[VÍDEO] Diàleg amb Sánchez? La discrepància entre Puigdemont, Junqueras i Paluzie es fa visible al Parlament Europeu

La taula de diàleg s’ha convertit en protagonista col·lateral de la conferència de premsa que representants de l’independentisme han fet del Parlament Europeu estant per a denunciar com l’estat espanyol ha espiat el moviment mitjançant el programari Pegasus. En aquest sentit, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s’han mostrat contundents a l’hora d’exigir explicacions i responsabilitats al govern espanyol sobre l’espionatge, però han mostrat discrepàncies quant a les conseqüències polítiques.

L’independentisme engega una ofensiva internacional contra l’espionatge desunit políticament 

L’origen inquietant dels diners amb què Espanya ha espiat l’independentisme I Anàlisi de Josep Casulleras 

En una primera intervenció, Puigdemont ha destacat que era evident que no hi havia diàleg amb el govern espanyol i que hi ha moltes mostres d’una violació en massa de drets fonamentals. “Cal actuar en conseqüència. No s’entendria que, després d’aquest escàndol, les coses continuessin igual. I continuéssim confiant en un govern que forma part d’aquesta trama criminal”, ha afegit.

Per la seva banda, Junqueras ha defensat que calia continuar negociant amb el govern espanyol perquè era una eina necessària. “Estem convençuts que la negociació és una eina important i és una bandera que nosaltres no volem cedir de cap manera a qui no se la mereix. I és evident que l’estat espanyol, aquesta bandera, la de la negociació, no se la mereix perquè no ha fet mèrits per a merèixer-se-la. Nosaltres no li la regalarem en cap cas”, ha dit.

De totes maneres, les diferències en l’estratègia política no s’han quedat aquí. Arran d’una pregunta de la periodista Júlia Manresa sobre si ERC havia de retirar el suport al govern espanyol, els dirigents de Junts per Catalunya i Esquerra han aprofundit una mica més en les seves discrepàncies sobre la taula de diàleg i la posició de l’independentisme a Madrid.

El primer a respondre ha estat Puigdemont: “El govern espanyol no pot fer veure que això no ha passat. No pot fer veure que les relacions amb Catalunya han de continuar exactament igual que ara, perquè és evident que això canvia moltes coses. I és evident que aquesta revelació, que durant pràcticament una dècada el moviment independentista ha estat espiat i, per tant, tota la nostra vida privada ha estat exposada… això canvia les coses. El conjunt de l’independentisme ha d’orientar les seves accions amb aquesta nova realitat. No és el mateix tenir davant un govern amb qui tens raons fonamentades per a confiar-hi, que tenir un govern que t’ha despullat. I que ha entrat a la teva intimitat, que ha entrat al teu llit, que ha entrat a la cuina de casa i que ha entrat amb les teves filles. No és el mateix. Demano que això tingui conseqüències polítiques. I no em refereixo a ningú en concret, perquè si s’ha d’aplicar alguna cosa, me l’aplicaria a mi mateix.”

I Junqueras, per la seva banda, ha dit: “Quan una contrapart, en aquest cas l’estat espanyol, representat pel seu govern, s’asseu a una taula de negociació perquè nosaltres, perquè l’independentisme català o almenys una part de l’independentisme català, així ho aconsegueix, i simultàniament es fa públic un espionatge d’aquest tipus, davant dels ulls d’aquells que ens observen des de fora, davant dels ulls de la comunitat internacional, qui acumula capital polític? Sens dubte, l’independentisme català. Quan hi ha voluntat de plantejar una negociació per a resoldre la qüestió de l’amnistia i de l’exercici del dret d’autodeterminació, i la contrapart fa un exercici d’espionatge massiu, qui acumula capital polític? Sense dubte, l’independentisme català. Per tant, hem de ser conscients que volem fer servir totes les eines al nostre abast. Les de confrontació amb l’estat, amb la presentació de querelles, d’exigir responsabilitats també en aquesta casa [el Parlament Europeu], comissions d’investigació parlamentàries, no només en el marc de l’estat espanyol, sinó també a Europa, i al mateix temps, no regalar mai una bandera [de la negociació] que acabarà essent una bandera imprescindible, que acabarà essent una bandera útil, com molt bé s’ha demostrat en altres casos, en moltes altres circumstàncies i en molts altres llocs del món. Com més nostra sigui, millor, com més de l’independentisme sigui, millor per l’independentisme català.”