21.12.2018 - 19:29
|
Actualització: 21.12.2018 - 19:48
Milers de catalans s’han manifestat aquesta tarda pels carrers de Barcelona contra el govern espanyol. La Comissió del 21-D –formada per l’ANC, Òmnium, la CUP, els CDR, el SEPC, Arran, Jovent Republicà, l’IAC, la Crida LGTBI, entre més col·lectius i entitats– ha anunciat que la d’avui era el punt de partida de noves mobilitzacions ‘per a recuperar la sobirania’.
L’actriu Sílvia Bel ha llegit el manifest, que qualifica de ‘provocació’ el consell de ministres espanyol a Barcelona en el primer aniversari de les eleccions imposades amb el 155. El text també és crític amb els partits independentistes: ‘Els darrers mesos hem vist que no es pot deixar tot en mans dels partits polítics. L’únic moment en què el règim va tremolar és quan el poble català va emprendre jornades com les de l’1 i el 3 d’octubre.’
‘Farem d’aquest 21 de desembre una jornada de lluita, i no serà una lluita aïllada sinó l’inici d’un cicle de mobilitzacions amb què recuperarem la sobirania que se’ns roba i nega, i que només assolirem plenament amb la República catalana’, conclou.
Vegeu la lectura del manifest.
El manifest
«Avui, 21 de desembre, el mateix dia que fa un any de les eleccions imposades pel govern de Rajoy, s’ha celebrat un consell de ministres a Barcelona que, tot i que es pretén vendre com una reunió de contingut social, no és més que una excusa per a justificar un nou desplegament de policia espanyola i Guàrdia Civil a Catalunya. Tot un acte de provocació de la mà d’un govern que ha intentat mostrar una cara més amable i que ara mostrarà les seves veritables intencions.
Fa més d’un any que més de dos milions de catalans i catalanes vam exercir el dret d’autodeterminació i reflectir, per mitjà de les urnes del Primer d’Octubre, la voluntat d’emprendre un camí cap a la República catalana. Una acció d’exercici democràtic que ha estat (i continua sent) fortament represaliada per part d’un estat espanyol que, davant d’un moment de crisi, demostra que les estructures antidemocràtiques que va construir durant el franquisme continuen intactes.
L’anomenada transició no va ser més que una operació d’emblanquiment que no ha democratitzat òrgans judicials ni ha jutjat cap membre del govern dictatorial. Per això, l’entesa ha estat i serà impossible, i per això el govern espanyol, independentment del seu color, no farà altra cosa que provar d’imposar la seva llei sota l’amenaça velada d’un 155 etern. Fins i tot, l’autonomisme és una il·lusió, cosa que va quedar demostrada quan el Tribunal Constitucional va frenar mesures socials aprovades al parlament.
Posar fi al règim, per a viure com?
Tot i que a Catalunya ja s’havien privatitzat la majoria de serveis públics, des del 2008, com a conseqüència de la crisi, les condicions de vida, els drets socials, econòmics i culturals s’han vist especialment afectats i pauperitzats i el masclisme, el racisme i les agressions al col·lectiu LGBTI creixen al mateix ritme que la ultradreta. L’habitatge continua sumant morts i persones expulsades de les seves llars, les llistes d’espera en sanitat continuen augmentant, el sistema d’ensenyament continua perdent recursos, la precarietat laboral s’estén pertot arreu, s’ataca el model d’immersió lingüística. Tots els àmbits de la vida són espoliats pels interessos econòmics i l’autoritarisme.
Pel que fa al darrer any, el retrocés democràtic és esfereïdor. No és normal la persecució de qui vol exercir la llibertat d’expressió. No és normal la repressió a membres dels CDR com l’Adri Carrasco (exiliat a Bèlgica) i la Tamara Carrasco (amb mesures cautelars que no permeten que surti de Viladecans). No és normal tenir un govern votat a les urnes exiliat, i l’altra meitat a la presó, juntament amb líders socials, a punt de passar per un judici injust i sense garanties, procés que ha començat aquest mateix 18 de desembre. No és normal tenir unes institucions buidades de capacitat de govern que només poden acomplir funcions de gestió, com en l’època de Franco. No és normal haver patit només entre setembre i desembre del 2017 més de 139 atacs feixistes de manera impune, i això sense saber les dades d’aquest any.
És per tot això que queda clar que, si volem exercir el nostre legítim dret a l’autodeterminació, és per construir un nou país amb unes estructures socials on es vegin reflectides les lluites que cada dia duem a terme en multitud de fronts: lluites com la dels col·lectius per l’habitatge digne parant desnonaments, el moviment feminista, el caràcter marcadament antifeixista de la nostra societat, la lluita per mantenir la nostra escola pública de qualitat i inclusiva, la dels i les estudiants universitàries, les organitzacions de defensa de la llengua i cultura, la lluita pels drets laborals, la lluita per unes pensions dignes, i un llarg etcètera.
No es pot reclamar allò que es dóna, però sí allò que se’ns pren
Per fer front a aquesta situació hem de plantar cara. Els darrers mesos hem vist que no es pot deixar tot en mans dels partits polítics. L’únic moment en què el règim va tremolar és quan el poble català va emprendre jornades com les de l’1 i el 3 d’octubre, que en la seva transversalitat i diversitat van ser no només el motor de les demandes, sinó també el motor de les propostes i de la construcció d’un nou país més just.
Per assolir els objectius hem d’estar organitzades i comprendre que part de la solució implica assumir que les institucions no són només dels representants dels partits polítics. En els darrers deu anys s’ha produït un canvi social profund i és el fet que les persones, el poble, hem decidit que no ens quedem confiant a casa ni volem delegar únicament als partits la nostra participació política. Volem ser part activa i propositiva de la vida social i política del país. És aquí on rau la clau del canvi substancial, d’un poder constituent que pot ser transformador.
Sobren motius per lluitar per enderrocar i invalidar el règim del 78 i constituir una nova forma d’organització social que garanteixi una vida digna. Per això, farem d’aquest 21 de desembre una jornada de lluita, i no serà una lluita aïllada sinó l’inici d’un cicle de mobilitzacions amb el que recuperar la sobirania que se’ns roba i nega, i que només assolirem plenament amb la República catalana.
Tombem el règim! Pels drets socials i polítics, per l’autodeterminació, contra la repressió!»
