[VÍDEO] Rufián fa el primer discurs en català al congrés espanyol: “No us molesta el català, sinó la identitat que representa”

Gabriel Rufián, diputat d’ERC, ha estat l’encarregat de fer la primera intervenció en català en la història del congrés espanyol.

“Avui parlaré en català perquè puc, gràcies a l’escola catalana, perquè és llengua del meu país, perquè és una llengua que estimo tant que he triat de parlar-la amb la persona que estimo més del món que, és el meu fill, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible”, ha començat dient.

“És un honor per a mi, orgullós nét d’andalusos, ser el primer de fer un discurs íntegrament en català en aquesta cambra”, ha continuat. “Els meus avis em van ensenyar que els néts havíem de respectar les terres que trepitjaven, i quina manera millor de fer-ho que a través de llengua: seré molt clar, jo parlo català gràcies als meus avis andalusos, exactament igual que avui parlen català els nens de pares i mares xinesos, paquistanesos i romanesos nouvinguts a Catalunya.”

Seguidament, ha reivindicat la figura de Joan Tardà, a qui ha considerat un referent en la defensa del dret de parlar en català al congrés. “També va per ell, moltes gràcies, Joan Tardà“, ha dit. Aquest matí, Tardà ha demanat als seus companys d’Esquerra que també parlessin en espanyol a la cambra.

Tot seguit, el diputat republicà ha passat a atacar els diputats de la dreta espanyola. “Alguns de vostès són parlants d’una llengua oficial dient a parlants de dues llengües oficials que el problema som nosaltres. Vostès, els diputats de la dreta espanyola no es mereixen ni Catalunya ni Espanya.” I ha afegit: “A alguns de vostès els he vist tota la vida posant-se un ‘pinganillo‘ a Brussel·les i no estaven tan empipats.”

“Ni el castellà està perseguit a Catalunya ni el català és patrimoni exclusiu de l’independentisme. El català és de tots i de totes, i els catalans i les catalanes pensen de forma molt diversa, i me n’alegro”, ha continuat. I ha afegit: “Tant mal li fa a la llengua un intransigent amb una rojigualda com un intransigent amb una estelada.”

I ha acabat dient: “Després de quaranta anys es van reconeixent els drets de tots. Una llengua no serveix només per a comunicar-se; també serveix per a representar qui és. A molts de vostès no els molesta que aquí es parlin altres llengües, els molesta la identitat que representen.”