harmonitzacions de grans compositors corals, com ara Ola Gjeilo i John Rutter, ritmes tropicals i dansats de l’Amèrica Llatina i un cant africà de gran optimisme.
Després de passar pel Marroc el viatge ha acabat tornant cap a casa. En aquest punt, el director Pablo Larraz ha volgut tenir un record per a tots totes les víctimes de la violència de la guerra a tot el món i per als damnificats per la gota freda.
A la recta final de la vetllada ha estat el torn de la cultura popular amb l’estrena de “De Nadal a Sant Josep”, de Xavier Pastrana, una suite de quatre nadales populars catalanes que han interpretat tots els cors damunt l’escenari. La colla de Geganters i Grallers de Castellterçol ha estat una de les sorpreses de la nit quan han irromput a la sala modernista. La parella de gegants i set capgrossos ha acompanyat els cors amb els seus balls.
El concert ha estat conduït per l’actriu Paula Malia i concebut en un format televisiu, atès que s’ha transmès en directe per TV3. La direcció escènica ha estat d’Adrià Aubert per cinquè any consecutiu.
