13.06.2024 - 16:24
|
Actualització: 14.06.2024 - 19:02
El conseller d’Educació del País Valencià, José Antonio Rovira, ha estat el pioner de la nova norma de segregació lingüística del PP i Vox, que ells anomenen de “llibertat educativa”. La llei establirà la consulta als pares sobre quina és la llengua en què volen que siguin educats els seus fills. Avui li han demanat sobre això al programa Les Notícies del Matí d’À Punt, i Rovira n’ha sortit molt malparat.
View this post on Instagram
La periodista Noa de la Torre li ha demanat sobre una esmena que establia que els alumnes podrien elegir la llengua a l’hora d’examinar-se de les assignatures no lingüístiques. “El meu dubte és si en les assignatures no lingüístiques vehiculades en anglès també es podrà triar entre castellà o català o s’haurà de fer l’examen en anglès”, li ha demanat. Rovira se n’ha sorprès: “Doncs, aquí m’has enxampat. Suposo que també es podrà elegir.”
Els exàmens d’assignatures en anglés, en anglés.
Els exàmens d’assignatures en castellà, en castellà.
Els exàmens d’assignatures en valencià, doncs “libertad” perquè “ahí ma pillao”.Estem davant el pitjor i més valencianòfob conseller d’educació. pic.twitter.com/iMxYgMEoPU
— Compromís (@compromis) June 13, 2024
Rovira ha explicat que els exàmens de les assignatures que s’impartien en anglès s’acostumaven a fer en anglès. De la Torre li ha tornat a demanar per què hi hauria aquesta diferenciació amb les assignatures impartides en català o castellà. “Perquè els experts ens diuen que hi ha alumnes que poden fer una assignatura en una llengua, però a l’hora d’escriure ho poden fer millor en una o una altra. Ens van dir que havíem de deixar llibertat. Aquesta ha estat una proposta per part d’experts. I sabem que hi havia conflictivitat, perquè molts alumnes poden fer perfectament en un dels dos idiomes, però els costa més d’escriure-hi.” De la Torre ha insistit: “I per què no apliquen aleshores aquesta llibertat amb les assignatures vehiculades en anglès?” Rovira, novament, no ha tingut cap resposta: “Doncs aquesta és una qüestió que, ja li ho dic, m’ha enxampat, no li ho negaré.”
En què consisteix, la nova llei?
La nova normativa substituirà a l’actual llei de plurilingüisme, impulsada pel govern del Botànic, i que estableix que almenys s’ha de cursar un 25% de les assignatures en català, un 25% en castellà i un 15% en anglès. La resta és competència del consell educatiu de cada centre de triar en quina llengua es fa, fins a un topall del 60% d’una mateixa llengua.
Aquesta llei de plurilingüisme va substituir l’anterior model de línies, i també va causar enrenou entre la comunitat educativa en el seu moment perquè implicava de fer menys hores de català als instituts on se’n feia pràcticament el 100% de les hores lectives. Era el cas de les comarques majoritàriament catalanoparlants, com ara la Ribera, el Comtat, l’Alcoià, la Marina Baixa i la Marina Alta, on no hi havia hagut mai cap conflicte lingüístic.
El PP i Vox proposen un híbrid entre el model de línies i el plurilingüisme, que perjudica notablement el català. Les famílies triaran quina llengua volen que sigui la vehicular en què estudien els seus fills, i dins cada línia es mantindrà un percentatge de l’altra llengua, que variarà segons l’etapa escolar. La novetat que introdueixen és que si no s’arriba a un percentatge mínim de famílies que vulguin una llengua, no se n’obrirà cap línia.
