06.11.2024 - 19:30
|
Actualització: 06.11.2024 - 22:56
Els seguidors de Trump en presenten la imprevisibilitat com una virtut de la seva política exterior –i no pas un defecte–, per a dissuadir els enemics i superar els problemes més intractables del món. “La predictibilitat és una cosa terrible”, va dir fa poc Richard Grenell, antic director de la Intel·ligència Nacional dels Estats Units i que aspira a ser secretari d’Estat en el segon mandat de Trump, en una entrevista al Financial Times. “És clar que l’altre bàndol [els enemics d’Amèrica] vol la predictibilitat. Trump no és previsible.”
També els aliats d’Amèrica tenen dificultats per a predir què passarà a partir d’ara, perquè Trump, amb la seva política de “primer, Amèrica”, promet de revertir allò que ell considera una manca de respecte per als Estats Units en l’escena mundial. L’historial de Trump és de deixar enrere polítiques exteriors dels Estats Units que feia molt de temps que duraven, desatenent els abusos de drets humans i flirtejant amb dictadors, i això posa nerviosos uns quants dirigents. Heus ací què pot significar una presidència de Trump per a una sèrie de qüestions que són importants al món.
Israel es podria sentir encoratjat a dur més enllà la guerra al Llevant
Trump ha demanat, genèricament, que s’acabi la guerra de Gaza, però no ha estat explícit sobre quin camí veu possible per a l’alto-el-foc. En privat, ha ofert suport al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en les ofensives del país contra Hamàs a Gaza i l’Hesbol·là al Líban –en una trucada recent, li va dir: “Fes el que has de fer.”
A Israel, molta gent va rebre amb agraïment els esforços que va fer Trump durant el seu primer mandat per a reubicar l’ambaixada dels Estats Units de Tel-Aviv a Jerusalem, i per a reconèixer l’altiplà del Golan com una part d’Israel –decisions que van encendre els palestins i que canviaren dràsticament dècades de política exterior americana. Un segon mandat pot “encoratjar els esforços d’Israel per a anar més enllà, més agressivament encara, sense cap contenció”, explica a The Washington Post Brian Katulis, catedràtic de Política Exterior dels Estats Units a l’Institut del Llevant. “No crec que un alto-el-foc [a Gaza] sigui la seva prioritat”, diu James Carafano, membre del think tank conservador Heritage Foundation, que va formar part de l’equip de transició presidencial de la primera administració Trump. “La seva prioritat és la defensa d’Israel”, hi afegeix Carafano, i probablement “no pressionarà Israel de cap manera sobre com respondre a les amenaces a què hagi de respondre” contra l’Iran, l’Hesbol·là o Hamàs.
L’any 2020, Trump va signar els Acords d’Abraham, un conjunt de tractats que normalitzaven les relacions entre Israel i quatre estats àrabs: els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Sudan i el Marroc. Diu que té previst d’expandir els acords quan torni a exercir el càrrec, i que “tothom en vol formar part”. La guerra de Gaza ha estroncat els intents del president Joe Biden d’eixamplar els acords; l’Aràbia Saudita demana un camí viable per a constituir l’estat palestí abans de signar-los.
Els aliats es preparen per a la reducció del suport dels Estats Units a l’OTAN
Durant el seu primer mandat, Trump va tractar l’aliança militar transatlàntica de l’OTAN amb un cert antagonisme, retraient als membres allò que ell considerava una dependència econòmica massa gran respecte dels Estats Units. En campanya, va suggerir que animaria Rússia a atacar els països de l’OTAN que no augmentessin la seva despesa en defensa i va dir que es plantejaria d’abandonar l’aliança, dissenyada fa setanta-cinc anys per a contrarestar la Unió Soviètica.
La majoria de legisladors europeus no creu que Trump se’n vagi de l’OTAN, tot i que el seu antic assessor especial en seguretat nacional, John Bolton, ha declarat a The Post que “mai no li ha desaparegut el desig d’anar-se’n”. Sigui com sigui, ben pocs creuen que mantindrà l’statu quo. Trump ha demanat de “reavaluar fonamentalment el propòsit i la missió de l’OTAN”. Mentrestant, a Brussel·les, els membres de l’OTAN han fet passos en silenci per a donar proves a Trump que les coses canviaran: han signat compromisos de defensa per a la pròxima dècada, han augmentat la despesa en defensa i han pensat l’estratègia per a adaptar l’organització a l’arribada d’un escèptic a la Casa Blanca.
Europa pateix per l’ajut a Ucraïna i les concessions potencials a Rússia
Tant Trump com el seu pròxim vice-president, el senador d’Ohio J. D. Vance, han expressat un gran escepticisme sobre el suport financer dels Estats Units a Ucraïna. “Cada vegada que Zelenski ve a aquest país, se’n va amb 60.000 milions de dòlars. És el millor venedor de la història”, va dir Trump fa uns mesos. (Washington ha proporcionat més de 64.000 milions de dòlars en ajuts militars d’ençà de la invasió russa d’Ucraïna el 2022, que va desencadenar la guerra terrestre més important al continent europeu d’ençà del 1945. Per la seva banda, la Unió Europea i el Regne Unit hi han aportat plegats uns 57.000 milions de dòlars. Els ajuts econòmics i humanitaris eleven molt més el total de les contribucions.)
Això no obstant, a porta tancada, molts membres del govern de Zelenski veuen avantatges en una victòria de Trump, perquè es queixen que la Casa Blanca actual és massa prudent per evitar una escalada amb Rússia, i que les peticions per a obtenir armes més potents i restriccions més flexibles en el seu ús s’han endarrerit o refusat. N’hi ha que admeten, tanmateix, que tenen por que Trump pressioni Ucraïna per fer concessions territorials –a la qual cosa l’administració de Zelenski s’oposa rotundament– i que això causi noves divisions dins Europa. Trump també s’ha vanagloriat de ser capaç de resoldre el conflicte –que aviat farà tres anys que va començar– “com a president electe, abans de prendre possessió el 20 de gener.” Però no ha presentat cap pla detallat.
El Kremlin ha estat aparentment fred sobre qui s’estima més que ocupi la Casa Blanca, però els mitjans de comunicació estatals russos han elogiat a bastament Trump, que presumeix d’una “relació molt bona” amb el president rus, Vladímir Putin –amb qui potser ha parlat vora set vegades d’ençà que va deixar el càrrec.
Tot i això, els analistes apunten que a Rússia no li va semblar que obtingués gaires beneficis de l’anterior administració Trump, que va aprovar sancions severes contra Moscou i amb qui va tenir disputes sobre el gasoducte Nord Stream.
Les normes democràtiques poden ser posades a prova
Durant la campanya, Trump ha continuat lloant dictadors i incomplint obertament les normes democràtiques, i ha suggerit que podria desplegar l’exèrcit en territori nord-americà contra qui anomena “l’enemic interior”. La seva retòrica, que inclou amenaces a la llibertat de premsa i accions com la retirada del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, pot tenir un efecte esfereïdor a escala internacional, segons que afirmen els experts, en un moment en què la llibertat global es troba en declivi a tot el món.
Rachel Beatty Riedl, directora del Center on Global Democracy de la Universitat de Cornell, va advertir que una segona presidència de Trump “probablement envalentiria i donaria suport als dirigents autocràtics,” i va assenyalar les seves relacions amb el primer ministre il·liberal hongarès, Viktor Orbán, que ha cooptat els tribunals, i amb Putin, conegut per silenciar els crítics i mantenir-se al poder amb pseudoeleccions. Trump sovint destaca la seva capacitat d’establir aquesta mena de relacions com una fortalesa.
A mesura que Pequín es posa agressiva en les seves paraules i accions envers Taiwan, les declaracions de Trump van sembrant dubtes sobre la seva disposició a defensar la democràcia de l’illa, explica Russell Hsiao, director executiu del Global Taiwan Institute. Trump afirma, enganyosament, que Taipei hauria de pagar als Estats Units per la defensa. Aquesta retòrica pot “revifar les flames de l’escepticisme” sobre les intencions americanes en un moment en què els taiwanesos estan “directament amenaçats per la desinformació del Partit Comunista xinès, destinada a minar la credibilitat dels Estats Units,” va dir.
Trump, que ha lloat el dictador nord-coreà Kim Jong Un, va fer comentaris similars, tot suggerint que Corea del Sud hauria de pagar per la defensa nord-americana davant d’una Pyongyang que es nuclearitza, una posició que ha causat preocupació a Seül.
Els Estats Units podrien sortir una altra vegada de l’acord climàtic mundial
Els polítics que volen fer front al canvi climàtic a escala global –mentre l’escalfament extrem pot fer que algunes zones d’Àsia i Àfrica siguin inhabitables les dècades vinents– temen que els esforços quedin aturats sota la presidència de Trump. Ell ha ridiculitzat el canvi climàtic com una “farsa” i ha anul·lat o eliminat més de cent reglaments dissenyats per protegir la terra, l’aire i l’aigua dels Estats Units durant el seu primer mandat. En aquesta ocasió, Trump s’ha compromès a revertir immediatament desenes de normes i polítiques ambientals de Biden, i a aturar la creació de noves lleis, a més de demanar als consellers delegats de les empreses petrolieres que destinin 1.000 milions de dòlars a la seva campanya.
En un document de campanya, Trump prometia de tornar a sortir de l’acord climàtic de París –el fòrum principal perquè els països abordin l’escalfament del planeta– amb l’argument que imposava una càrrega injusta als Estats Units. Aquella sortida d’un acord que cerca de reduir les emissions de carboni va causar una gran alarma entre els científics i experts en canvi climàtic a tot el món, i Biden s’hi va reincorporar després de les eleccions del 2020. “Ho tornarem a fer”, va dir fa poc Trump en una entrevista.
La Xina es prepara per a un augment del conflicte comercial
Trump amenaça que intensificarà els atacs econòmics contra Pequín durant el seu segon mandat, i sospesa mesures que molts consideren que podrien desfermar una guerra comercial global. Trump ha proposat públicament la imposició d’un aranzel del 10% al 20% sobre gairebé totes les importacions, a més de debatre en privat un augment encara més significatiu dels aranzels sobre les importacions xineses, que podrien arribar fins el 60%.
Economistes de tots dos partits afirmen que això podria causar alteracions molt serioses tant a l’economia dels Estats Units com a la global, i que podria superar de llarg l’impacte de les guerres comercials durant el primer mandat de Trump. Els defensors de l’estratègia de Trump diuen que els aranzels poden ajudar a recuperar llocs de feina industrials als Estats Units, però hi ha experts que han detectat que poden ocasionar pèrdues netes de llocs de feina. Un estudi de l’Institut Peterson per a l’Economia Internacional va concloure que el seu pla podria costar més de 2.600 dòlars cada any a les famílies americanes mitjanes.
Wu Xinbo, director del Centre d’Estudis Americans de la Universitat Fudan, diu que aquestes mesures “danyarien severament els vincles comercials entre tots dos països”. A la Xina, uns aranzels elevats podrien tenir com a conseqüència “menys exportacions, un augment de l’atur, l’alentiment del creixement econòmic, la contracció del PIB i una moneda xinesa més feble”. També “aprofundirien la visió negativa que té el públic xinès dels Estats Units,” va afegir.
La possible “deportació més gran de la història dels Estats Units” atemoreix l’Amèrica Llatina
Els sondatges ja deien que la majoria dels votants desaprovaven la gestió de l’administració Biden a la frontera amb Mèxic, i garantir-ne el control va ser un punt central de la campanya de Trump, que ha atacat repetidament els immigrants. Durant el seu primer mandat, va promoure agressivament polítiques per a limitar la immigració legal, i la seva plataforma per a les eleccions del 2024 indica que ho tornaria a fer. Un dels compromisos més destacats de la seva campanya és dur a terme “l’operació de deportació més gran de la història dels Estats Units”. Tot i que les autoritats nord-americanes no tenen la capacitat de detenir i deportar milions d’immigrants, Trump assegura que farà servir les tropes de la Guàrdia Nacional.
Els Estats Units i Mèxic, en particular, podrien patir uns “efectes devastadors” arran de deportacions en massa, segons un estudi escrit parcialment per investigadors del Centre de Desenvolupament per a la Integració Nord-americana de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. L’estudi destaca que tots dos països són “molt interdependents per la immigració, les remeses i unes relacions comercials denses.”
Poc abans de les eleccions, Trump va afirmar que imposaria aranzels a Mèxic –el principal soci comercial dels Estats Units l’any passat– entre el 25% i el 100%, tret que s’esforcés més per aturar la migració cap al nord.
