30.01.2025 - 21:40
Dimecres al vespre hi va haver el primer debat electoral entre candidats a la presidència del Consell de la República, que es faran entre el 8 i el 12 de febrer. L’organitzava l’àmbit territorial de les Comarques Gironines del Consell i hi van participar quatre candidats dels sis: Jordi Castellà, Toni Comín, Jordi Domingo i Montserrat Duran. Els altres dos, Antoni Walter Castelló i Lluís Felipe Lorenzo, en van quedar fora, segons que va dir l’organització, perquè se’n va anunciar la candidatura tard i no han tingut marge per a garantir-ne la presència. VilaWeb us n’ofereix l’enregistrament, fet pels organitzadors i sense cap intervenció d’aquest diari. El vídeo té dificultats de so, fins al punt que les primeres intervencions de Domingo són inintel·ligibles.
El debat fou moderat per Maria Garcia i el va encetar Castellà, que va defensar la necessitat que el Consell de la República truqui a la porta dels organismes internacionals: “Volem que el Consell de la República s’institucionalitzi davant dels organismes internacionals, com les Nacions Unides, la Unió Europea, els BRICS o qualsevol altre que pugui ser interessant per a Catalunya”, va dir. I va recordar que l’any 1945 el Consell Nacional Català va reclamar a l’ONU el reconeixement de Catalunya com a nació.
Comín va dir que, amb la sortida de Puigdemont de la presidència del Consell, l’organisme entrava en una època de canvi i va defensar la necessitat de fer un pas més en la projecció exterior. “És el moment del pla exterior. La xarxa de delegats de la Generalitat ara ens rema en contra, és a les mans de l’unionisme. I tenim una comunitat internacional a punt de creure’s que el conflicte s’acabarà quan s’acabi la repressió”, va dir.
“Els consells locals són molt importants. Tant, que el dia que el govern va caure va ser gràcies a l’estructura creada que avui som aquí”, va reivindicar Duran, que proposa un Consell de la República desvinculat de les línies polítiques dels partits. “És importantíssim internacionalitzar la causa catalana, però no serveix de res si a casa cada cop som menys”, va dir per a presentar el seu pla d’acció.
Els consells locals i el paper que han de tenir van centrar part del debat. “Sense consells locals i consells territorials de la resta dels Països Catalans, no hi ha Consell”, va dir Comín, però va afegir que cal que estiguin “ben endreçats” i que facin “un activisme útil”. “L’activisme s’ha de centrar en la confrontació contra l’estat, no contra nosaltres”, va dir. I va proposar d’abocar esforços en el consum estratègic, la identitat digital republicana i la promoció de la llengua catalana. Per una altra banda, Duran va defensar que els consells locals fossin una eina per a controlar el territori –”cada consell local ha de saber com és la seva zona i fer-ne una radiografia, perquè el dia que l’hàgim de controlar ho puguem fer”–, i va proposar que els consells locals poguessin decidir el rumb del Consell de la República i fessin de contrapès del govern. Castellà va proposar que els consells locals anessin a l’una i ajudessin a recollir “milions de signatures” per a demostrar a les Nacions Unides “la voluntat inequívoca de ser reconeguts”.
Per Domingo, els consells locals han de reduir estructura i burocràcia, que creu que fins ara els ha fet molt de mal, una proposta que va ser discutida per Duran: “Els consells tenen una estructura que funciona, i una mostra és que hem arribat fins aquí.” No es va tancar a canviar-la, sobretot amb la perspectiva de creixement, i va defensar un govern organitzat amb conselleries, unes cambres amb forta presència dels consells locals i uns mecanismes de control, amb participació dels consells. “Nosaltres no en diem burocràcia, en diem ordre”, va respondre-li. Castellà va dir que calia una estructura àgil encapçalada per un president de la República Catalana que pugui parlar com a tal amb els organismes internacionals i conselleries equiparables a les d’un govern executiu. Per una altra banda, Comín va defensar la necessitat que el govern del Consell de la República sigui transversal i representatiu de la pluralitat independentista. “Però és imprescindible que estigui a la salvaguarda dels partits”, va dir, i va afegir que calia establir un màxim d’un 25% de membres del govern que siguin dirigents de partits polítics.
El públic assistent va poder adreçar preguntes als candidats, com ara quina relació han de tenir l’ANC i el Consell; com formarien els governs; quin projecte internacional tenen; quina cobertura jurídica i formal ha de tenir el Consell, fins ara dependent d’una associació belga; com fer créixer el nombre d’afiliats; la relació amb Aliança Catalana; i la relació que tindrà cada candidat amb el president, si no guanyen.