17.07.2021 - 21:50
“Sé que treballes de valent, jo i molta gent ho reconeixem. Vull dir-te que no vull que sentis cap mena de culpa quan defensis els drets humans dels catalans perquè jo tingui problemes a l’escola; vull que arribis molt amunt i vull que demostris a aquesta gent que no tenen la raó, que s’equivoquen; vull que aconsegueixis el millor per a tu, per als catalans, per al president Puigdemont, per a tothom. Et desitjo el millor, ets una gran figura per a mi.” Aquest missatge de la filla petita de Gonzalo Boye era el darrer de tot un seguit d’intervencions de reconeixement i d’agraïment a l’advocat xilè projectades en vídeo en l’homenatge sorpresa que va rebre aquesta setmana al Col·legi de l’Advocacia de Biscaia, organitzat per la plataforma de juristes bascs pel dret de decidir, Erabakizaleak. Boye hi havia estat convidat per parlar del lawfare contra els processos sobiranistes, i va sortir de l’acte amb una txapela al cap i les “bateries carregades” gràcies a un homenatge fet en un moment complicat per ell.
Perquè Boye pateix el lawfare d’ençà que duu la defensa del president Puigdemont; amb escorcolls a casa i al despatx, amb una campanya mediàtica de desprestigi a Madrid, i amb un procés judicial obert a l’Audiència espanyola que el vincula a un cas d’emblanquiment de diners del narcotràfic que és a punt d’arribar a judici. “Ho tinc complicat”, deia en aquesta entrevista a VilaWeb. Per això, l’homenatge i el vídeo que li van preparar els seus col·legues bascs fou una injecció de coratge; perquè no només hi havia missatges d’agraïment de part de Puigdemont, de Torra, de Laura Borràs, de Juan José Ibarretxe, d’Arnaldo Otegi, de Josep Costa, de Míriam Nogueras, de Josep Rius, de Josep Alay… També hi eren la seva parella i sòcia de despatx, Isabel Elbal, i la seva filla petita.
Totes dues han patit l’impacte que té la feina de Boye i les conseqüències a casa. Però, tal com li deia Elbal: “Els qui vivim amb tu i compartim la quotidianitat de l’àmbit familiar també reconeixem els sacrificis personals que impliquen la lluita tan tenaç, intel·ligent i apassionada en defensa dels drets humans que fas. Els qui convivim amb tu reconeixem i valorem aquest aspecte fonamental de dedicar-te en cos i ànima a tot allò que t’agrada, inclosa la família.”
Tant ell com la seva família saben que té un cost personal. Forma part del lawfare contra ell. “Se’ns tracta com a enemics”, deia Boye durant la intervenció a l’acte previ a l’homenatge. “A Espanya, les dues vegades en què s’ha fet servir han estat el cas basc i el català, és a dir, amb minories nacionals que, d’una manera o una altra, reivindiquen els seus drets i ser reconeguts en un dret fonamental, el de decidir.”
La batalla judicial a l’exili en què participa s’encamina a garantir l’exercici d’aquests drets. Just abans d’entrar a l’auditori on es feia l’acte, Boye acabava d’enllestir un document d’al·legacions amb Josep Costa per a continuar aquesta batalla. Perquè diu que no té por. Ho deia en les paraules d’agraïment amb què va tancar l’homenatge: “Estic tranquil perquè ha parlat la meva filla petita i les altres dues també ho entenen, i entenen el compromís i el sacrifici que implica. Una nena de dotze anys no hauria de veure casa seva plena de policies perquè volen el telèfon del seu pare per a veure quina informació poden treure dels seus clients. Això, en democràcia no passa, i ha passat a Espanya. A mi no m’enganxaran abaixant-me els pantalons. Jo em vaig criar en dictadura, i si a una dictadura no li tinc por, a una judicatura dictatorial, tampoc.”
Vegeu ací l’acte íntegre:
