01.02.2020 - 21:50
|
Actualització: 02.02.2020 - 13:10
Amb el títol de ‘Europa, entre el Brexit i la revolta mundial del 2019’. El director de VilaWeb, Vicent Partal, va pronunciar el 23 de gener passat una conferència a la Universitat de Stanford, a Califòrnia, concretament al Centre d’Estudis Europeus, amb la presència de vora vuitanta persones, la gran majoria alumnes i professors.
Aquest és l’enregistrament en vídeo de la conferència, que es va fer en anglès, i del llarg debat posterior.
Vicent Partal examina les implicacions de la revolta mundial del 2019, explora les situacions creades a Hong Kong, Beirut, Barcelona i Santiago de Xile i arriba a la conclusió que presenten característiques comunes. Tots quatre moviments es mouen en cercles no organitzats, la majoria sense dirigents; van dels fets concrets al moll de l’os; són una explosió social violenta dirigida particularment pel jovent, però gaudeixen d’un fort suport social.
Per exemple, les revoltes a Hong Kong van començar per la lluita contra la llei d’extradició, però han acabat reclamant la democràcia; les de Beirut van començar en protesta per la possibilitat que s’imposés un impost per l’ús de Whatsapp i han acabat fent caure el govern i denunciant les desigualtats socials, la protesta a Barcelona va arrencar per la sentència contra els presos polítics, però s’emmarca en el context de la lluita per la independència; i la revolta a Santiago de Xile va esclatar arran de l’augment del preu del transport públic i ha acabat derivant en la demanda de reformar la constitució.
Aquests moviments han coincidit en el temps –la segona meitat del 2019–, però alguns altres, com el de les armilles grogues a l’estat francès ja fa més que duren i també comparteixen aquestes característiques. Va començar com una protesta de la ruralia contra l’augment del preu del combustible i ha esdevingut una protesta general contra el sistema.
A continuació, Partal analitza la resposta de l’estat francès per a demanar-se si entén què passa. I considera que té grans dificultats perquè el sistema polític s’ha trencat. Els grans partits del passat són als nivells més baixos possibles, havent passat de tenir 474 diputats de 577 el 2008 a només 128 a les eleccions del 2017. Els socialistes han caigut de 280 diputats a 24. La destrucció de la socialdemocràcia europea, per l’abandonament de les classes mitjanes, explica, a parer del director de VilaWeb, per què aquesta revolta mundial ha arribat a una Europa cansada de les polítiques d’austeritat i d’una explosió d’autoritarisme polític que en el cas francès es tradueix en onze morts i més de 12.000 detinguts en un any i mig.
Segons Partal, és evident que l’obsessió per l’austeritat i els rescats bancaris han minat la confiança de la població envers el sistema, simplement perquè viu pitjor i veu que les diferències de tracte creixen. En aquest sentit, el director de VilaWeb explica la peculiar situació creada arran del referèndum grec contra la Troika, que va ser guanyat amb un 61% dels vots. Però va ser una victòria que no va servir de res perquè va acabar imposant-se la voluntat de l’Eurogrup, institució que Partal explica que paradoxalment no té existència legal, ni estatut, ni regles. Amb la qual cosa un fantasma polític imposa sacrificis a la població d’un país, malgrat que ha deixat clar que no vol acceptar-los perquè els considera injusts.
El cas grec li serveix per a demanar-se si els dirigents europeus actuals són capaços d’entendre res de la situació actual. I la resposta és que ho tenen molt difícil. Sobretot perquè moltes de les coses passen en un entorn tecnològicament allunyat d’ells. Així es fan il·lusions de coses que ja no passen avui. A tall d’exemple menciona el resultat de les eleccions als Consells Locals de Hong Kong o un estudi que demostra que a Barcelona, allà on va haver-hi més aldarulls, es va traduir en més vot independentista.
Però la pregunta sobre si els actuals dirigents europeus estan capacitats per a entendre què passa, Partal l’analitza especialment en el context del Brexit. I ho fa demanant-se si no ens hauria de dir res el fet que l’únic estat que mai no ha tingut una dictadura i el de tradició democràtica més forta sigui el primer a anar-se’n.
El director de VilaWeb repassa aleshores coses incomprensibles que passen a Europa. Com ara que la presidenta de la Comissió no sigui un dels Spitzenkandidaten dels grans partits, tal com s’havia promès. O la situació a Hongria, Polònia i Espanya i l’ascens de l’extrema dreta pertot arreu.
En aquell moment posa Hong Kong com una referència positiva perquè construeix una identitat basada a diferenciar-se per tenir més llibertats. Aquesta identitat és dinàmica i això ho explica recordant que, quan ell hi va arribar per primera vegada, l’any 1989 la ciutat aleshores britànica volia ser xinesa i ara en canvi ja no.
De les lliçons extretes a Hong Kong Partal en remarca tres: que cal crear un ‘nosaltres’, el famós Be Water i que cal tornar la passió a la política, tal com existia pels polítics europeus durant el procés d’elaboració de Tractat de Maastricht. Per tot plegat Europa com a projecte, conclou Partal, necessita molta més passió i molta més democràcia i transparència. Li cal recuperar l’esperit de Maastricht.
La conferència la segueix una llarga sessió de preguntes i respostes.
