[VÍDEO] Vallugera esclata contra Cristóbal Montoro: “És absolutament ofensiu”

“Donaria els vint minuts al company Josep Pagès perquè no m’agrada perdre el temps.” Així ha començat el torn de preguntes de la diputada Pilar Vallugera a l’ex-ministre Cristóbal Montoro a la comissió de l’operació Catalunya. “Ens pren el pèl sistemàticament. Em sento profundament incòmoda amb aquesta compareixença. Li faré preguntes molt, molt i molt concretes i, si pot, se cenyeix a la resposta. I si no, em diu que no vol contestar, que ja m’ho han dit quaranta vegades”, ha continuat arran de les evasives.

Seguidament, la diputada ha començat l’interrogatori preguntant per les filtracions de dades del Ministeri d’Hisenda que servien per a farcir els informes apòcrifs i sense signar de les clavegueres de l’estat contra dirigents independentistes. Ara, quan l’ex-ministre ha obert la boca —”senyora”—, Vallugera ha rebentat contra el seu to.

—Pilar Vallugera [P. V.]: Senyora, no. O senyoria o diputada. Però no em digui senyora.
—Cristóbal Montoro [C. M.]: Jo sóc el senyor Montoro i vostè…
—P. V.: Jo no li he dit mai senyor a vostè, ni he dit senyor a cap diputat. Faci el favor. Com vulgui, diputada, senyoria, vostè…
—C. M.: Vostè. Això sí, però senyora és ofensiu…
—P. V.: Amb el to que fa servir sí. Absolutament ofensiu. Com ofensiva és la seva compareixença.
—C. M.: A veure. Jo no arribo ni a entendre què és el que diuen…
—P. V.: I això és l’edat?
—C. M.: A veure…
—P. V.: O són les ganes d’entendre?
—C. M.: No ho puc entendre.

Durant l’interrogatori, Vallugera i Montoro han tingut més enganxades en què la diputada ha fet notar de manera visible la seva disconformitat. “No se’n rigui a la meva cara” i “no em prengui el pèl”, són algunes de les expressions que ha proferit arran de les veuetes i menyspreus de l’ex-ministre. Arran de la intervenció i dissolució de la Banca Privada d’Andorra (BPA), la diputada li ha demanat si estava al corrent de les maniobres de les clavegueres per enfonsar l’entitat.

—C. M.: És increïble. Una cosa… Vostè s’ho creu, de veritat?
—P. V.: Absolutament. Em pot mirar als ulls i dir que no és veritat alguna d’aquestes parts?
—C. M.: A veure. La miro als ulls i la miro a cinc centímetres.
—P. V.: Doncs ja m’aixecaré i ho farem a cinc centímetres perquè n’estic absolutament convençuda.
—C. M.: És absurd.
—P. V.: Estic absolutament segura que van fer servir l’estat. Completament segura.
—C. M.: A veure. Per Déu, de veritat?
—P. V.: He acabat l’interrogatori.