13.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 14.06.2023 - 09:00
Un llibre que tracta de qüestions del passat amb una veu clarament contemporània, amb un pes important de les repercussions del Primer d’Octubre al Museu de Lleida i l’espoliació de Sixena, basat en la continuïtat, sense perdre de vista el paper de l’art i la conservació. Amb aquesta primera reflexió, Màrius Serra va encetar la conversa a l’Espai VilaWeb amb l’historiador de l’art Albert Velasco, que ha publicat A la recerca de l’obra perduda (Pòrtic Edicions, 2023).
Velasco va fer-se popular arran del litigi de les obres de Sixena. Aleshores treballava com a conservador Museu de Lleida i a Twitter hi publicava arguments que rebatien el relat del govern aragonès. Era al museu quan la Guàrdia Civil va entrar-hi per emportar-se’n desenes d’obres de valor.
El llibre de Velasco és un treball molt personal, escrit en primera persona, amb un caràcter molt autobiogràfic. Un títol que evoca clarament Proust i Indiana Jones. Reflecteix un bon reguitzell d’experiències personals sobre troballes d’art medieval en la seva carrera com a conservador i investigador. No és pas casualitat que hagi conversat amb Màrius Serra: és l’autor de La dona més pintada, un llibre que indaga en l’enigma de Palau Ferré, el pintor que cremava els seus quadres.
A la recerca de l’obra perduda és un llibre que ressegueix una colla de descobertes patrimonials i descobreix al lector la barreja d’arqueòleg, detectiu privat i corredor de borsa que hi ha darrere un caçador d’obres d’art. Segons Velasco, el principal objectiu del llibre és connectar amb el públic: “Necessitem que la gent sàpiga d’on venim, on som i cap a on anem. Si no, estem perduts. Un dels conceptes bàsics en la constitució de la noció de patrimoni és la identitat. I els retaules gòtics són identitat, i els ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’ de Santiago Serra, i el penó que penja en un balcó per la festa major o el carnaval de Vilanova. La gent ho ha d’entendre.”
El llibre introdueix el lector en un món format per museòlegs, crítics d’art, galeristes, antiquaris, cases de subhastes, restauradors o tècnics de l’administració que es barregen amb noms de grans artistes medievals o d’estudiosos i experts, cadascú interpretant el seu paper, de bons i de dolents. En la conversa, una de les històries que destaca Màrius Serra és la d’Abella de la Conca (Pallars Jussà). En aquest municipi de vora dos-cents habitants, els veïns van fer als anys setanta una petita revolució per a preservar un retaule gòtic. Una història que serveix, segons Velasco, per a explicar què significa el patrimoni per la gent. “Hi havia dos retaules i en van robar un, que va aparèixer a Nova York. Quan es va detectar, van veure que s’havia de recuperar. Les autoritats franquistes el van aconseguir, però el bisbe d’Urgell va dir que no tornaria a l’Abella de la Conca perquè no hi havia les condicions per a preservar-l’hi i se’l va emportar al museu diocesà.” Això va enutjar els veïns, que van decidir de desmuntar l’altre retaule i repartir-se’l entre diverses famílies. “Com dient: aquest no us l’emportareu”, explica l’autor.
Velasco sabia que el retaule existia perquè l’estudiava per a la seva tesi. Va decidir de visitar el poble i anar a veure un senyor molt peculiar que es dedicava a fer visites guiades al municipi i a l’església. L’home li va insistir que el retaule no existia i el van fer fora del poble. “Però jo sabia que existia, el director de tesi l’havia vist i em va dir que el tenien”, explica. Finalment, alguns veïns ho van reconèixer, la Generalitat hi va intervenir, es van recuperar les peces i es va restaurar.
El volum recull anècdotes viscudes en la seva tasca de conservador de museu i investigador, on es reflecteixen alguns dels conflictes territorials que tenen a veure amb l’art. El més conegut, el de Catalunya amb l’Aragó. “No parlem de voluntat de restitució entre egipcis o britànics, o entre grecs i britànics. Parlem de catalans i aragonesos, per unes peces que havien estat dins el territori del bisbat de Lleida”, explica Velasco. Recorda que el nacionalisme sempre ha estat un element de pes en aquesta controvèrsia. “Són litigis que han coincidit amb el procés, un còctel explosiu que va dinamitar moltes coses, ponts, vincles afectius i socials. Ha estat una guerra cultural, que l’hem perduda per golejada. L’àrbitre clarament xiulava a favor del costat que no era el nostre. Era impossible de guanyar-lo, aquest partit”, acaba dient.
Vegeu ací l’acte complet de la presentació del llibre a l’Espai VilaWeb:
