[VÍDEO] “Guanyen els dolents”: els quinze moments més significatius de la dimissió d’Oltra

Mónica Oltra ha anunciat la seva dimissió com a vice-presidenta del Consell i diputada de les Corts en una dura intervenció des de la seu de Compromís, en la qual ha carregat contra el president Ximo Puig i ha dit que la investigació judicial que l’afecta és una “infàmia política, jurídica i mediàtica”, i ha criticat els periodistes per haver fet cabal “dels senyors fonts” –en al·lusió a les filtracions de l’entorn de Puig sobre una suposada destitució. “Guanyen els dolents”, ha arribat a dir.

Podeu veure a continuació el discurs d’Oltra, del qual en destaquem els quinze moments més significatius:

—”Dimiteixo per a no comprometre el projecte de canvi que este país encetà el 2015. No li vull donar la coartada a ningú per a poder decidir unilateralment que Compromís no forme part del govern valencià.”

—”No n’hi ha Botànic sense Compromís. I vull que continuen eixes polítiques.”

—”Això jo ja ho he viscut. És generar un ecosistema mediàtic per a justificar una determinada decisió. Que quede ben clar que jo no seré la coartada, i si tiren Compromís del govern no serà per mi.”

—”Me’n vaig amb la cara ben alta. També he de confessar-los que amb les dents apretades. Per moltes coses. Això passarà a la història de la infàmia política, jurídica i mediàtica d’este país.”

—”Que ningú se pregunte d’ací a vint anys –i no vint anys, d’ací a vint mesos– què collons va passar en este país. Este país té un problema quan absol corruptes, quan M. Rajoy no és un indici, i s’encausen innocents. I passen coses com Vicky Rosell, Alberto Rodríguez i les mainaderes. Este país té un problema quan no ens defensem de l’extrema dreta.”

—”Guanyen els dolents. El que més sent d’això i el que voldria evitar és que ningú en este país pense que no és possible fer polítiques d’esquerres. Que no és possible plantar cara a la corrupció, a l’oligarquia i els poderosos. Ens fulminen una a una amb denúncies falses, i el dia que vostès vulguen reaccionar, també els hauran fulminat.”

—”Aquesta història la conec. Els senyors fonts, que no tenen faena, es dediquen a generar un ecosistema mediàtic que es reprodueix i es converteix en realitat. I eixos senyors fonts generen un sistema perquè es prenga una decisió –ja ho vam viure el 2019– perquè no hi ha cap més remei. Este cercle diabòlic hui es trenca. La participació que vostès tenen en això ja la decidiran i analitzaran vostès. Espero que quan ho facen no siga tard. Però els senyors fonts esta vegada no se surten amb la seua, i tots vostès saben de qui parle.”

—”En abstracte, clar que haguera esperat el suport de Puig. Si em pregunta si hi havia probabilitats que em recolzara en una cosa així, ja li dic que no. Ja fa temps que no espere res.”

—”No he comunicat abans la decisió a Puig. Ho faig just ara. No volia que ningú ho sapiguera abans. Senyor president, esta és la meua decisió.”

—”Puc pecar de moltes coses en esta vida, però d’incoherència no. De falta d’integritat, tampoc. De falta d’ètica tampoc. Però ara, políticament, no donaré la coartada al PSOE perquè traga les polítiques d’esquerres del govern del Botànic.”

—”Això em dol molt pel missatge que llança. Que no es poden fer polítiques fora del dogma neoliberal. Però mentre jo estiga dempeus, viva i tinga el meu cap, siga des d’on siga –des d’una associació, o on siga– sempre faré polítiques que qüestionen el dogma neoliberal.”

—”A mi no m’ha trucat el president. Vaig parlar una volta d’això amb ell, i va ser el 2019. El president i jo mos vam ajuntar el 2019 en el mateix lloc que ens vam ajuntar el 2015. Jo li vaig dir: ‘Tu i jo som els mateixos, la situació és la mateixa, anem a renovar el govern, però ja no és igual. Jo vull que es nuga tot el pacte. En el moment que els dèsset diputats et voten a tu com a president, et donen la capacitat de destituir-me.’ I ell em va dir: ‘Quines coses dius? Com t’he de destituir?’ I li vaig dir: ‘Home, ja ho has fet’, perquè l’avançament electoral no estava pactat. Eixa és l’única volta que he parlat d’això amb el president.”

—”Per a mi el primer és la gent que viu en el meu país. I crec que prenc la millor decisió per a la gent que viu en el meu país.”

—”No necessite estar aforada. La veritat només té un camí. Si no sóc digna de ser en un govern, encara menys a la cambra de representació popular.”

—”El missatge que traslladem és que en este país, qualsevol polític que faça polítiques contra els poderosos se’l carregaran amb denúncies falses. Això és el que em dol, que la gent del poble se senta abandonada. El missatge que ara mateix llance, i pel qual demane perdó, és que la gent vulnerable no té escut. No és una qüestió personal, és una qüestió política. I això em dol a l’ànima.”