17.02.2021 - 21:50
Les botigues dels centres comercials catalans es troben en una situació molt complicada després de la darrera pròrroga de les restriccions per a evitar contagis. Els centres comercials són tancats d’ençà del 7 de gener, cosa que implica pèrdues econòmiques importants en un sector compost per empreses de mides diferents i amb milers de treballadors. En parlem amb Víctor Garcia, portaveu de l’Associació Espanyola de Centres Comercials (AECC) a Catalunya. Explica que, segons els càlculs que han fet, aquestes botigues han perdut el 60% de la facturació. Diu que estarien disposades a acceptar certes restriccions i mesures de seguretat, però que no entenen el tancament total tenint en compte que el comerç de carrer continua obert.
—No podeu obrir d’ençà del 7 de gener. Com ho viu el sector?
—La situació és complicada, acumulem 153 dies de tancament des que va començar la pandèmia. Tenim una certa esperança de tornar a obrir, després de les declaracions que va fer divendres Marc Ramentol sobre la possibilitat de reobrir els centres a partir de la setmana que ve. La situació dels centres comercials no és sostenible, sobretot si es compara amb el comerç de carrer. No hem criticat ni el confinament municipal ni el comarcal –que ens van molt malament–; tampoc el tancament de les botigues de quatre-cents metres quadrats. La nostra crítica se centra en el fet que si el comerç de carrer és segur en certes condicions, també ha de ser segur el dels centres comercials. Hi ha sectors com l’oci –pocs més– que estan pitjor que nosaltres, però l’únic sector on es comet aquesta discriminació per format és el del comerç. Tots els restaurants tenen les mateixes restriccions, per exemple. I ara les grans superfícies com Ikea tampoc no poden obrir, però hem passat per èpoques en què sí que eren obertes, i nosaltres tancats. Ara que han millorat les condicions sanitàries, podríem esmenar aquesta desigualtat.
—El govern us ha explicat el perquè d’aquestes diferències?
—Entenem la resta de mesures, encara que puguem no estar-hi d’acord, perquè tenen un argumentari que les sosté, però en això no han estat capaços de donar-nos cap argument ni de convèncer-nos. Ens van parlar de les aglomeracions, però això es pot pal·liar. No tenia sentit que ens tanquessin per restringir la mobilitat quan ja hi havia un confinament municipal, ni tampoc que ens tanquin quan tenim la cabuda reduïda al 30%. En el cas dels centres comercials a l’aire lliure, encara n’hi ha menys, d’arguments… Si els preocupa que hi hagi interaccions en aquests centres, potser es podria tancar l’oci i els restaurants de dins i obrir les botigues, tot i que no crec que sigui una bona solució. La nostra queixa no és per les mesures, perquè no ens han dit “limiteu horaris”, directament ens han tancat, i aquesta és la part més desesperant.
—Es va parlar de millores en la ventilació perquè els centres comercials obrissin.
—Sí, al desembre es va obligar tots els centres comercials a tenir un certificat sobre les condicions de ventilació. Calia prioritzar la ventilació al confort, amb ventilacions naturals, i que les màquines d’aire treballessin amb reciclatge d’aire i no de calefacció. Potser anaves a un centre comercial i no et podies treure la jaqueta… Aquestes coses les entenem, i si cal fer-les, es fan. Ara, tancar els centres comercials no aporta absolutament res a la gestió de la pandèmia. A més, hi ha hagut èpoques en què les dades epidemiològiques han pujat mentre ho teníem tancat i èpoques en què hem tingut obert i no hi ha hagut gaire impacte.
—Heu parlat també de manca de previsió del govern.
—A mi no m’agradaria ser a la pell dels polítics, però ens ha faltat visibilitat i claredat i hi ha hagut improvisació. Si més no, les coses s’han avisat d’avui per demà. Et diuen “mesures de quinze dies” i moltes empreses pensen que per aquest període no val la pena obrir un ERTO a ningú, però si després resulta que no són quinze dies sense vendre, sinó un mes, potser no pots aguantar els treballadors. Aquesta falta de previsió mata les empreses. Si compres molt d’estoc per aprofitar les rebaixes però després et tanquen un mes i mig, te l’has de menjar. Alhora, si et deixen obrir al cap de quinze dies, potser et trobes que no tens prou estoc. Si això s’hagués de repetir, demanaríem més previsió i antelació, perquè si no és un drama de gestió…
—Quin balanç econòmic en feu, de les pèrdues?
—Calculem que les pèrdues de la facturació poden ser del 60%. Hem estat tancats la meitat de l’any i durant l’altra meitat les vendes no han estat per a fer salts d’alegria… Només hem salvat parcialment la campanya de Nadal, perquè normalment la comencem al Black Friday i l’acabem per les rebaixes, però enguany vam començar el 14 de desembre i vam acabar abans de les rebaixes.
—Teniu previsions de tancament?
—És difícil de calcular i és una mica enganyós. Hi ha moltes botigues que resisteixen fent un gran esforç. Ara mateix no hi ha una allau de tancaments, però ens preocupa com arranquen aquestes empreses quant a endeutament, a l’estoc que no s’han pogut treure de sobre… La preocupació està en els tres mesos o sis vinents, que és quan les botigues arribaran al límit. No hi ha cap allau de tancaments ara, però sí una allau d’empreses en situació molt delicada, que es pot convertir en una allau de tancaments. I hi ha més de 15.000 llocs de feina en risc per aquests mesos.
—Si finalment alguns d’aquests centres tanquen, grans espais urbanístics restaran abandonats. Què en penseu?
—La situació és complicada per a tothom, però més preocupant per als petits o per als centres que no tenen una estructura tan consolidada. Si tanquen cinc botigues o sis als centres petits, se’ls complicarà la viabilitat. Els centres més grans i consolidats patiran, però veig difícil que tanquin.
—Cal destacar també que, tot i que sovint associem centres comercials a grans multinacionals, no totes les botigues d’aquests centres pertanyen a grans marques.
—I tant que no. I és evident que l’estructura financera d’Inditex no té res a veure amb l’estructura financera d’una botiga petita. Més del 80% dels comerços del sector dels centres comercials són botigues de menys de tres-cents metres quadrats, la gran majoria no són grans multinacionals. A vegades, darrere una botiga Adidas no hi ha la multinacional alemanya, sinó una persona com tu o com jo que ha decidit d’agafar una franquícia i té només aquella botiga, o aquella i dues més, i és una pime.
—Darrerament, alguns botiguers han denunciat que els propietaris s’acollien a la llei espanyola –que entra en conflicte amb la catalana– per no rebaixar el preu del lloguer als botiguers. En quina situació es troba aquest conflicte?
—La gran majoria de propietaris van arribant a acords amb els botiguers. Cada empresa té una casuística i una situació diferent, però en general no som conscients que hi hagi cap gran propietari, petit o mitjà, que no entengui que la solució requereix tancar acords amb els llogaters, que és el que fan més enllà de situacions aïllades. Ara, no es pot pretendre solucionar el problema amb les ajudes als propietaris. Hi ha hagut ajudes, però és una part ridícula. Les darreres eren d’uns 6.000 euros o 7.000, i una botiga petita acumula pèrdues de 12.000. Si tenim en compte que a l’octubre i al novembre no es van donar ajudes per aquell tancament, no podem pretendre que ara tot l’impacte recaigui sobre els propietaris. I la millor ajuda és poder treballar amb relativa normalitat.
—Per acabar, com afronteu l’auge del comerç en línia arran de la pandèmia? Com us pot afectar?
—Ara és difícil de treure’n conclusions, perquè, com que estem tancats, les nostres botigues venen bàsicament en línia i això altera una mica les dades: és un creixement gran, però no té competència, ara mateix. Sí que és veritat que el model de comerç en línia continuarà, i hem d’integrar-lo. Sempre hem defensat que la distinció entre comerç de carrer i de centre comercial té a veure amb etiquetes del passat. S’ha de treballar en la consolidació d’un model de comerç que cobreixi totes les necessitats i que, per tant, cada part tingui els seus punts forts i la seva part del sector. Un d’aquests models de comerç és el comerç en línia, i això afectarà les grans superfícies, les mitjanes i les petites. Haurem de fer un esforç perquè el nostre model de comerç inclogui també aquesta part. Durant la pandèmia moltes empreses han aguantat gràcies al comerç en línia. És una oportunitat, integrar-lo dins el desafiament del comerç global que tenim ara mateix.
