Vídeo: Els familiars dels presos expliquen a l’Eurocambra la cruesa de la repressió: ‘Veniu a Catalunya i ho veureu’

L’Associació catalana pels Drets Civils, que agrupa familiars dels polítics que són a la presó o a l’exili, i diputats de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya han denunciat al Parlament Europeu que a Espanya es vulneren drets fonamentals. ‘La repressió té cares i és per això que avui som aquí’, ha explicat a l’inici l’eurodiputat Mark Demesmaeker en nom de la plataforma que agrupa més de quaranta eurodiputats de diferents grups polítics. Laura Masvidal (muller de Joaquim Forn), Meritxell Lluís (parella de Josep Rull), Pol Leiva (nebot de Jordi Cuixart), Montserrat Puigdemont (germana del president) i Betona Comín (germana de Toni Comín) han lamentat la situació en què es troben els seus familiars i n’han demanat la implicació de la Unió. ‘Ens hi juguem els drets i la democràcia, drets fonamentals que s’han de respectar en última instància a Europa’, ha dit Leiva. Per la seva banda, la germana de Carles Puigdemont ha assegurat que fer la vida diària i compaginar-la amb l’absència d’algú és complicat per a les famílies. Precisament sobre la situació judicial de Puigdemont, s’hi han referit Demesmaeker i l’alemany Bernd Lucke, que esperen que tingui un judici just i que Alemanya no l’extradeixi.

‘A Espanya, no hi ha un judici amb garanties’, ha dit la germana de Comín, que ha recordat que entre els qui han dit que això que passa és ‘una barbaritat’ hi ha els millors penalistes de l’estat espanyol. ‘Ens trobem en una situació extraordinària’, ha dit també Meritxell Lluís, que ha apel·lat a les institucions europees perquè es tracta de ‘democràcia’ i no ‘d’independència o no’. Lluís ha assegurat que el seu objectiu és que ‘tothom’ pugui expressar-se ‘sense pors i amenaces’.

Tots ells han parlat també de com és la relació amb els familiars d’ençà que són a la presó o a l’exili. ‘Hi ha situacions diverses’, ha recordat Montserrat Puigdemont, que ha indicat que ‘hi ha nens petits i pares grans’. ‘Imagina’t per a un nen petit veure el seu pare a través d’un vidre’, ha dit a una periodista que li ha demanat com és ‘el dia a dia’ dels parents dels presos i els exiliats. ‘I als qui són fora, no s’hi pot anar cada setmana a veure’ls’, ha afegit.

Per altra banda, el nebot de Jordi Cuixart, Pol Leiva, ha assenyalat que ‘la situació demana molta humanitat’ i ha lamentat que el seu oncle sigui en presó preventiva i al qual s’ha aplicat un règim de dispersió ‘similar al que tenien presoners d’organitzacions terroristes’. ‘Mai no negarem que poden arribar a ser adversaris polítics, però no per això se n’ha de coartar la llibertat i els drets’, ha remarcat. Leiva també ha fet referència a la delicada situació familiar de Cuixart, que té un nen molt petit. ‘Un nen de sis mesos porta 22 viatges a Madrid’, ha afegit.

La dona de Joaquim Forn, Laura Masvidal, ha insistit que és un tema que toca ‘els ciutadans europeus’ i ha explicat que, a Catalunya, és ‘impossible’ no veure llaços grocs a cada poble o ciutat.

‘On és Europa?’
El parlamentari d’Esquerra Jordi Solé, al seu torn, s’ha mostrat crític amb el paper que ha mantingut fins ara la UE: ‘On ets, Europa? On ets, Juncker? On ets, Tusk?’, s’ha demanat. Amb tot, també ha volgut reconèixer la solidaritat d’alguns eurodiputats i els suports que han rebut. Concretament sobre el paper de la Comissió Europea ‒que ahir dilluns va evitar de valorar-ne els empresonaments‒, Solé ha avançat que la Plataforma Diàleg UE-Catalunya ha demanat oficialment de reunir-se amb el president de l’Executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, i amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk. De moment, però, no n’han obtingut cap resposta. ‘Entenem que haurien d’atendre’ns perquè la carpeta catalana és un problema europeu i tenim el dret que ens escoltin’, ha remarcat.

Per la seva banda, sobre quines possibilitats hi ha dins l’Eurocambra per portar-hi la situació dels presos i els exiliats, Ramon Tremosa ha apuntat que ‘en els grans grups [polítics] i de manera individual’ hi ha molts diputats que se’ls adrecen mostrant-hi interès. A més, ha indicat que miraran si és possible que la Conferència de Presidents de la cambra es vegi ‘obligada a fer un debat’ en les sessions plenàries vinents , com ja va passar després de l’1 d’octubre.