10.11.2020 - 21:50
|
Actualització: 13.11.2020 - 11:23
L’advocat Gonzalo Boye va respondre dimarts passat, dia 10 de novembre, a les preguntes dels subscriptors de VilaWeb. Aquesta trobada presencial es va fer a la sala d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (carrer de Sant Ferran, 12), on el mes de setembre VilaWeb va obrir la seu de la redacció a la ciutat. És el primer acte amb subscriptors d’ençà que començà la pandèmia. Esperança Camps, cap de redacció de VilaWeb, va obrir l’acte i Vicent Partal, director del diari, el va moderar. A continuació, us destaquem algunes de les reflexions de Gonzalo Boye.
Podeu veure tot l’acte sencer.
“Quan entra la política en la justícia, la justícia salta per la finestra.”
“La democràcia va començar a perillar fa molts anys. No crec que sigui una situació nova, és un procés de deteriorament en què es van cedint espais. Avui hi ha moltes decisions polítiques que es prenen per decisions judicials i això no pot ser, entra en contradicció amb la democràcia.”
“L’actual govern de l’estat no és capaç de controlar les clavegueres de l’estat perquè no tenen poder per a fer-ho. Els governs passen, les clavegueres es queden.”
“A Brussel·les hem tingut seguiments molt maldestres.”
“Estem preparats per al suplicatori d’ençà del dia que van guanyar les eleccions.”
“Crec que a Catalunya ningú no té cap dubte que el president Puigdemont és el líder de l’independentisme i el president legítim. Les eleccions són al parlament i a la presidència, però crec que ell està per sobre del càrrec.”
“Veiem comportaments feixistes de persones que no tan sols porten uniforme, sinó que van armades.”
“Una de les grans dificultats del govern de l’estat és que és asistèmic. No poden controlar les diverses capacitats de l’estat, i poden acabar essent-ne víctimes.”
“El TJUE i el TEDH no diran mai, perquè no els correspon, que l’1-O va ser legal. Però sí que els correspon, sobretot al Tribunal Europeu dels Drets Humans, de dir si la resposta va ser il·legal.”
“El president Torra el condemnen perquè així es reprimeixen les minories nacionals. Si no, no hauria passat. Al final tot torna al concepte força que s’acabarà imposant, que és el dret de les minories nacionals.”
“L’estat espanyol és ple de minories nacionals, però no ho volen acceptar. Cal lluitar pels drets de les minories fins que al final te’ls reconegui un tercer actor.”
“Hi ha molta confusió sobre el dret d’autodeterminació, reconegut en el dret internacional. Però la manera de formular-lo s’ha d’adaptar a l’escenari on es juga. A Europa el dret reconegut és el de les minories nacionals, i, entre els drets que tenen, hi ha el de decidir el seu futur, que al capdavall és el dret d’autodeterminació. Però si el poses davant, la gent cerca als tractats de la UE i a la carta de drets fonamentals i no el troba.”
“Slesvig-Holstein, quan denega l’extradició, diu que tot allò que va passar no tenia un nivell per a assolir cap tipus penal. A vegades tinc la sensació que la gent vol que una sentència reescrigui la història. No, la història l’escriuen els ciutadans, perquè si l’escrivissin els jutges estaríem fotuts.”
“Els tribunals europeus diuen coses. La sentència del 19 de desembre del TJUE diu que no han respectat els drets dels eurodiputats. I això és violència jurídica i institucional cap a persones que van guanyar vots. Les resolucions que es van aconseguint van en aquesta direcció.”
“Mentre aquí la campanya era que Alemanya havia de lliurar el president Puigdemont, els mitjans almenys es va anar conscienciant del problema català i de tot allò que significava.”
[Sobre Xile] “Ja ho vaig dir. Quan es vol, es pot. Les normes per a canviar la constitució de Pinochet són paraules gairebé idèntiques a les de la reforma constitucional establerta a la constitució espanyola. En canvi, no entenc per què en algun lloc es pot fet i en uns altres no.”
“Això ha d’acabar amb els catalans decidint lliurement. Això es fa en una urna. Ara, per a això cal jugar en conjunt. Veig molta gent que es preocupa per allò que és seu i no per allò que és de tots. És una etapa de maduresa que alguns encara no tenen clara, perquè és clar que no s’ha construït cap país amb confrontació interna.”
