20.02.2019 - 14:10
|
Actualització: 20.02.2019 - 15:39
Al judici contra el procés, Josep Rull ha aconseguit de doblegar els arguments de la fiscalia, pels quals li demanen setze anys de presó i setze d’inhabilitació. El ministeri fiscal el considera responsable, com a conseller de Territori durant el referèndum del 2017, d’haver impedit l’atracament d’un vaixell que mobilitzava forces armades al port de Palamós i que havien d’impedir el referèndum. Rull ha respost amb una intervenció sòlida i documentada en què, entre més coses, ha argumentat que operativament era impossible que aquell vaixell pogués atracar al port empordanès: ‘Ens van dir que volien ser a port durant vint dies per reparar cabines del vaixell. Això no es fa al port de Palamós perquè no accepta llargues estades’, un argument que ha desarmat la fiscal Consuelo Madrigal.
També es va comunicar al vaixell espanyol, ha recordat Rull, que, d’acord amb els criteris operatius del port, no hi podien atracar perquè s’havia d’haver desactivat tota l’activitat ordinària de caràcter comercial o de creuer. ‘Els creuers són la joia de la corona del port de Palamós i ens ha costat molt que tinguin aquesta activitat. Hauria estat una irresponsabilitat per part meva haver dit que sí’, ha continuat argumentant, tot afegint que s’hauria hagut d’indemnitzat els creuers que ja tenien l’amarratge contractat.
La falta de rigor de les acusacions és total. Un any construint un relat fictici que es va desmuntant a cada declaració. Molta força conseller @joseprull! #JoAcuso https://t.co/VOVK581TpN
— Roger Torrent i Ramió 🎗 (@rogertorrent) February 20, 2019
Però els motius no s’acaben pas aquí. Rull també ha adduït que el vaixell no havia fet servir els mecanismes establerts per a fer la sol·licitud d’amarrar en un port català o espanyol. Per acabar, el conseller ha explicat que el vaixell va demanar d’entrar al port com a vaixell hotel, no pas com a vaixell d’estat. ‘Quan ens van explicar que el vaixell havia d’allotjar forces de seguretat de l’estat, ja anava cap a Barcelona.’
Responent al seu advocat, Jordi Pina, ha ampliat les explicacions comentant la documentació a la qual havia fet referència prèviament. Vegeu-ho ací: