[VÍDEO] L’apassionat discurs de Marcel Vivet: “Fan falta mil Urquinaones”

Badalona va clamar ahir en contra de la condemna de cinc anys de presó contra l’activista independentista Marcel Vivet, qui després d’un gran acte de solidaritat, va fer el següent discurs.

Llegiu ací la transcripció:

“Només vull dir que estic emocionadíssim per tot aquest suport que m’heu donat. Per tota aquesta gent esteu aquí, que hi sou cada dia. S’han dit moltes coses avui, s’han dit coses molt fortes, realment. Gràcies a tots els que heu xerrat, gràcies a tots els que heu vingut. Gràcies per denunciar totes aquestes injustícies. Gràcies per denunciar, per exemple, una de les grans plagues que tenim al nostre país com són els cossos policials plegats d’elements d’extrema dreta i espanyolistes, que venen. a les manifestacions a reprimir, no només per ordres, sinó perquè també en tenen ganes. Ens odien. Tenen el seu odi ideològic i personal contra nosaltres. Això s’ha de canviar. Aquesta gent se l’ha de fer fora dels cossos. Aquesta gent no ha de tenir feina. Diuen que és la justícia qui m’ha condemnat a passar cinc anys de la meva vida a l’ombra. De justícia, aquestes institucions espanyoles, medievals i corruptes, no ens en poden explicar ni mitja paraula. Els mateixos que van condemnar a l’Adrián Sas, pel mateix cas, pel mateix dia. Els mateixos que van condemnar en Francisco Garrobo per un tall d’autopista per una vaga. A Pablo Hasel, també. Els mateixos que permeten a un home matar les seves filles i mentrestant empresonen una mare per protegir els seus fills del seu maltractador. Els mateixos que van assassinar en forma de suïcidi a un home de Sants a qui anaven a desnonar. En definitiva, són els mateixos que han condemnat els nostres avis i els nostres pares a morir sense haver viscut ni un dia de llibertat o victòria. Són els feixistes que avui encara ens governen. Al llarg del dia d’avui he rebut incomptables mostres de suport de companys, d’amics, de familiars, de representants polítics, de tots vosaltres, de companys de moviments juvenils revolucionaris —on he après tant—, de moviments estudiantils —que fa poc també rebien la forta fuetada de la repressió contra tretze estudiants—, de moviments de barri de defensa del dret a l’habitatge, dels sindicats que no s’agenollen davant de la misèria de la patronal espanyolista, de companyes feministes i de col·lectius LGTBI. A tots us dic el mateix, no frenem, seguim teixint, seguim recordant, seguim organitzant-nos i pensant que guanyarem. Fa falta més desobediència política. Fa falta més desobediència als carrers. Fa falta que no ens aturem. Ni amb cinc ni amb cent anys de presó, no ens aturaran. Fan falta mil aeroports, mil talls de la Jonquera i mil Urquinaones fins que caiguin totes les injustícies que assolen el nostre poble. No ens aturaran. Moltes gràcies i visca la terra.”