20.02.2020 - 17:11
|
Actualització: 20.02.2020 - 17:18
Els darrers dies s’ha viralitzat un vídeo d’una nena siriana i el seu pare que juguen al curiós joc ‘Avió o bomba?’. Perquè no s’espanti de les bombes, una constant del seu dia a dia, quan senten el soroll eixordador dels bombarders el pare li pregunta si és un avió o una bomba. ‘Una bomba!’, contesta contenta la filla. ‘I si cau ara, podrem riure’, afegeix. Efectivament, quan senten l’explosió la nena esclata a riure. L’escena s’ha fet coneguda per la similitud amb el film La vida és bella, en la qual un home jueu s’inventa un joc perquè el seu fill no s’adoni dels horrors de la Itàlia feixista.
3 year old Syrian girl laughed when she heard a bomb fall.
Her father demonstrated the game which he has devised to protect his daughter from the 'psychological crisis' caused by near-constant explosions.@AmnestySyria @marywareham @LotteLeicht1 @KreaseChan pic.twitter.com/WS37QKO1Kp— Unite The Voice (@UniteTheVoice) February 18, 2020
En una entrevista a Al Jazzera, el pare, que es diu Abdullah al-Mohamed, explica que la seva filla Salwa ha viscut tota la vida enmig de la guerra i que va haver de trobar una manera per a alleugir la situació. El vídeo es va enregistrar a Sarmanda, un petit poble pròxim a la frontera amb Turquia, on la família es va refugiar després d’haver hagut de fugir de Saraqeb, una ciutat d’Idlib. El pare va començar el joc el passat desembre quan els atacs sobre Saraqeb es van fer ‘massa intensos’ d’aguantar. Segons les Nacions Unides, des dels atacs de desembre vora 900.000 persones han hagut de fugir d’Idlib.
‘Els nens del barri acostumaven a jugar amb cebetes. Un cop, durant l’id al-Fitr [la celebració que marca el final del dejuni del ramadà], se n’estaven llançant entre ells per a fer gresca i la Salwa es va espantar pel soroll. La vaig portar al balcó i li vaig ensenyar que només era una joguina, un joc de nens per a celebrar la festa’, explica.
Amb aquesta mateixa idea, la va convèncer que no s’havia d’espantar de les bombes dient-li que només era un joc. ‘Necessitava treure-li la por del cor. Volia que associés aquells sorolls intensos i horrorosos amb una cosa bona i divertida’, diu.
L’Al-Mohamed no és optimista i creu que el joc no funcionarà gaire temps més. ‘Per ara ella està bé; és una nena petita que juga, riu i fa bromes. Però el meu temor és que creixi i els bombardaments no s’aturin. I en aquest cas, el meu joc no serà prou per a protegir-la d’un trauma psicològic profund’, diu.
‘No tinc cap expectativa pel futur; tot és molt incert’, afegeix. L’al-Mohamed demana explicar al món que ‘no som terroristes, encara que el règim ens pinti així’. ‘Som humans, som ànimes amb valor que tenim el dret a viure com qualsevol altre ésser humà al món’, diu.
