27.06.2022 - 21:40
|
Actualització: 27.06.2022 - 23:16
Víctor Nubla (1956-2020) va ser un dels creadors més singulars d’aquest país, però sobretot va ser un home dotat d’un extraordinari sentit de l’humor. Fou fundador del mític grup de música Macromassa el 1976, autor d’una discografia que supera el centenar de títols, creador de nombroses peces musicals per a cinema, dansa i teatre i també un grafòman important. Ho palesen la dotzena de llibres d’assaig, narrativa breu, poesia i novel·la que va publicar i el munt de texts que va deixar escrits a les llibretes que l’acompanyaven a tot arreu. Deu ser cosa dels genis graciencs, que tot ho apunten en quaderns i papers que després s’acaben transformant en llibres, com veiem també en Enric Casasses. Doncs bé, abans de la seva sobtada mort, en ple esclat de la covid-19, Nubla va acabar un llibre que ara han publicat els seus editors de Males Herbes, la seva editorial fetitxe dels darrers anys.
Abans de morir-se, Nubla havia omplert una llibreta amb una cinquantena de texts molt singulars: biografies absolutament plenes de disbarats sobre personatges i monuments contemporanis. I els havia contextualitzats. Nubla havia imaginat que la seva creació pertanyia a un món distòpic situat l’any 2525, en què les guerres i catàstrofes mundials de tota mena havien destruït la civilització tal com la coneixem.
En aquest món sorgit de la imaginació de l’escriptor, hi ha hagut una afectació directa a allò que avui anomenem societat del coneixement. Segons que informa l’editorial Males Herbes, en el llibre de Nubla ja no queda cap biblioteca i han desaparegut la majoria de llibres i registres visuals de l’era precedent. Però ve’t aquí que hi ha un grup d’historiadors que s’ha esforçat a mantenir i recuperar les dades i els coneixements d’aquest món que ja no existeix. Per aconseguir-ho decideixen de crear una enciclopèdia “amb les vides de les personalitats més rellevants dels segles anteriors”. I això que tenim a les mans són les primeres cinquanta-tres biografies preparades d’aquesta enciclopèdia, les anomenades biografies il·lustres sense il·lustracions.
Els responsables de Males Herbes diuen: “Afinant al màxim el seu llegendari sentit de l’humor, Víctor Nubla construeix aquesta petita genialitat de l’absurd, en què les biografies de personatges tan influents com ara Margaret Thatcher, Rita Hayworth, Alexander Graham Bell i el canal de la Mànega es teixeixen a base d’equívocs històrics, confusions monumentals i incoherències delirants. Us imagineu una enciclopèdia escrita pels Monthy Python?”
El llibre de Nubla es pot inserir en la tradició dels diccionaris biogràfics inventats, tot i que aquest té la peculiaritat de ser molt humorístic. Alguns exemples sonats d’aquesta mena de texts són la Historia abreviada de la literatura portàtil, d’Enrique Vila-Matas, però sobretot l’imprescindible La literatura nazi en América, de Roberto Bolaño, en què el genial escriptor xilè resident a Blanes va inventar-se un munt de biografies de possibles nazis que escrivien en diversos països sud-americans.
Un exemple
Podríem agafar qualsevol de les biografies que ha inventat Nubla, però triarem la d’Einstein perquè se’n pugui veure el to: “Albert Einstein, campió mundial de pòquer durant tres anys consecutius, va inventar la física, la química i la fitoteràpia. Va ser també accionista majoritari d’una bandada de lleons de l’Atles durant molts anys fins que aquests van malbaratar els fons de l’empresa a causa d’una plaga molt virulenta de ludopatia. Quan Einstein va arribar a sintetitzar el virus, en lloc de crear una vacuna es va dedicar a fer gires de concerts per tot el planeta amb la intenció de recaptar fons per a la protecció de l’hàbitat de les posidònies. En reconeixement del seu esforç, aquestes el van proclamar emperador de les illes Aleutianes mentre el submergien en una piscina de suc de taronja. En l’actualitat s’ocupa del control relatiu de mercaderies en una cadena de supermercats.”
Com es pot veure, la imaginació de Víctor Nubla i el seu sentit de l’humor són palesos en la col·lecció que va preparar abans de morir-se. Segons els seus editors, aquest humor entronca amb el corrent de l’anomenat humor intel·lectual, i que va tenir exponents com ara els esmentats Monthy Piton, Boris Vian, escriptor francès i un dels pares de la patafísica; el cineasta Luis Buñuel; i Alfred Jarry.
Víctor Nubla va ser, a més d’escriptor, una de les figures clau de la música experimental de casa nostra, encara que el reconeixement li va venir molt més sovint de llocs com l’estat francès i els Països Baixos que no pas de casa nostra. Veí il·lustre del barri de Gràcia de Barcelona, un centre d’operacions on va fundar per exemple el Gràcia Territori Sonor, Nubla va ser capaç de fer texts de gran volada intel·lectual, com La ciencia a la luz del misterio (Turner) i alhora una faula sobre l’explotació laboral dels dracs a Metal·lúrgia, que va publicar Males Herbes i que fins ara és el seu darrer llibre publicat. Musicalment, havia publicat més de cent discos; música per al teatre, dansa i cinema; havia tocat amb els millors músics experimentals del món; dirigia el LEM, el festival internacional de música experimental; i era un dels habituals companys de figures com ara Pascal Comelade. Macromassa, el seu gran projecte vital, té una entrada pròpia en els grans llibres sobre música experimental francesos, però aquí no va assolir cap gran reconeixement.
Si ens centrem en la literatura, cal destacar que sempre ha tingut un punt de fantàstica, on tot era possible. Admirava sobretot autors com Kurt Vonnegut i Terry Pratchett, mestres de fer això, que tot sigui possible. Males Herbes li va publicar dos llibres imprescindibles per a entrar en el seu món, El regal de Gliese i sobretot la inclassificable, dins el món negre català, Les investigacions del cap Pendergast.
En definitiva, ara tenim el bo i millor de Víctor Nubla condensat en aquestes cinquanta-tres peces que no deixaran absolutament ningú indiferent.
