Vidal Aragonés: ‘Únicament hi haurà procés constituent si hi ha perspectiva de ruptura’

Vidal Aragonés (Cornellà de Llobregat, 1978) és un dels quatre diputats de la CUP al parlament aquesta legislatura. Natural del barri obrer de Sant Ildefons i de pares immigrants, Aragonés reivindica les seves arrels castellanes. És llicenciat en Dret del Treball per la Universitat Pompeu Fabra i ha estat vinculat a l’Observatori DESC i del Col·lectiu Ronda. Abans de ser diputat, era regidor de la CUP a Cornellà, on la candidatura Alternativa d’Esquerres fou segona força a les municipals del 2015.

Acaba de començar la legislatura i els quatre diputats de la CUP van atrafegats. Entre ell mateix, Maria Sirvent, Natàlia Sànchez i Carles Riera, es reparteixen tota la feina del grup parlamentari. Aragonés rep VilaWeb al despatx al parlament. Cap a on avança l’independentisme? Què vol dir que la CUP farà oposició al govern Torra? Com s’ha de desenvolupar el procés constituent? Són algunes de les preguntes que respon.

—Som república o som autonomia?
—No som república. De fet, amb prou feines som autonomia. D’una òptica de realitat jurídica no hi ha cap dubte que encara estem en una autonomia intervinguda, que, fins i tot d’un punt de vista de competències, és una pre-autonomia. Abans del 155 hi havia una intervenció econòmica gairebé absoluta de la Generalitat del setembre ençà, però som absolutament intervinguts en la mesura que el Tribunal Constitucional, quan ho veu convenient, suspèn i anul·la lleis del Parlament de Catalunya. Per tant, tenim una capacitat normativa pràcticament inexistent.

—El govern ha dit que vol recuperar les lleis socials de la legislatura anterior i que ja les finances ja no són intervingudes. Per què dieu que el 155 és vigent?
—Que el 155 s’apliqui encara o no, no depèn de Pere Aragonès, ni tan sols de la Generalitat, sinó del govern espanyol. Sobre el debat de les lleis suspeses o anul·lades, això que hem vist és molt diferent de què es deia les darreres hores. D’acord amb la conferència de premsa d’Elsa Artadi, no hi ha cap voluntat de restituir les lleis, sinó la intenció de personar-se al Constitucional per fer al·legacions. Això és una cosa ben diferent de recuperar les lleis anul·lades i suspeses, justament com defensa la CUP ja fa mesos. Per a nosaltres és fonamental recuperar-ne i fer una nova normativa que signifiqui l’aprofundiment de polítiques progressistes i de processos de construcció de la república.

—Heu dit que fareu oposició, però si el govern decideix de tornar a elaborar aquestes lleis al parlament, li fareu costat?
—Hem fet sempre oposició, però és veritat que en la darrera etapa hem tingut una trobada de caràcter tàctic, i creiem que en bona part va ser un encert. I en la legislatura anterior sobretot en relació a la consulta del 9-N. Això sí, volem reforçar una idea molt simple: no ens hi trobaran si això que fan és gestionar una autonomia i no construir una república. Ens hi trobaran si això que fan és anar a recuperar les lleis suspeses? I tant! I serem els primers a sortir a defensar-ne el contingut. De fet, la dinàmica d’aquests mesos és que ens troben sempre en allò que té perspectiva d’avançar nacionalment, com ara els nostres vots a la mesa del parlament. Però dimecres ens vam abstenir perquè hem vist que la majoria republicana de la mesa no s’ha atrevit a respectar la voluntat majoritària del poble de Catalunya. Quan avancem socialment i nacionalment, ens hi trobaran. Quan no, hi estarem en contra.

—Ara que s’havia d’ocupar la vacant d’Alba Vergés a la mesa, vau parlar-ne amb JxCat i ERC?
—No en vam parlar perquè tal com han passat les darreres setmanes, no ens donen una perspectiva d’anar a construir la república. Hem començat a veure que les polítiques van en un sentit contrari, el d’acatar absolutament allò que diguin el Tribunal Constitucional espanyol i el seu govern. Nosaltres no teníem com a plantejament polític la restitució, però ens semblava legítim. Ara, el govern espanyol va fer un exercici tan simple com no publicar els noms dels consellers empresonats i exiliats que la implicaven i això que ha fet el govern de JxCat i ERC és acatar. Acatar de tal manera que ni tan sols han fet un circuit per a qüestionar l’actuació del govern espanyol, sinó que els han canviat.

—Catalunya en Comú i el PSC poden sumar-se a la recuperació d’aquestes lleis socials?
—Tenim molts dubtes que hi puguem sumar el PSC. Però en la majoria d’aquestes lleis esperem que Catalunya en Comú no acabi al marge. Si passés, primaria l’acceptació de la repressió espanyola a les polítiques que signifiquen avançar socialment. Haurien d’explicar per què fa uns anys les votaven i ara no. Del PSC o del PSOE, no n’esperem gaire cosa. Tant de bo que una bona part dels seus votants comencin a veure els mesos o anys vinents que aquest partit no té res a veure a com era en la seva fundació. Ara veiem que fan unes polítiques basades en un càlcul absolutament electoralista per a disputar el vot a Ciutadans, no pas per anar a guanyar una majoria d’esquerres i progressista.

—Vau criticar el vot favorable d’ERC i del PDECat a la moció de censura. Creieu que pot canviar res, amb Pedro Sánchez de president espanyol?
—Entenem perfectament que hi hagi sectors progressistes a l’estat espanyol que hagin vist amb alegria aquest moviment, gràcies al qual ja no mana ni Rajoy ni el partit més corrupte d’Europa amb polítiques anticatalanes, repressives i antisocials. Fa una setmana, abans de la moció de censura, vam dir que no hi havia un procés de trencament amb el PP, sinó una voluntat de l’estat espanyol de fer veure que hi ha un partit absolutament cremat i de garantir l’estabilitat del règim amb un altre, el PSOE de Pedro Sánchez. I per què no amb Ciutadans? Creiem que un sector pensa que Ciutadans no té prou quadres preparats per a gestionar l’aparell de l’estat. I alhora que el veuen com un partit absolutament hooligan, amb tots els respectes pels hooligans, que em mereixen més respecte que Ciutadans. I a més, Ciutadans cremava la possibilitat d’arribar a alguns acords amb el JxCat i ERC. Per tant, el règim ha fet una opció de continuïtat i d’estabilitat, però amb una perspectiva no tan violenta com la que hagués significat Ciutadans. Desgraciadament, amb el nomenament d’alguns ministres s’ha confirmat aquesta tendència.

Els ‘hooligans’ em mereixen més respecte que Ciutadans.

—Us va sorprendre els crits dels diputats de Podem de ‘sí que es pot’?
—Potser el mot no seria ‘sorpresa’… sí que em va semblar desencertat. Amb alguns dels companys i companyes que cridaven ‘sí que es pot’ no fa encara set anys que ens trobàvem a les places en el 15-M amb un crit a destituir el règim del 78 i que parlàvem del PSOE i del PP. Que el ‘sí que es pot’ s’hagués plasmat a fer Pedro Sánchez president del govern espanyol és una derrota absoluta per a l’esquerra. Una cosa és donar els vots a la moció de censura, i una altra ben diferent és que, en comptes d’aparèixer en una posició molt crítica i pressionant el govern cap a l’esquerra, hagin netejat la cara del règim del 78, al PSOE i a què significa. Crec que després d’haver vist el nou govern, deu fer hores que alguns són en estat de xoc.

—El president Torra ha apel·lat a la CUP per a impulsar el procés constituent. Aquesta música us agrada?
—Aquesta música, ni ens agrada ni ens desagrada. L’hem sentida els darrers cinc mesos, quan precisament hi negociàvem. Ell sempre ha tingut un paper molt actiu a insistir en dues coses: en un govern dels setanta diputats independentistes i en la importància de la CUP per a fer el procés constituent. La música ens pot agradar, però no té paraules. Únicament hi haurà procés constituent si hi ha perspectiva de ruptura. Si no, això que anem fent és cremar una etapa del procés constituent i cremar la gent. Si hi ha cap voluntat de ruptura, el govern ens hi trobarà. Però es fa per a fer discussions teòriques fora de la institució que no es traslladaran a la pràctica republicana a dins, i amb un convenciment que trencarem amb l’estat espanyol i que tenim preparat d’ara endavant com farem aquest avenç democràtic. No valdrà la pena i serà un autoengany. Hem criticat que no hi hagués res preparat després del primer d’octubre i no volem que es torni a repetir. Estem actuant perquè això no torni a passar mai més. Estem agraïts que el president Torra pensi això, però no depèn de la CUP.

Si hi ha una voluntat de ruptura, el govern ens hi trobarà

—Com es casa la feina el procés constituent del carrer amb el recorregut que hagi de tenir a la institució, al parlament?
—És una bona pregunta. Si es plantegés de fer al parlament, ho criticaríem. Si només es fa al carrer, també. Ha de ser un procés de participació popular democràtica i massiva. Ho tenim reflexionat. Pensem en quin ensenyament volem per la república. Faríem una sectorial i la subdividiríem en primària, secundària, universitat… i hi hauria grups de treball de milers de persones repartits pel territori. Aquests triarien uns representants i treballarien uns textos. És un procés permanent de mobilització i implicació social. I alhora ha d’haver-hi un compromís clar perquè tota aquesta feina es traslladi a la institució i es faci efectiva.

—Traduint la feina de la gent en lleis?
—En forma de lleis i de constitució catalana. Després cal ratificar la proposta de constitució al parlament i retornar-la al poble en un referèndum que cal plantejar de manera oberta, amb diferents opcions. Un multireferèndum. Plantegem aquesta formulació: institució i poder popular.

—Com penseu que podeu aconseguir que la gent contrària a la república s’hi impliqui?
—Hi ha un sector del país que mai no hi participarà. És legítim. Hi ha un milió i mig de persones aproximadament que mai no hi participaran. Potser ho podem reduir. Això sí, pensem que encara hi podem emplaçar alguns sectors. Gent que no vota, votants dels comuns i fins i tot del PSC. A mi, no em preocupa gaire la gent que ha votat Ciutadans. Ho respectem i és un vot molt complex perquè respon a moltes circumstàncies. I com hi hem d’implicar aquesta gent? Hem de demostrar que la república és un projecte per a la vida digna. No és cap tripijoc de polítics i d’institucions. L’arribada de la república espanyola després de la dictadura de Primo de Rivera va emplaçar molts sectors de la societat que mai no l’havien defensada, fins i tot sectors que anys enrere anaen de la mà de Lerroux criticant tot el que significava el catalanisme. Quan va implicar-se el moviment obrer? Quan van veure que amb la república tenien la capacitat de guanyar-se una vida digna. No podem tenir polítiques socials dins el règim del 78 ni sota la troica, i la república és la sola escletxa per a fer-les efectives. Parlem molt del 155, però no parlem del 135, que és un cadenat que limita fins i tot polítiques socialdemòcrates. Ho sofrim als ajuntaments.

Hem de demostrar que la república és un projecte per a la vida digna.

—Quina funció ha de tenir el Consell de la República?
—A la CUP prenem moltes cauteles amb el Consell de la República. No pensem que la construcció de la república s’hagi de fer fora del territori català. Una altra cosa és que respectem que algú vulgui fer un punt d’expressió a l’exili (perquè hi ha repressió en el dia a dia), una mena d’institucionalitat a l’exili. Però no és el nostre projecte. Si ens hi tornen a emplaçar i hi ha propostes concretes, ho estudiarem.

—Puigdemont va dir que proposaria a Anna Gabriel de formar-ne part. Ho decidirà ella o la CUP?
—Hem de saber la transcendència que tindrà. Després ho estudiarem. Però hi insisteixo, la república es construeix aquí. Si la construïm fora, no serà creïble.

—Gabriel com va?
—[Silenci] Bé. Ella ens trasllada que va bé. Hem de tenir totes les cauteles sobre això. No puc explicar gaire cosa. Curiosament hi he parlat fa poques hores. Ella va bé. És tot el que puc dir.

—ERC ha posat molt èmfasi en la necessitat d’eixamplar la base. Ho compartiu, o creieu que es pot fer la ruptura amb la correlació de forces actual?
—Pensem totes dues coses.

—Són vies paral·leles?
—No ben bé. Tenen una relació dialèctica sense la qual no hi haurà república. És curiós, perquè hi ha hagut algun moment en què un sector de JxCat plantejava que s’havia d’avançar nacionalment, i alhora ERC plantejava que s’havia d’eixamplar la base social. Intentem reformular-ho d’aquesta manera: per a eixamplar la base social, s’ha d’avançar nacionalment. Si no, hi haurà sectors de la població que no se sumaran a la construcció de la república. A més, hem vist que quan hem avançat nacionalment s’han sumat sectors que no necessàriament eren independentistes. L’eixamplament de la base social vindrà al costat de polítiques socials avançades.

—No hi ha marge.
—Correcte. No hi ha marge. Però hi ha algunes polítiques socials que dins l’autonomia es podrien fer i no s’han fet. Quan diem que, qui cobri més de 90.000 euros tributi més, això és plenament legal i cap tribunal no tindrà capacitat de deixar-ho sense efecte perquè ja existeix en més comunitats autònomes. Quan diem que es limitin els subcontractes del sector públic, que es garanteixi a tothom unes retribucions de 1.200 euros, també és competència de la Generalitat. Encara hi ha un cert marge dins la política autonòmica. Està molt bé i ho hem de fer efectiu, com acabar amb les subvencions a les escoles que segreguen per gènere. Però no ens serveix. Hem d’anar una mica més enllà perquè aquestes polítiques ens permetin sumar més. Legitimitat, la tenim tota. Que algú ens digui quin govern d’Europa té un 51% dels vots. Vam fer un referèndum amb més de dos milions de persones, i volem recordar el vot del no, que és molt important. No és una qüestió de legitimitat, sinó de correlació de forces per a defensar la república. No hi haurà procés constituent si no eixamplem la base social, i no hi haurà eixamplament sense ruptura. No hi haurà república si no hi ha polítiques socials profundes.

—I com es concreta la república? El 27 d’octubre va acabar en una declaració política al parlament.
—Això va ser un tràmit formal. Important, però formal. Farem república amb condicions materials. Les infrastructures essencials, les estratègiques i serveis públics han d’estar sota titularitat pública. Això, no ho plantegem per un tema de model social, ni tan sols per una qüestió ideològica, sinó perquè l’experiència dels darrers anys ens diu que si les telecomunicacions, l’electricitat, l’aigua, el gas, els transports… estan sota control de l’estat espanyol o d’empreses privades que van en contra de la república i l’han boicotada, doncs serà impossible. Això ha de ser de titularitat pública perquè ho puguem controlar. Les urnes, les va distribuir el poble perquè no tenim una empresa pública de Correus. Per a tenir república has de tenir un estat, i per a tenir un estat, has de tenir una administració que intervé en l’economia i la gestió. Cal fer aquests passos. I a més, hem de garantir uns serveis públics essencials a tota la societat catalana, i això serà la demostració que val la pena lluitar per la república. Si garanteix l’aigua i l’electricitat a tothom, és possible que un sector de la població digui que és seriós i que val la pena. L’altre aspecte fonamental és que qualsevol república no pot tenir al seu territori forces d’ocupació d’un altre estat. No volem expulsar ningú, els hem d’oferir de restar-hi i de treballar per la república. Catalunya mai no ha estat una nació que hagi expulsat ningú, tot el contrari, sempre hem estat un país d’acollida. Hem de veure com construïm una nova institucionalitat a través dels barris i dels pobles, la gent ha de preparar-se per a desenvolupar les estructures que han de substituir l’estat espanyol.

Les infrastructures essencials, les estratègiques i serveis públics han d’estar sota titularitat pública

—Poseu molt èmfasi en el municipalisme. Les eleccions municipals, fins a quin punt seran importants?
—Cal diferenciar dues coses. El municipalisme és un treball molt arrelat perquè el procés republicà tingui força a totes les zones del país. Ara mateix és molt desigual. Tenim algunes zones on està poc arrelat. I la sola manera que veiem d’arrelar-ho és construir molt des de la base, amb els nostres veïns i veïnes i les associacions, amb el sindicalisme més combatiu, amb la intervenció d’entitats culturals… això ens permetrà de construir una nova institucionalitat. No des dels ajuntaments i plens que ningú no veu, ni des del parlament amb sessions poc seguides i poc interessants… sinó en un procés per a posar les bases del nou embat amb l’estat. No tenim cap dubte que passarà, l’únic dubte és quan.

—Quina forma pot prendre aquest embat amb l’estat?
—Moltes. Però no veiem tan important un tema de moment com de procés. La construcció de la república no és un dia o una hora, ni una declaració al parlament. És al revés. Quan tinguem el procés avançat, s’haurà de fer efectiva. Amb l’excepció del 1r i del 3 d’octubre, el procés d’independència s’ha donat molt des de la institució i menys des de la societat civil organitzada. Hem d’anar barri a barri, poble a poble i ciutat a ciutat a visualitzar com s’organitzen moviments de base de participació popular per a configurar la república, i com, en aquesta preparació, s’hi suma més acció política que doni resposta a la majoria del país. I la majoria del país són classes populars. Oblidem molt sovint que hi ha un 20% de la població catalana al llindar de la pobresa, i a aquest sector de la població no preocupa tant la república catalana o la monarquia espanyola, sinó com s’arriba a final de mes. Quan arribem a penetrar en aquests sectors serà quan avançarem en aquest procés.

Oblidem en molts moments que hi ha un 20% de la població catalana al llindar de la pobresa.

—Creieu que JxCat i ERC entenen i comparteixen aquest plantejament?
—Entendre’l, sí. Però no el comparteixen.

—I com faran república, del vostre punt de vista?
—No ho sé. Demaneu-los-ho.

—La CUP té una estratègia a mitjà termini…
—Sempre ho hem dit!

—Sí, però els altres partits també parlen de ‘fer república’. Però com? La gent s’ho demana, al carrer.
—Abans, quan parlàvem de l’eixamplament de la base social, és un exemple per a explicar què pensen Esquerra i Junts per Catalunya. Això, ho sabem i ho podem valorar. Esquerra no creu que en l’etapa vinent, a curt termini, s’hagin de fer passes per a avançar nacionalment. No creu en el plantejament de la CUP. Creuen que ara correspon de recuperar la comunitat autònoma com a institucionalitat pròpia. I d’altra banda, Junts per Catalunya no creu que el camí per a eixamplar la base social sigui fer polítiques socials profundes, ni tan sols fer polítiques socials. Amb això no vull dir que JxCat sigui homogènia i que no hi hagi gent que pensi la cosa contrària, però en general és així. I ens ho han dit. I és coherent amb allò que significa històricament una gran part de JxCat. La posició d’ERC ens costa més d’entendre, i pensem que a les bases també. Com volen fer república? No ho sabem. I pels elements que coneixem, no sembla que la vulguin fer a curt ni a mitjà termini.

—Abans parlàveu del president Torra, un dels encarregats de negociar amb la CUP. Com ho veu tot això? A quin sector de JxCat el situeu?
—En un punt mitjà. Li han dit supremacista i racista, però jo no l’he vist amb aquests plantejaments. I no havia vist mai que la primera acció d’un president del govern fos una reunió amb un tancament d’immigrants. Ja coneixíem el president Torra. Ja sabíem que havia anat a homenatges als germans Badia. I no ens despertava cap simpatia. Però això forma part d’un discurs buit de la caverna i de Ciutadans. Radicals, supremacistes i xenòfobs quan ells voten en contra de l’assistència sanitària universal als immigrants. Crec que Torra ve d’una trajectòria molt conservadora, però no crec que tingui prejudicis per a poder parlar amb ningú. Sempre ha escoltat tot el que li hem plantejat, i el seu reclam dels setanta diputats i del procés constituent no és oportunista, fa temps que ho defensa. Quim Torra trobarà tot el nostre rebuig contundent per no construir la república i no fer polítiques socials, però no ens trobarà fent un relat demagògic sobre la seva persona.

—El pressupost. Esteu disposats a seure amb el govern?
—No construïm en l’apriorisme que no anirem a negociar el pressupost. Però si ens en volen plantejar un de semblant al de l’any passat… El vam aprovar perquè no volíem que ningú no es desdigués de fer el referèndum. El vam votar amb el dit al nas. I finalment s’ha demostrat que aquell pressupost no calia per a fer el referèndum.

—Parlem de Badalona. Què us sembla que el PSC hagi acceptat el suport del PP d’Albiol?
—Hi ha unes quantes lectures. Fa cinc anys es venia un derrotisme absolut de l’esquerra a Badalona i es dibuixava una ciutat en què les opcions republicanes eren molt minoritàries. I ara tenim una realitat que diu que amb una bona acció política s’ha aconseguit un equip de govern amb majoria d’esquerres i republicà. El maig del 2019 aquestes opcions tornaran a guanyar. N’hem de fer una altra lectura: el règim del 78 no perdona. Quan el PP, el PSC i Ciutadans n’han pogut recuperar l’ajuntament, ho han fet. A ells, els preocupava molt que hi hagués governs a l’àrea metropolitana que combinessin polítiques socials i republicanes. Els causa pànic. Van dir que això seria el caos. La CUP governa a Badalona! Serà el caos! I S’ha demostrat que no. El PSOE, el PP i Ciutadans, juntament amb els poders econòmics, quan han vist que a Badalona anàvem a remunicipalitzar serveis o a fer determinades polítiques, hi han intervingut. Per cert, el cap de gabinet de Pedro Sánchez va ser assessor de la campanya d’Albiol. Quan parlem del règim del 78, també parlem d’això. Badalona és l’expressió de la batalla entre el règim del 78 i les polítiques progressistes i republicanes.