10.12.2024 - 17:31
|
Actualització: 10.12.2024 - 18:05
L’advocat Gonzalo Boye ha comparegut al congrés espanyol per denunciar que els polítics independentistes havien estat objecte de delictes d’odi durant el procés i que es van trobar desprotegits per les institucions, unes queixes que han estat menystingudes pels portaveus de la majoria dels grups parlamentaris del PP i Vox –que l’han menyspreat i insultat– i també de Sumar.
En efecte, la diputada d’Esquerra Unida Engracia Rivera ha negat que els atacs, amenaces i insults rebuts pel president Carles Puigdemont es poguessin qualificar de delicte d’odi, i ha afegit que, a diferència dels represaliats que van ser empresonats, ell “ha passat anys vivint a Bèlgica” i “ha gaudit d’un alt nivell de vida”, tot “cobrant el sou d’eurodiputat sense que hagi patit cap mena de discriminació o vulneració de drets”.
Ha dit: “No és pertinent d’utilitzar aquesta subcomissió per tractar casos individuals que no tenen una relació directa amb el problema del discurs d’odi que analitzem aquí. El seu representant ha passat anys vivint a Bèlgica mentre uns altres dirigents polítics i socials del procés eren condemnats a penes de presó. El seu representant ha gaudit d’un alt nivell de vida, ha cobrat el seu sou d’eurodiputat sense que hagi sofert cap mena de discriminació o vulneració de drets. Entenem que el seu representat no és l’exemple més representatiu de les persones que pateixen els discursos d’odi. “
Boye va ser proposat per Junts per a comparèixer com a expert en la subcomissió d’Igualtat encarregada de revisar la legislació sobre delictes d’odi. En la compareixença, l’advocat ha explicat que molts dels independentistes que ha representat havien estat “dianes de discursos d’odi” i de “conductes penalment reprovables”. En concret, s’ha queixat que se’ls titlli de “traïdors, supremacistes, covards, colpistes”, i fins i tot del càntic “a por ells” en les fases més tenses del procés.
Ha destacat que hi va haver una “desprotecció institucional” dels independentistes perquè les seves denúncies no prosperaven als tribunals, fins i tot quan afectaven menors d’edat, perquè la justícia entenia que els fets no tenien una aparença delictiva, per la qual cosa ha demanat una “reflexió jurídica” per a reforçar la protecció al codi penal espanyol.
Podeu veure ací la sessió completa de la subcomissió d’avui: