La Via Pirinenca il·lumina el Pirineu de punta a punta per reivindicar l’autodeterminació

La Via Pirinenca, una iniciativa conjunta entre Catalunya i el País Basc, que enguany també compta amb el suport de Mallorca, va il·luminar anit més de tres-cents cims de tot el Pirineu per reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles i reclamar l’atenció de la comunitat internacional. La mobilització ha estat organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Gure Esku Dago i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM).

La línia de llum que recorre la serralada s’ha creat amb els fanals i les llanternes frontals dels participants. L’acció s’inspira en unes altres d’anteriors com ara l’encesa de les 131 agulles de Montserrat el 2019.

L’acte principal de la via, que ha comptat amb representants de totes les entitats, s’ha fet a Guils de la Cerdanya, un balcó únic per a veure com s’il·luminen la Tossa d’Alp, les Penyes Altes de Moixeró, el Comabona i el Puig de la Canal de Cristall. En el cas de Mallorca, els membres de l’ASM han encès el Puig dels Revells i el Puig de Santa Magdalena.

Aquest acte central ha comptat amb les intervencions de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez; el president de la FEEC, Jordi Merino; el batlle de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellarès, d’Artistes de la República, i Dídac Amat, d’Òmnium Cultural. A més, ha comptat amb l’actuació dels txalapartaris Javier Olaziola i Txopo López de Robles.

L’encarregat de començar l’acte ha estat el batlle de Guils, Josep Mendo, seguit de Marc Sellarès, coordinador de la sectorial de l’Assemblea Artistes de la República, que ha destacat que la Via Pirinenca és l’obra d’art més gran feta mai i que la dissidència política en forma d’art és molt difícil de reprimir. El president de la FEEC, Jordi Merino, ha reblat que calia revifar la flama de l’independentisme: “Avui tindrem una nova flama encesa en forma dels farells de la Via Pirinenca.”

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat el seu agraïment als assistents, als participants i a totes les entitats, i ha fet valdre el compromís, la complicitat i la cooperació per dur a terme un repte tan colossal, l’acció artística més gran de caràcter polític que s’ha projectat mai a Europa.

En el seu discurs, ha defensat els vincles històrics que uneixen Catalunya i el País Basc, tot recordant els exilis de Companys, Aguirre i Puigdemont. Així mateix, ha afegit que la via era la demostració d’aquest agermanament, enfortit pel suport mallorquí. També ha volgut destacar que la Via Pirinenca era un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminació dels pobles. “Una protesta contra les fronteres imposades per la violència i l’opressió dels estats.”

Amalur Álvarez, la presidenta de Gure Esku, ha reivindicat que quan hi ha una majoria social que vol decidir el seu estatus polític, que vol conformar un estat independent, la millor opció és l’exercici del dret d’autodeterminació, i ha insistit que Gure reclama que les fronteres es decideixin democràticament, amb vots, i no amb imposicions, violència o guerres: “Per Euskal Herria i Catalunya, el Pirineu no és una frontera, sinó un punt de trobada entre els pobles basc i català.” Dídac Amat, d’Òmnium Cultural, ha remarcat la voluntat de continuar treballant junts per construir una Europa dels pobles, en què l’estat espanyol no tingui més alternativa que respectar el dret d’autodeterminació.