Vida i resurrecció d’un ordinador

Avui proposarem d’estalviar. Tot i que els polítics no deixen de dir que la crisi ja és història, no la podem donar per acabada. Per això, és millor d’ésser curosos amb les nostres despeses. La temptació d’adquirir l’últim model d’ordinador és molt gran, però potser podem conservar el que tenim i fer-lo més competent i adequar-lo a les nostres necessitats actuals. I, de passada, treure la llengua a l’obsolescència programada.

En els components d’un ordinador, n’hi ha alguns de fàcilment canviables o modificables com el disc dur i la memòria ram; uns altres de més cars com la targeta gràfica, i alguns de més difícilment canviables, com la CPU.

Si l’ordinador és portàtil, a causa de les limitacions (per culpa o gràcies al poc espai que hi ha) serà més difícil de fer-hi canvis, però alguna cosa hi podreu fer.

Abans de començar, un aclariment: augmentar la memòria RAM d’un ordinador no el fa anar més de pressa, en tot cas farà que no vaig més lent, que no és el mateix. Quan un ordinador no té prou memòria RAM el sistema operatiu fa servir, automàticament, una part del disc dur per anar ‘guardant’ parts de la RAM que no es fan servir en aquell moment (o mil·lisegons). Com us podeu imaginar, anar escrivint i llegint del disc dur fa anar tot l’equip molt lent, per això si ampliem la memòria RAM ens estalviarem aquest amunt i avall al disc dur. Per això us deia que l’ordinador no anirà més de pressa, sinó que aconseguirem que no vagi lent. Per a refrescar conceptes, podeu llegir o escoltar el programa del setembre del 2014 on explicàvem què era la RAM.

Un disc SSD
L’opció més dràstica (perquè veureu un augment molt gran de la velocitat) i la més cara, també, és afegir-hi un disc SSD que tingui el sistema operatiu i els programes. El temps d’arrancada de l’ordinador no us el creureu: pensareu que no és el mateix ordinador perquè concentreu els fitxers que més es fan servir (el sistema i els programes) en un dispositiu molt ràpid. Hi ha kits que, si no teniu espai com us pot passar amb un portàtil, us deixen posar-lo en el lloc del dispositiu òptic (CD o DVD).

Parlem de 50 euros per capacitats de 60 GB, un preu que pot augmentar si ampliem els gigues (70 euros per 240 GB ) o si el demanem d’encara més velocitat (per exemple, l’HyperX 3K de Kinsgton us costarà uns 145 euros pels mateixos 240 GB).

Com explicava al començament, augmentar la RAM no farà anar més de pressa el vostre ordinador, però a vosaltres us ho semblarà!

Als preus d’avui de la RAM, jo seria la primera cosa que faria. Però aneu amb compte perquè hi ha moltes menes de RAM, segons la manera d’empaquetar-la, les velocitats, etc. Així que aneu a algun lloc com Memoryx, que us ofereix un programa que podeu instal·lar sense recança al vostre ordinador, i sabreu quina mena de RAM teniu, fins on podeu ampliar-la i de quin tipus l’heu de comprar… que us oferiran molt amablement. També és molt recomanable Offtek, el gran distribuïdor de memòria francès.

El software
Si encara feu servir el navegador Internet Explorer, feu-vos un favor i utilitzeu-lo per a la seva darrera feina: descarregar el Chrome de Google. És un navegador molt més ràpid i té menys errors que l’IE.

Poseu un antivirus lleuger que no es mengi tots els recursos del vostre ordinador també us ajudarà a no alentir l’ordinador: Avast n’és una bona i gratuïta recomanació.

Netegeu el vostre navegador, també. Si ja feu servir el Chrome, aneu a les ‘tres barres horitzontals’ que hi ha a dalt a la dreta, seleccioneu ‘Eines’ i a sota seleccioneu ‘Esborra les dades de navegació’. Els navegadors guarden una gran quantitat de dades de les vostres navegacions, de les baixades de fitxers, de fitxers a la memòria cau, etc. Esborreu tot el que creieu que no és necessari i el vostre navegador correrà. Alternativament o addicionalment, descarregueu el CCleaner (versions per a Mac i PC) i us farà la neteja no sols del Chrome, sinó dels cinc principals navegadors i dels registres de Windows.

Si el vostre ordinador triga dies a posar-se en marxa, reduïu els programes que es posen en marxa quan s’arranca: segurament voldreu que l’antivirus es posi en marxa, però l’Adobe Acrobat o la barra de Google i AskJeeves no cal que arranquin d’inici. Per fer neteja, aneu al botó de Windows, feu clic a ‘Executar’ i escriviu el nom del programa que voleu executar, que és Msconfig: us sortirà una finestra amb etiquetes i feu clic a l’etiqueta ‘Inici’ que és on surten tots els programes que es posen en marxa a l’arrencada.

La solució dràstica i més eficaç
La millor manera perquè el vostre ordinador vagi més de pressa és fer trampes: si se li fa fer menys feina, per tant anirà més de pressa.

I la manera més dràstica de fer-lo treballar menys és instal·lar el ChromiumOS. És el sistema operatiu de codi obert de Google, basat en GNU/Linux, que porten els portàtils Chromebook i que farà que el vostre ordinador només executi el navegador, perquè la resta de software és al núvol.

Per fer-vos la vida fàcil i l’experiència del ChromiumOS fàcil de provar, els de Neverware han creat el CloudReady, un sistema complet que ens permet provar-ho tenint l’opció del dual-boot amb Windows. És a dir, que podreu conservar el sistema antic i provar el CloudReady. En aquesta pàgina teniu una llista dels models certificats pels tècnics i que funcionen sense problemes.

Uns altres que també fan un sistema Chromium amb Ubuntu són els de Cub, que us deixen baixar una ISO (una imatge de disc) amb tot el sistema operatiu que podeu posar en un DVD i arrancar-lo des del vostre lector òptic sense tocar el disc dur mentre feu proves. No és exactament un ChromiumOS, però en té una bona part i algunes aplicacions d’Ubuntu.

I encara més solucions, com un bon GNU/Linux amb el mínim indispensable per a treballar que no carregui gaire el vostre ordinador. És el cas del Lubuntu (Light Ubuntu).

Penseu que hi ha un component bàsic per a la fabricació de qualsevol aparell informàtic, el coltan. L’extracció d’aquest mineral (en realitat és la combinació de dos, la columbita i la tantalita) ha comportat guerres i destrucció i, per tant, paga la pena de conservar i reutilitzar els nostres aparells, si més no per no contribuir encara més al drama que viuen alguns països africans.