03.03.2020 - 14:57
|
Actualització: 05.03.2020 - 18:03
‘Nosaltres, aquí al nord, demostrem dia a dia que és possible ésser català sense ésser espanyol.’ Un Joan-Lluís Lluís commogut va saludar ‘els catalans del sud i els catalans del nord’. ‘Benvinguts en aquest acte reivindicatiu i de fraternitat i solidaritat del nord cap al sud o del sud cap al nord’. Lluís, portaveu de la delegació del Consell per la República al nord del país, va donar el tret de sortida a l’acte, explicant que l’organització pretenia ésser la continuïtat de la solidaritat del 2017, quan Catalunya Nord va ésser clau per a l’organització del referèndum. Va recordar que la solidaritat entre nord i sud existeix ‘exactament des del dia que francesos i espanyols ens van posar una frontera pel mig’, i que sempre, d’ençà del segle XVII, qualsevol català del sud que hagi necessitat escapar de la repressió ‘ha trobat refugi i acollida a Catalunya Nord’.
‘La solidaritat és espontània i natural’ i ‘la mostrem sense pensar si ho hem de fer’. Per això va demanar que els catalans del sud no l’agaraïssin als del nord. ‘També ho fem per nosaltres, perquè no fem cap diferència entre nosaltres i vosaltres’. És clar que, va reconèixer, ‘després de 360 anys hi ha alguna diferència entre nord i sud’. La més crua, el ‘daltabaix de la llengua catalana al nord’, i va demanar que el cas de Catalunya nord serveixi d’exemple al sud per no repetir la pèrdua de la llengua, ‘la llengua es defensa parlant-la’.
Vegeu ací els altres discursos:
