23.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 25.10.2024 - 10:34
Ja no falten ni dues setmanes per a les eleccions presidencials als Estats Units i cada dia s’acosta més la possibilitat que Donald Trump torne a ser el president, amb totes les conseqüències que això tindria per al seu país i per al món.
Els sondatges reflecteixen una igualtat com no s’havia vist de fa més de vint anys. De fet, els resultats que projecten ara mateix cauen en el marge de l’error estatístic i, per tant, el resultat és imprevisible. Però hi ha detalls que fan pensar que Trump aconsegueix de recuperar el terreny perdut quan Kamala Harris va substituir Joe Biden com a candidata del Partit Demòcrata.
Les últimes enquestes mostren una situació molt igualada. La mitjana de les enquestes principals dóna a Harris un 49,2% d’intenció de vot, contra un 48,3% per a Trump, una diferència de menys d’un punt. Però Trump va davant en els set estats que acabaran decidint el resultat i ja té la seua xifra més alta de suport d’aquests dos darrers anys.
Té a favor una base de votants molt sòlida i fidel. Va guanyant terreny en estats clau com Arizona, Pensilvània, Michigan i Wisconsin, ha millorat el suport entre els votants llatins i fa una campanya molt agressiva i directa.
Així i tot, ha de guanyar la majoria dels estats en disputa per aconseguir els 270 vots electorals necessaris i, sobretot, ha de guanyar a Pensilvània, on fa mesos que avança Harris en la majoria de les enquestes, però que és un estat especialment difícil.
La batalla de Pensilvània
De fet, si hi ha cap cosa clara ja ara és que qui guanye a Pensilvània és gairebé segur que guanyarà les eleccions.
Pensilvània és un estat clau en les eleccions presidencials, perquè aporta 19 vots electorals, el nombre més gran entre els estats indecisos (swing states) i perquè és un dels pocs que canvia d’orientació –demòcrata o republicà– gairebé a cada elecció. El 2020, Joe Biden va guanyar Trump per un marge estret d’un 1,16% (80.555 vots) i el 2016 Donald Trump s’hi havia imposat sobre Hillary Clinton encara per un marge més petit (0,72% i 44.292 vots).
Pensilvània és, doncs, un estat molt competitiu i decisiu en les eleccions presidencials, amb un gran pes electoral i resultats habitualment molt ajustats. Guanyar-hi és considerat crucial per a obtenir la presidència.
Dins de Pensilvània, a més, hi ha una clara divisió geogràfica i demogràfica entre les zones que tendeixen a votar republicà i les que solen votar demòcrata. Voten republicà les àrees rurals i la part occidental de l’estat, llevat de Pittsburgh. I són demòcrates les principals ciutats, Filadèlfia i Pittsburgh, les àrees suburbanes i el Lehigh Valley.
Aquesta divisió reflecteix el contrast entre les “arrels rurals molt conservadores” i el “progressisme de les grans ciutats” que caracteritza Pensilvània aquestes darreres dècades. Per això la capacitat de mobilitzar els votants en les àrees fortes mentre es guanya terreny en les zones rivals serà clau per a determinar el guanyador de l’estat, que probablement acabarà essent el guanyador de les eleccions i, per tant, el nou president dels Estats Units.
Un afegit final per a aquells que es posen nerviosos: legalment a Pensilvània es poden comptar els vots per correu que arriben fins el divendres després de les eleccions, que són dimarts. De manera que si la cosa va molt empatada l’infart pot durar uns quants dies.
