22.11.2024 - 13:08
|
Actualització: 22.11.2024 - 14:18
L’escriptor Santiago Posteguillo, veí de Paiporta (Horta Sud), va oferir ara fa una setmana una conferència històrica al senat espanyol, però ho va aprofitar per explicar en primera persona com havia viscut l’horror de la gota freda al seu poble. És un testimoni impressionant que s’ha viralitzat a les xarxes socials. Posteguillo fa repàs cronològic de tot allò que van viure i també critica amb duresa la classe política i els responsables públics. “Com es pot ser tan miserable des de les institucions? No tenen ni idea de què passa la gent”, digué, amb un to clarament indignat. I sobre l’endarreriment de les alertes d’emergències: “Ha estat molt cruel no avisar, però és encara més cruel no ajudar amb l’energia que cal”.
Durant el discurs, Posteguillo explica que el pis és situat a cinquanta metres del barranc de Torrent, i que els havia sorprès que s’hagués desbordat perquè a Paiporta no havia caigut ni una gota. Veient que l’aigua guanyava força, Posteguillo i la seva parella van decidir de canviar el cotxe de lloc. “Prenc una decisió que probablement molta gent va prendre: agafar el comandament del garatge, les claus del cotxe, i anar a canviar el cotxe de lloc.” A la primera planta ja hi havia un pam d’aigua. Aquí ja van començar a dubtar a canviar el cotxe de lloc i alguns veïns també els van dir que no era una bona idea. “L’impressionant és que en tretze minuts hi havia un torrent brutal de dos metres d’aigua sense control”, denuncià Posteguillo.
Santiago Posteguillo contando su historia más terrorífica. Estremecedor pic.twitter.com/0HD1gd9Alu
— Sebastián Puig ⚓ (@Lentejitas) November 21, 2024
En el vídeo, Santiago Posteguillo relata que l’aigua es va emportar la nau industrial del davant, la façana de l’edifici es va malmetre i el local del costat, una llibreria, va quedar destruït. “Sis hores en què el torrent no va parar, vam veure gent desaparèixer en l’aigua. Vam anar a dormir sense llum ni aigua pensant que a l’alba hi hauria la Guàrdia Civil, els bombers, l’exèrcit. Però a l’alba no hi havia ningú. Bé, sí, un cadàver al mig de la plaça d’una jove xinesa a qui recordo haver-li comprat al bar de la plaça alguna ampolla d’aigua. Ens havíem intercanviat algun somriure, ara era morta. I al costat, la mare vetllant el cadàver. Però no hi havia policia, ni exèrcit, no va venir ningú en tot un dia. Els cotxes estaven bolcats, tot ple de fang, hi havia silenci, por. A la nit hi havia saquejos. No sé si heu vist La purga, és el mateix”, relatà.
En la segona nit van pensar que aquesta vegada sí que arribaria l’ajut. Però va tornar a ser l’alba i no va aparèixer ningú. “Com pot ser que en quaranta-vuit hores no vinguera ningú? Algú m’ho pot explicar? A Espanya, al segle XXI”, es queixà indignat. Posteguillo ha fet unes quantes conferències a l’exèrcit i va decidir de trucar a algun contacte. “No puc dir què em van dir. Quan vaig penjar, li vaig dir a la meva parella que havíem de sortir d’allà pels nostres mitjans”, comenta. La tercera nit, tampoc no va aparèixer ningú, només uns quants voluntaris. Posteguillo i la seva parella, que també és escriptora, van agafar els ordinadors, les notes, una mica de roba i “vam arrossegar la maleta quilòmetres i quilòmetres per un espectacle de devastació que no havia vist mai en la vida”, relata. Van veure cadàvers que encara no s’havien retirat, cotxes bolcats, edificis derruïts, fins que van arribar a València, on tenen un pis.
“No es poden imaginar el que passa aquella gent. No poden concebre el nivell i sensació que té la gent en totes aquelles poblacions. No s’hi porta l’ajuda institucional que cal. Gràcies a Déu, el poble sempre és diferent, però el poble amb pales no pot. Ja hi ha casos de malalties infeccioses”, comenta. “Jo sóc un privilegiat, tinc mitjans per a resoldre els problemes. Però hi ha molta gent gran que vivia en plantes baixes que no sap ni com omplir la informació. Quanta gent ha d’esperar les ajudes?”, afegeix en el vídeo.
