[VíDEO] Boye explica la sorpresa dels jutges alemanys amb Llarena i la justícia espanyola

Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas han comprovat, durant la defensa del president Puigdemont i els consellers a l’exili en el procés d’extradició demanat pel jutge Pablo Llarena, l’estupefacció dels advocats i jutges belgues i alemanys amb com procedeix la justícia espanyola. Ho explicaven tots dos a l’acte de dimarts passat amb subscriptors de VilaWeb (vegeu i llegiu-ne ací la conversa íntegra) moderat per Vicent Partal. Vegeu ací just quan ho expliquen:

—Gonzalo Boye: De debò, un dels problemes més grans que hem tingut és explicar a fora què vivim i que no ens enviïn en una unitat psiquiàtrica, perquè podrien dir: ‘Hòstia, se’m va aparèixer aquí un sonat, que em va començar a explicar la història d’Espanya, i l’hem hagut d’internar. I també és un problema amb els jutges, perquè ells pregunten: ‘Però, n’hi ha per a tant?.’ I la resposta és: ‘No, ho hem reduït perquè sigui creïble.’ El relat ha de tenir un sentit lògic… Com expliques a un jutge d’un tribunal –que ells diuen regional– perquè no li sembli increïble? En un estat federal no hi ha tribunals regionals, sinó federals, i aquests tenen la mateixa capacitat que el TS espanyol, encara que allà tots són doctors. La quantitat d’hores que hem trigat a aprimar temes… només perquè sembli que tinguin una explicació lògica.

Boye i Cuevillas parlaven de com Llarena intenta fer veure que hi va haver malversació l’1-O.

—Jaume Alonso-Cuevillas: I encara és més greu que això que diu en Gonzalo, perquè en el cas del 9-N ‘’hi van destinar recursos públics i és justificat. Però el primer d’octubre, no, perquè ja se sabia que no se n’hi podrien destinar. No són dos actes idèntics, i això encara és més greu. Sobre el que diu en Gonzalo d’aprimar les coses, imagineu-vos que en una sèrie política com ‘House of cards’, un guionista hagués fet un guió com el que ha passat a Catalunya en els últims mesos. Quan l’hagués presentat l’hi haurien refusat dient: ‘Això no s’ho creu ningú.’

—V. P.: Un jutge d’un tribunal belga o alemany deu pensar que un jutge espanyol és igual que ell.

—G. B.: Ho deu pensar, sí. En un principi.

—J. A.-C.: El principi de les euroordres es basa en la confiança d’estats de dret i, sobre el paper, Espanya ho és. De fet, les lleis processals espanyoles són de les més garantistes de totes. Si aquí ja ho sabem, ja hem fet tots el màster, més que a la Juan Carlos I, ja anem pel nivell avançat! L’euroordre funciona per dos sistemes, un de ràpid, si és per una llista de delictes com homicidi, tràfic de drogues o corrupció: llavors es lliura la persona automàticament. I ells van intentar fer la trampa de colar-ho com a corrupció. I aleshores, quan els jutges belgues van dir que allò no era corrupció van dir: ‘No, no, és que els jutges belgues no ho han entès bé.’ Si en algun moment partien que Espanya era igual, de seguida es van adonar que no, que aquí les coses no estan ben fetes. El jutge belga ha d’analitzar la causa amb el que vostè li envia, i si vostè no li envia tota la informació, ell no ha de venir a mirar què passa aquí. Quan els vam explicar que, en una querella de cent setze pàgines, els documents no hi eren adjunts, sinó que eren enllaços, que en un paper si toques l’enllaç no s’obre res… I ens citaven un dia festiu –l’u de novembre– per a l’endemà a les nou del matí. Això no s’entén, encausar-te pel delicte més greu que hi ha al codi penal amb menys de 24 hores d’antelació és absolutament impensable. I com aquesta, una carretada.