20.09.2022 - 08:18
|
Actualització: 20.09.2022 - 11:58
Jordi Cuixart, ex-president d’Òmnium Cultural i actual president d’Òmnium Civil Rights Europe, ha intervingut a la seu de les Nacions Unides, durant la 51a sessió de reunions del Consell de Drets Humans. La seva intervenció s’ha centrat en el cas d’espionatge Catalangate, arran de la inacció d’Espanya: “Recomanem que les organitzacions internacionals instin Espanya a dur a terme una investigació immediata i imparcial, a sancionar els autors, a assegurar-se que això no es repetirà i que les víctimes podran tenir accés a una reparació efectiva.”
Cuixart s’ha adreçat a l’Alta Comissionada de Drets Humans en funcions, Nada Al-Nashif, per reclamar accions en el cas, que ha recordat que era el cas forensement documentat més gran del món d’espionatge amb Pegasus. I ha afegit que és una ingerència molt greu en el dret d’intimitat, de llibertat d’expressió, de llibertat de premsa, d’un procés degut i d’un judici just. A més, ha dit que té un fort efecte dissuasiu.
Cuixart també ha subratllat que el vincle que tenen els espiats és la defensa del dret d’autodeterminació i ha dit que Citizen Lab considera que nombroses proves circumstancials assenyalen el govern espanyol com a autor material. “Espanya menysté les recomanacions de l’ONU, espia l’oposició política, periodistes, entitats de la societat civil i advocats, mitjançant procediments judicials poc clars, o fins i tot sense cap mena d’autorització”, ha afegit.
Cuixart ha fet aquesta intervenció a l’ONU, coincidint amb la presentació del report El dret a la intimitat a l’era digital, de l’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides. L’informe se centra en l’abús d’eines de piratatge intrusiu, especialment Pegasus, el paper clau del xifratge a l’hora de garantir el gaudi del dret d’intimitat i més drets, i la vigilància d’espais públics. A més, destaca el risc de crear sistemes generalitzats de vigilància i control que poden perjudicar el desenvolupament de societats democràtiques.
