13.06.2019 - 09:00
El videojoc de la companyia Ubisoft, Assassin’s Creed: Unity, està ambientat en la França del segle XVIII i incorpora una representació molt fidel de la catedral de Notre Dame. Després de l’incendi del temple el passat 15 d’abril, Ubisoft va anunciar que donaria mig milió d’euros per a la restauració i reconstrucció de Notre Dame, va regalar el videojoc a la comunitat i els va oferir tota la documentació realitzada per a la reproducció de la catedral. És aquest fet un exemple de què els videojocs poden interactuar amb l’arquitectura?
Jugant a través de la història
Assassin’s Creed és una saga de videojocs de l’empresa francesa Ubisoft iniciada 2007 i que ja compta amb onze entregues principals i nou de secundàries ambientades en diferents localitzacions i èpoques de la història. Segons Clara Castaño, historiadora de l’art i periodista experta en videojocs, “Ubisoft intenta que les ciutats representades siguin el més fidels a la realitat, per això compten amb historiadors i artistes que els assessoren en el disseny i estudien els edificis que apareixen”.
Des de l’Antic Egipte al Londres victorià, passant per la Florència renaixentista o les tretze colònies estatunidenques en plena Guerra per la Independència. La saga Assassin’s Creed ens ha transportat a diversos moments històrics, una eina que, d’acord amb Castaño, “es pot utilitzar com a complement a les classes per a mostrar aproximadament com serien les ciutats de l’època”.
En el cas d’Assassin’s Creed Unity, la catedral de Notre Dame va ser una peça clau en l’arquitectura del videojoc. L’edifici va ser reproduït quasi a escala 1:1, i el treball invertit va ocupar 5.000 hores i més de dos anys. L’artista Caroline Miousse va ser l’encarregada de reproduir la catedral, feina que va suposar el 80% del seu treball total al videojoc. Un altre exemple el podem trobar a Assassin’s Creed: Origins (Ubisoft, 2017), ambientat en l’Antic Egipte i en el qual podem explorar els interiors de la piràmide de Giza.
Més enllà de l’oci
Però Assassin’s Creed no és l’única saga de videojocs amb un fort component arquitectònic. Des dels habituals simuladors d’urbanisme, com el clàssic SimCity (Maxis, 1989) o el més recent Cities: Skylines (Colossal Order, 2015) fins a videojocs en què l’arquitectura és un element més de la seva jugabilitat, com Monument Valley (ustwo Games, 2014) o Dishonored (Arkane Studios, 2012). “Karnaca (la ciutat fictícia en què se situa Dishonored) és una de les millors representacions de la mobilitat dins d’una ciutat” afirma Hugo M. Gris, arquitecte i crític de videojocs.
Estudis d’arquitectes com ON-A Arquitectura apliquen a les seves construccions noves tecnologies inspirades en videojocs. “Nosaltres som de la generació de la sortida dels videojocs, i la nostra manera de fer arquitectura és molt digital des d’un inici. Com que les eines digitals et permeten fer coses diferents de com es feien fa 25 anys, la nostra arquitectura dóna peu a tenir elements comuns als quals pots trobar als videojocs”, explica Eduardo Gutiérrez, cofundador d’ON-A.
Però no només videojocs, sinó que tota mena de noves eines de construcció digital influeixen en la creació de productes arquitectònics: “Tots els nostres projectes tenen un component digital molt fort. De fet, sempre construïm els edificis digitalment abans de fer-los a l’obra amb la metodologia BIM (Building Information Modeling)”, comenta Gutiérrez.
Aquest nou paradigma que inclou la tecnologia dins l’arquitectura “és el present, és cap a on derivem. Els espais hauran de ser cada cop més asèptics i neutres per incorporar capes de tecnologia, una situació que es veu des de fa temps ja als videojocs”, conclou Eduardo Gutiérrez.
Preparant el futur
La relació dels videojocs i el món digital amb l’arquitectura és una realitat que ha vingut per quedar-se. És aquest motiu el que porta a les facultats a incorporar graus especialitzats en els videojocs i el món relacionat amb aquests. Per a Xan Borrás, professor del grau Disseny i Desenvolupament de Videojocs a la UPC, “els videojocs permeten crear espais i un arquitecte pot estar interessat a mostrar i provar els seus projectes, però també és una manera d’analitzar una construcció a partir de l’acceptació dels jugadors”.
Amb aquesta influència de les tecnologies de videojoc en l’arquitectura “es poden testejar possibles tendències arquitectòniques”, afirma Borrás, però encara no hi ha una relació suficient entre arquitectes i creadors de videojocs. D’acord amb el professor, a la facultat, la combinació de disciplines “no s’està fomentant, però seria interessant proposar-la”. Xan Borràs creu que “així com els videojocs miren de reüll als arquitectes, els arquitectes haurien de mirar als videojocs per buscar idees, ambdues disciplines poden caminar juntes”.
El pensament arquitectònic aplicat als videojocs
L’arquitectura pot aprofitar els videojocs com a eines per millorar i dur a terme la seva disciplina des de nous enfocaments, però aquesta és una relació que es retroalimenta. Això és almenys el que pensa Hugo M. Gris, qui utilitza el videojoc com una manera de fer crítica arquitectònica: “el videojoc ens permet discernir la manera com s’utilitzen els espais i donar-nos eines per a experimentar i reflexionar al voltant de la seva habitabilitat”, comenta el crític.
Gris creu que, en lloc de parlar d’interactivitat, s’hauria d’utilitzar més freqüentment el terme mediació: “com creuem la pantalla i som representats a l’espai virtual, així com la manera com ens hi movem, condicionats a unes regles”. És aquest l’aspecte que Hugo M. Gris considera més interessant d’estudiar, i no tant la representació d’estructures reals als videojocs, com podria ser Notre Dame a Assassin’s Creed, representació a la qual sí que atorga “un cert valor enciclopèdic”.
Clara Castaño també considera que l’arquitectura es pot aplicar al disseny de videojocs. Considera que títols com Age of Empires, Los Sims o SimCity beuen molt de l’arquitectura. “En el primer cas perquè apareixen edificis històrics, i en els darrers, perquè ens permeten deixar volar la imaginació per a crear la millor ciutat o dissenyar la casa més espectacular”, sentencia la historiadora.
Els videojocs tenen un paper important en l’evolució de l’arquitectura, ja que la digitalització de la realitat ha permès portar al terreny dels videojocs altres disciplines. Però és important, també, el paper oposat que juga l’arquitectura dins dels videojocs, element característic d’algunes sagues que permet simular la realitat en un espai virtual. No s’ha d’ignorar cap d’aquestes dues cares de la relació, ja que si el treball entre aquests dos mons és recíproc, les possibilitats de creació i expansió seran molt extenses.
