[VÍDEO] El contundent discurs de Ramón Cotarelo sobre el silenci dels intel·lectuals espanyols

L’Espai Vilaweb va acollir dijous la presentació de la ‘Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana’, un manifest signat per desenes d’entitats i centenars de personalitats del país i impulsat pel Col·lectiu Pere Quart. Després de la presentació, el catedràtic de ciència política Ramón Cotarelo i el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal, van sortir al carrer per comentar el contingut del manifest i la situació de repressió que viu Catalunya en l’actualitat. Cotarelo va posar especial èmfasi en el silenci dels intel·lectuals espanyols en la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol.

Segons el catedràtic, un manifest com aquest, signat per entitats i personalitats del món de les lletres i la cultura catalanes, contrasta amb la manca de pronunciament de les personalitats del món de la cultura a Espanya: ‘El fragorós silenci dels intel·lectuals espanyols, els qui es donaven cops de colze per ser els primers a signar manifestos, ara estan sords i muts’–va comentar en l’acte– ‘Catalunya no apareix mai a les seves preocupacions’.

‘Què els passa, als intel·lectuals espanyols? Com és que callen? I què els passa, als intel·lectuals catalans? Com és que no callen, i com és que no hi ha manera de fer-los callar?’, va ironitzar el catedràtic. ‘Després d’haver firmat manifests a favor de la llibertat de les nacions de l’Amazones, no veuen que hi hagi res que en justifiqui cap altre a l’estat espanyol. No ho veuen perquè no se’ls acut que la seva funció com a intel·lectuals espanyols és explicar què és Espanya: què és l’estat espanyol, a quines raons obeeix, quines finalitats persegueix, com és la seva estructura, com tracta els seus habitants, quina justificació té, quin és el sentit de les seves institucions, a què aspira, quin projecte col·lectiu té…’, va continuar.

Cotarelo també va comentar que, contra el projecte ‘dinàmic, obert, del segle XXI i mobilitzat’ de l’independentisme, l’estat espanyol no hi ofereix cap alternativa: ‘Quan s’agredeix Catalunya per la seva escola, pels seus mitjans i per la llengua que s’hi parla, què es col·loca a l’altre costat de la balança? “Callin, que vostès són uns colonitzats que no tenen dret de res, ni de parlar la seva llengua”. Aquesta agressió, que es reprodueix de fa segles, ha cristal·litzat en gent a la presó, a l’exili, gent perseguida i embargada com en el temps del franquisme. Això no mou ni una sola consciència de cap intel·lectual espanyol. Han abandonat la seva funció. (…) Mirant Espanya, en què es distingeix un intel·lectual d’un tarambana?’

El catedràtic de ciència política va denunciar també amb contundència aquells intel·lectuals que sí que s’han pronunciat sobre el procés, però en contra de Catalunya: ‘Els qui signen columnes vergonyoses a tants euros la mentida, l’engany, la falòrnia i la calúmnia. No parlo solament dels intel·lectuals espanyols que viuen a “La Meseta”, sinó també dels qui viuen aquí, caracteritzats per “un honor més gran”, viure en la terra de l’enemic.’

Cotarelo va concloure parlant del manifest i de les possibles negociacions amb l’estat espanyol: ‘Aquest manifest demostra que no tot és perdut, que aquí hi ha un projecte nacional i social d’una revolució nova. Fixeu-vos quin terreny, per als intel·lectuals: redefinir Espanya. La seva és una ignorància culpable, producte de la por que els causa haver d’afrontar allò de què no són capaços, de fabricar la concepció del segle XXI, a una proposta que es posi damunt la taula, que respongui els seus iguals catalans i digui: “parlem”. Això és impossible i aquesta impossibilitat dels intel·lectuals demostra per què aquest afer només té una solució: hem de prosseguir demanant negociacions i diàleg perquè tenim bona educació. Però no hi ha res a dialogar ni negociar perquè l’altra part no té res a dialogar ni a oferir i, per tant, la seva actitud continuarà essent la mateixa: repressió amb el silenci dels intel·lectuals, contestat solament amb la valentia dels nostres.’