El 13 de juliol de 2024 Twitter va fer un canvi estructural. Des d’aquell dia la plataforma va començar a afavorir comptes d’usuaris republicans, partidaris de Donald Trump. Per “afavorir” volem dir que tenien molta més visibilitat que no pas els comptes demòcrates, sobretot en l’apartat “Per a tu”. Els usuaris, sense fer res, sense haver triat res, rebien més informació a favor dels republicans que dels demòcrates. Els professors Timothy Graham i Mark Andrejevic, a l’estudi “Una anàlisi computacional del possible biaix algorísmic a la plataforma X durant les eleccions dels Estats Units del 2024”, es pregunten fins a quin punt Twitter va canviar l’algorisme. I fins a quin punt això va afectar el resultat final, tres mesos després. La seva anàlisi es basa en l’estudi de 56.000 publicacions de l’1 de gener al 25 d’octubre de 2024.

El 13 de juliol de 2024 passa una altra cosa. També és el dia que Elon Musk anuncia públicament el seu suport per Donald Trump amb un piulet. Ara, segons que sembla, darrere seu va anar la plataforma sencera. Mesos després del 13 de juliol, el senyor Musk, l’home més ric del món, és possible que entri al govern dels Estats Units. L’objectiu de Trump i Musk, si ho he entès bé, és fer fora gent i fer caure departaments del govern. Aprimar l’estat. L’encàrrec a Musk serà provisional, fins el 2026, de manera que ni el congrés ni el senat ho han d’aprovar (els republicans tenen majoria a totes dues cambres, però no tots estan feliços amb Musk).

El 13 de juliol de 2024 va passar una altra cosa. El 13 de juliol és el dia que Trump va ser víctima d’un intent d’assassinat a Pensilvània, i la seva reacció amb el puny alçat cridant “Lluiteu!” es va fer viral. Trump, doncs, hauria de declarar el 13 de juliol el dia de la seva victòria. És el seu gran dia. Salva la vida, Musk li dóna suport i Twitter després.

No és el primer cop que les xarxes afavoreixen Donald Trump. I no crec que aquesta acció de Twitter sigui l’última que descobrim. De fet, ara ha estat Twitter, però el 2016 va ser Facebook. Recordem que Trump va aconseguir, a través de Cambridge Analytica, que Facebook, oh, pecat, li digués la ideologia de milions d’usuaris (entre cinquanta i vuitanta-cinc, poca broma). Facebook sabia si l’usuari era republicà o dubtava entre Trump i Clinton i on vivia. Amb aquesta informació (informació personal que Facebook no hauria d’haver lliurat, i per això la companyia va ser multada mesos després) el senyor Trump va fer publicitat personalitzada fins a uns extrems mai vists. Els usuaris dubtosos, els votants més d’esquerres de Clinton, per exemple, van veure’s bombardats amb notícies i anuncis que la dibuixaven com a filla del sistema (no com Sanders) i molts es van quedar a casa. Els usuaris republicans, en canvi, rebien notícies elogiant Trump, per tal que no es quedessin a casa. Per a cada usuari, un anunci. Es diu que Trump va poder guanyar les eleccions perquè Facebook va donar aquestes dades i ell va poder fer la campanya més segmentada de la història. Sabien quin missatge enviar a cadascú. Sense l’ajuda de Facebook, on seria, Trump? I sense la de Twitter?

Quan veig que grans mitjans de comunicació se’n van de Twitter adduint ètica penso quanta raó, i quant de cinisme: Twitter, i Facebook, fan el mateix que alguns grans mitjans de comunicació han fet durant dècades. Afavorir un candidat, per enfonsar-ne un altre, desinformar el lector si cal. (La mentida de les armes de destrucció massiva, sense anar més lluny, va obrir capçaleres per justificar la guerra contra l’Irac.)

A Twitter, un servidor fa anys que hi entra sense piular. Però encara hi entro, i tant que sí, entre més motius, per informar-me. El debat, certament ara trufat d’insults, ja no és el que era. Però d’informació, per exemple, al compte de l’escaquista rus i opositor Garri Kaspàrov, en trobes. L’home, esverat dels paral·lelismes entre Trump i Putin, piula telenotícies russos alegrant-se de nomenaments de Trump i també ha publicat la seva reacció al nomenament dels advocats defensors de Trump al Departament de Justícia del govern nord-americà:

“Com passa amb Musk fent política exterior i tota la resta, això és la privatització del poder públic, que sempre va seguida de la privatització dels diners públics a les mateixes mans. Ho vam veure a Rússia i és com es reemplaça una democràcia per una oligarquia.” Trump i Musk, aliats, com ho són Putin i tants oligarques russos.