17.08.2017 - 08:58
|
Actualització: 17.08.2017 - 09:39
Rafa Díez Usabiaga, històric dirigent independentista basc, ja ha sortit de la presó de Dueso, a la ciutat càntabra de Santoña, després d’haver-hi complert una pena de sis anys i mig. Ara fa gairebé vuit anys que el van detenir. Fora de la presó, l’esperaven centenars de persones, que ha saludat efusivament. L’escena ha recordat la que es va viure a Logronyo ara fa cinc mesos, quan Arnaldo Otegi també va recuperar la llibertat. Tot seguit, Díez ha entrat en un automòbil per tornar a casa. El primer acte popular que li serà dedicat es farà en el moment que entri al País Basc, concretament a Pobeña, al municipi de Muskiz, cap a tres quarts de dotze del migdia. L’acte més important serà a Lasarte, a dos quarts de vuit del vespre.
Igual que Arnaldo Otegi, Díez va ser condemnat per haver impulsat la nova estratègia de l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna i del trencament de la treva d’ETA amb l’atemptat contra l’aeroport de Barajas, a Madrid. Tanmateix, Díez va obtenir un permís sota fiança, abans de la sentència condemnatòria, perquè pogués ocupar-se de la seva mare, que estava malalta. És per això que ha deixat la cel·la un any més tard que no pas Otegi. La resta de condemnats en el cas –Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez i Sonia Jacinto–, amb penes no tan llargues, van sortir de la presó l’octubre del 2015.
Autorització de l’Audiència espanyola
L’Associació Dignitat i Justícia va presentar una petició a l’Audiència espanyola perquè suspengués l’acte d’aquest vespre a Lasarte. Consideraven que podia ser constitutiu d’enaltiment del terrorisme i justificació de delictes de terrorisme. Tanmateix, en la interlocutòria, el jutge de l’audiència Fernando Andreu va dir que no hi havia ‘constància’ que en els actes s’hi hagués de cometre cap delicte i va declinar de prohibir-los.
En canvi, la delegació del govern de Cantàbria sí que va prohibir els actes que s’havien previst per al moment de la sortida de la presó de Díez. En primer lloc, perquè la petició es va fer només amb sis dies d’antelació, i la legislació preveu que es faci entre trenta dies i deu dies abans. A més, es va emparar en un informe de la Guàrdia Civil que considerava desaconsellable l’autorització de l’acte ‘per raons de seguretat’.
