Victòria Rosselló: “Alguna cosa ha d’haver fallat en la cadena de decisions i de responsables, no pot ser que tinguem 92 morts”

“He vist moltes danes i us puc assegurar que no n’he vista mai cap com aquesta.” La cap de meteorologia d’À Punt, Victòria Rosselló, s’expressava així dimarts a migdia, quan feia la previsió meteorològica al final de l’À Punt Notícies. Li va nàixer de dins. Ja feia hores que la situació del riu Magre i de la rambla del Poio eren fora de control. Rosselló, que és la cara més veterana de la meteorologia a la televisió valenciana, no deixava d’advertir de la duresa de les hores que vindrien. Insistia en la perillositat de la situació i en la necessitat que la població prengués mesures. Hores més tard, la realitat li va donar la raó.

Quan fem aquesta entrevista, ahir de vesprada, havent acabat el seu torn, el saldo era de setanta morts per les conseqüències de la gota freda. Quan l’editem, ja són noranta-dues. Quan arribe al lector, qui sap si ja haurà travessat la barrera dels tres dígits.

Rosselló és molt contundent: d’ençà de dissabte se sabia que s’acostava un fenomen violent i hi havia les eines que haurien pogut evitar aquesta xifra de morts que fa tant de mal. “Algú no ha fet les coses bé”, diu.

—Què ens acaba de passar?
—Una DANA què passarà a la història de la meteorologia pel seu impacte. De fet, és la més mortífera, per damunt de Tous, per damunt de la del 1957, i en els dos últims segles és la que ha causat més desastre. Hauríem d’anar al segle XIX per a trobar-ne una de semblant, que és la que s’anomena de “les xaboles”, perquè en aquella època el riu Túria era habitat, i no se’n té un recompte de morts. Tampoc no hi havia un cens de la ciutat fiable, perquè eren construccions sense control, i segur que hi va morir molta gent.

—Parlem del segle XIX…
—Hi ha una cosa que dèiem els meteoròlegs que ara haurem de revisar, que és que no podria passar res de semblant als fets del 1957. I no podia passar perquè ara tenim radars, tenim sistemes de protecció hidrològica que informen a l’instant de la crescuda dels rius, tenim xarxes automàtiques d’anàlisi de dades. Abans d’Avamet o de les estacions automàtiques sabíem quant havia plogut en un lloc perquè hi havia un senyor o una senyora que agafava el potet i et deia el registre. No era un sistema automàtic que pots consultar en línia a l’ordinador. Dèiem: no pot repetir-se una cosa com Tous, o una cosa com la riuada del 1957, però ara s’ha demostrat que no és cert, perquè tenim unes ferramentes molt més potents de previsió. I això és important, perquè de dissabte ençà dèiem que venia una situació perillosa. No és com altres vegades que la previsió canvia, ve el desastre i no l’has vist. Els models l’han vist. Estava advertit d’ençà del cap de setmana.

—Dissabte ja se’n sabia la gravetat, la potència que tindria?
—Sí. La potència. Eixa és la dificultat de la meteorologia, perquè sempre parlem de potencialitat, però potencialment es veia que era una cosa molt perillosa. I dimarts mateix, quan vam veure que queia eixa quantitat de pluja en tan poc de temps a Utiel, també vam veure que era molt perillós, perquè eixa aigua havia d’anar cap avall. I no s’entén com no es va veure que els cabals augmentaven d’una manera que acabarien ofegant l’Horta Sud.

—Passades les onze del matí ja hi havia una alerta hidrològica sobre el riu Magre.
—Correcte. Alguna cosa ha d’haver fallat en la cadena de decisions i de responsables. No pot ser que el 2024 tinguem setanta morts, de moment. Alguna cosa ha d’haver fallat. No sé què. Segurament hi ha moltes causes. Segurament no és responsabilitat ni d’una persona ni de dues, ni d’una institució ni de dues. Però alguna cosa falla quan al migdia ja diem que si no és necessari no s’isca de casa, i qui ha de prendre la decisió perquè els mitjans la donem a l’audiència fa que t’arribe en un timbre a les vuit de la vesprada. Quan ja se sabia quanta aigua havia caigut a Utiel, i la que queia en la conca mitjana del Xúquer, en el Magre. És inexplicable. La meteorologia a vegades pot no afinar, però aquesta vegada havia afinat molt. Per a dir-ho tot, ningú no es pensava que, encara que potencialment era una situació molt perillosa, havien de morir setanta persones. Però és que era molt perillosa.

—En un moment de l’emissió de l’espai de l’oratge a l’informatiu del migdia, us va nàixer com una expressió que fa l’efecte que no teníeu preparada: vàreu dir a l’audiència que havíeu vist molts temporals, però mai cap com aquest. Això al diari ens va fer estar en alerta màxima.
—És així. Pots posar-ho tan gros com vulgues. És absolutament real. I té relació amb allò que et deia: que no podem dir “això no tornarà a passar”. Dèiem: “Tornarà a passar, però tenim els mitjans per a evitar desgràcies personals.” Un episodi com aquest tornarà, però tenim mitjans perquè no hi haja la desgràcia personal que tenim en aquests moments. És una cosa bàrbara. I una cosa: hi ha el llit nou del Túria, que ha frenat l’avinguda del Túria a València. La ciutat no se n’ha adonat, de la DANA. Però no tornarem a veure això. Mai, ningú viu, no ha vist el riu nou del Túria com va ara. Això ha salvat la ciutat. Però les rambles que van buides i que arrossegaven tota eixa quantitat de pluja han arrasat l’Horta Sud.

—Per què s’ha format aquesta gota freda damunt nostre?
—S’ha format com una de moltes que se’n formen en el nostre territori. És la nostra climatologia. És a dir, som un territori de danes. I la més recent va ser la del 2019, per posar un exemple d’una cosa que és recurrent. Aquesta ha sigut molt més efectiva perquè la pluja ha caigut en molt menys temps i en un espai molt reduït i, a més, ha plogut on fa més mal, que és a les capçaleres o en els trams mitjans dels rius. No és igual que caiguen 300 litres a Tavernes de la Valldigna que caiguen a Xiva o a Utiel. Perquè tota eixa aigua ha d’anar cap avall. Va ploure on podia fer més mal. Vam tenir un temporal de llevant molt fort, amb un vent brutal. Aquest vent frenava la baixada de l’aigua que anava a molts metres cúbics per segon. I aquest fre va impedir que desguassara. Aquest és un dels motius que expliquen què va passar a l’Horta Sud. Allà hi va ploure molt poc. A Torrent van caure cinc litres; a Aldaia, dotze. Va ploure molt a Utiel, Xiva, la Foia de Bunyol, els Serrans. I tota eixa aigua la va canalitzar la rambla del Poio, que és la que ha fet més mal. Hi ha molta probabilitat que el nombre més gran de morts siga on finalment va desembassar la rambla, a la zona més habitada, que és l’àrea metropolitana de València.

—És normal que duràs tantes hores?
—Sí. És la dinàmica. Són tempestes que es regeneren i continuen deixant pluja en el mateix lloc; i se’n desfà una i se’n genera una altra i una altra… En realitat, són poques hores, i eixa és la clau. Perquè amb eixos 300 litres, encara que siga a la capçalera alta dels rius, si cauen en 24 hores, arribarà aigua pels barrancs, però no hi haurà eixa allau. El problema va ser el poc temps en què es van registrar 300 i 500 litres en els cursos alts dels rius i barrancs. Això va ser inassumible per a la rambla del Poio. El Poio necessitarà intervenció. Alguna mena de canalització. És allò de sempre, que fem infrastructures i habitatges on no toca… La rambla del Poio passa per una zona amb molta densitat de població. Sedaví, Benetússer, Paiporta, Picanya… Polígons industrials construïts en els cursos de l’aigua que sempre van secs… És un problema estructural molt gran que tenim de fa temps.

—Els efectes són devastadors.
—No hem arribat als llocs per on ha passat eixa avinguda. Sabem d’Utiel perquè hi hem arribat. Sabem de l’Horta Sud perquè és ací. Però, entremig, encara no sabem què ha passat. M’han dit que a Sot de Xera, que hi van caure 300 litres i va rebre l’avinguda de dalt, el poble ha quedat destrossat, però no hi hem pogut arribar perquè la carretera està tallada. Encara hem de veure molta destrossa.

—Tenen res a veure aquesta gota freda i la del 2019?
—El mecanisme bàsic és el mateix en totes les danes. Aquesta passarà a la història per la desgràcia humana, per la magnitud de la tragèdia humana. Ara, s’observen alguns canvis en les danes recents. Hi ha un concepte que és “tropicalització”. És a dir, que hi intervenen uns elements que abans no hi intervenien. L’element clau és la pujada de la temperatura tant de la mar com la global, que fa que a l’atmosfera hi haja molta més energia disponible. Molt més vapor. Molta més aigua precipitable. Potencialment, són més perilloses. I aquesta ho és més que la del 2019 perquè aquella no tenia aquests trets. Aquesta té uns trets com de pluja tropical. Ací plou animalades quan hi ha una dana, però no és una pluja tropical. Ara observem que els episodis de pluja són més curts però més intensos. Així, la potència destructora és molt més gran.

—Això és el canvi climàtic?
—Sí, però no toca avui. No toca ni avui ni demà.

—Per què?
—Perquè primer hem d’esperar que s’acabe, perquè encara no ha passat. A Castelló encara plovia i s’hi han acumulat prop de 200 litres i ja no ens crida l’atenció després de tota la barbaritat. Hem d’esperar que hi haja una miqueta més d’anàlisi per a parlar-ne amb propietat, perquè les danes no són conseqüència del canvi climàtic. Són un tret de la meteorologia mediterrània. Ara potser s’observa un comportament un poc distint. Però per a dir això hem d’esperar a fer les anàlisis i que acabe de passar l’episodi i se’n facen els estudis. No tota la virulència de les danes són atribuïbles al canvi climàtic, tot i que es desenvolupen en un context de canvi climàtic.

—Ens hem d’acostumar al fet que aquests fenòmens siguen més freqüents que abans, o més potents?
—Pareix que sí. Aquesta tendència sí que s’ha observat en el sentit que canvia el patró de ploure. Ja plovia malament abans, però probablement plourà pitjor perquè els episodis seran més curts i més intensos, amb la qual cosa els efectes seran més destructius. Això sí que s’ha observat.

—I si ens hi hem d’acostumar, què podem fer les persones?
—Les persones podem fer poc en un context com el d’ahir, amb una situació de pluges. Les institucions haurien de fer-hi molt més. A la vista d’aquest episodi s’hauria de millorar la comunicació a la ciutadania sobre el risc que implica una situació com aquesta. Vam estar en avís roig. Jo em pregunte: la gent sap què és un avís roig? Un avís roig vol dir que hi ha risc per a les persones. Un avís roig és no isques de casa. I això crec que no ho comuniquem bé. O el sistema d’avisos està malament, o els responsables no arriben a temps de fer-ho arribar a la ciutadania, perquè si la gent haguera sabut ahir que l’aigua se’ls podria emportar anant per la pista de Silla, no hauria eixit al carrer. El sistema d’avisos s’ha de revisar. I també faig autocrítica. No sé si expliquem bé què vol dir un avís roig. Alguna cosa ha fallat en la transmissió de la informació, a l’hora de fer-la arribar a la ciutadania, i en això també hi estem implicats els mitjans de comunicació, perquè no pot ser que hi haja aquesta quantitat de morts el 2024 amb els mitjans que tenim.

—Amb els mitjans i amb l’afició dels valencians a la meteorologia i a l’oratge, perquè les audiències de l’espai de l’oratge tradicionalment són molt altes.
—Ahir l’audiència va ser de les èpoques millors de Canal 9, amb més del 20%. Perquè la gent vol saber què passa i sap on vol informar-se. Em fa gràcia. L’avís aquell que va arribar ahir a les vuit de la vesprada a tots, deia que la gent s’informara en els canals oficials i en À Punt. Ara mare! A eixes hores ja no tenia remei. No s’entén de cap manera que els polígons continuaren funcionant, que la gent continuara treballant, les grans empreses… Ja hi havia dos metres d’aigua… Són coses que sobten molt. Insistesc que se sabia la situació potencialment molt perillosa per a la zona de l’àrea metropolitana de València. A Utiel trobaran persones mortes, però seran poques en comparació amb les de l’àrea metropolitana, on no va ploure pràcticament. Alguna cosa ha fallat. Tots hem de fer una reflexió profunda.