28.10.2023 - 22:08
|
Actualització: 29.10.2023 - 02:22
Josep Miquel Arenas, conegut artísticament com a Valtònyc, ha travessat aquest vespre la frontera i ha arribat als Països Catalans, després de més de cinc anys d’exili a Bèlgica. El viatge de retorn ha començat de matinada a Waterloo al costat del president Carles Puigdemont, que l’ha acompanyat en un primer tram. Tot seguit, persones designades per Valtònyc mateix l’han acompanyat en la resta del viatge. El conseller Lluís Puig ha estat l’encarregat de conduir-lo als Països Catalans –mentre sonava “Estat i revolució”, d’Eina–, on han fet una aturada a la Porta dels Països Catalans, a Salses.
L’entrada al país només la podia fer de la mà dels meus amics @LluisPuigGordi i @vpartal. Gràcies per haver-me acompanyat des de el primer dia. Feliç de tornar a trepitjar ja els Països Catalans. pic.twitter.com/0DbnG59LA1
— JOSEP VALTÒNYC (@valtonyc) October 28, 2023
Us oferim imatges en exclusiva del moment:
Allà, Valtònyc s’ha trobat amb el director de VilaWeb, Vicent Partal, que l’ha acompanyat en el tram següent del viatge, que ha implicat travessar la frontera imposada pels estats espanyol i francès. En plena nit, Valtònyc ha trepitjat el Principat per primera volta d’ençà del 2018. VilaWeb ha pogut viure en primera persona el retorn i us n’oferirà una crònica amb tots els detalls.
Ahir, la defensa de Valtònyc es va assabentar que la condemna havia prescrit al març. Tanmateix, l’Audiència espanyola, que ho va comunicar a tots els estaments policíacs i judicials, no ho va fer arribar als seus advocats, entre els quals hi ha Gonzalo Boye i Simon Bekaert.
Una causa pendent a Andalusia
La prescripció de la condemna no és el final de la persecució de la justícia espanyola contra Valtònyc. El 21 de novembre serà jutjat a Estepa (Sevilla) per un presumpte delicte de provocació per a cometre un delicte d’atemptat i, alternativament, un possible delicte d’amenaces agreujades per haver animat a matar guàrdies civils durant un concert el 31 de març de 2018 a Marinaleda.
La fiscalia demana quatre anys de presó i una multa de 3.600 euros, o bé de tres anys de presó pel delicte alternatiu d’amenaces, si fos el cas que el tribunal no hi veiés el primer. A aquesta petició s’hi va adherir l’acusació particular que exerceix l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC).
