Víctor Carretero: “La mar calenta com un brou no és una bona notícia”

“L’aigua de la mar és calenta com un brou”. “Entrar a banyar-se ja no serveix per a refrescar-se”. “La mar és molt més calenta que l’any passat”. “Això és una cosa mai vista!” Són tot de frases que se senten a la platja. Són comentaris quotidians dels banyistes que aquestes darreres hores han estat confirmades per dades aportades per grups de científics i observatoris que vigilen l’estat de la Mediterrània. Les dades que s’han difós, juntament amb els mapes que pinten la mar d’un roig encès, han esdevingut un crit d’alerta.

Ahir mateix, la boia de la Dragonera va marcar 30,3 °C, una xifra impensable i mai vista un mes de juliol. A l’observatori de l’Estartit s’ha registrat una temperatura de 25,4 °C; la mitjana del període 1973-2017 és de 22,2 °C. Més de tres graus per sobre. I la llista d’anomalies es pot fer més i més llarga.

En parlem amb el científic marí Víctor Carretero, responsable de medi marí del GOB Menorca.

—Què implica que la temperatura de la mar ara sigui de trenta graus?
—És una xifra històrica. No es té constància d’haver arribat a aquestes temperatures. Tenim una dada que és del 2003. Aquell any, la temperatura mitjana a les Illes va arribar a 29,1 °C, que havia estat el màxim fins llavors. És cert que això és la temperatura mitjana. En algunes boies podia haver arribat a trenta graus, però aquesta mitjana es va fer el 30 d’agost. Ara som a final de juliol. Si ara ja tenim aquesta temperatura i continuam amb aquestes onades de calor i no baixa, l’aigua encara es pot escalfar més. I això no són bones notícies.

—Quina és la temperatura mitjana el mes de juliol?
—La temperatura mitjana d’aquests darrers quaranta anys era de 24 °C o 25 °C. El Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) ha publicat un article en què explica que tenim tres graus més que la temperatura mitjana. D’això fa dues setmanes i era a 27,6 °C. Tenien un model de predicció que deia que a final de juliol la mitjana seria de 29,03 °C. Gairebé com el 2003, quan va arribar a aquell màxim.

—Què hi passa dins la mar quan la temperatura puja tant?
—Un dels efectes més recognoscibles és sobre la posidònia. Se sap que a 29 °C ja comença a patir i es comença a morir. De fet, aquell any en què es va arribar als 29 °C, molta posidònia va començar a florir, com un mecanisme de defensa, com dient: “Si em mor, aquí hi ha els meus fruits.” No cal explicar els beneficis que aporta la posidònia a tota la costa del país i a tota la Mediterrània. Si desaparegués la posidònia seria una notícia molt dolent. Tindríem una regressió brutal de les platges, perquè no hi hauria aportació d’arena. A més, és un lloc de refugi de milers d’espècies. Una altra cosa que pot passar, per exemple, és que hi hagi menys llagostes. La llagosta, entre 25 °C i 29 °C ja no està còmoda. No es moriria, però baixaria a més profunditat perquè l’aigua sí que s’hi manté a una temperatura més habitual. Tenim una termoclina i se sap que les capes d’aigua que canvien de temperatura són les primeres. El fons, a partir de dos-cents metres, té una temperatura més o menys estable. Moltes espècies se n’aniria més cap al fons de la mar.

—També pot tenir efectes sobre l’augment d’espècies invasores?
—Pel canal de Suez, hi poden entrar espècies que fins ara tenien la barrera física de la temperatura. Espècies acostumades a aigües càlides que no entraven a la Mediterrània perquè eren massa fredes. Ara ja n’hi entren moltes. Hi entren peixos exòtics, per exemple. Quin problema hi ha? Quan arriben aquí, siguin peixos o algues, no troben competència perquè cap depredador no les reconeix com si fos una presa. Per tant, comencen a proliferar i agafen l’espai de les espècies autòctones, que van minvant. I encara poden passar més coses.

—Digueu.
—A vegades a Menorca veiem que l’aigua canvia de color de sobte. Això passa perquè hi ha una aportació de matèria orgànica, com ara algun emissari submarí que descarrega l’aigua d’alguna depuradora. Si passa això i tenim molta llum i l’aigua és molt calenta, ens trobam amb una proliferació molt i molt intensa de microalgues que canvien el color de la mar. La fan d’un color més tèrbol. No deixen passar la llum del sol i quan la matèria orgànica s’ha acabat, les microalgues es comencen a morir, a caure sobre el fons de la mar i enterren les algues, les plantes, les fanerògames que hi havia a sota. Tot va encadenat.

—Hi haurà més meduses?
—Les meduses mengen zooplàncton. Si proliferen les microalgues de què hem parlat abans, també hi haurà proliferació de zooplàncton i, per tant, hi haurà més meduses. S’ha comprovat que quan hi ha pluja, l’aigua dolça, que té una densitat diferent de la salada, en caure crea una barrera a la costa que fa que a les meduses els costi d’arribar-hi. Per això és a l’estiu, quan plou menys, que hi ha episodis d’entrades de meduses. Ara mateix, com que no hi ha pluja i la temperatura és tan alta, les meduses tenen un brou perfecte per a proliferar. És molt fàcil que n’arribin.

—Sobre la vida humana, quins són els efectes d’aquest escalfament?
—La primera és que l’aigua, com més calenta és, menys densa torna, i això fa que augmenti de volum. Per tant, puja el nivell de la mar, encara més del que ja puja per l’efecte hivernacle. Una de les primeres conseqüències és que podem arribar a tenir zones inundades. O platges amb menys arenal perquè ha pujat el nivell de la mar. Quan hi ha una temperatura tan alta, hi ha molta evaporació i aquesta evaporació, quan arriba a les capes més altes de l’atmosfera, que són molt fredes, pot crear tempestes molt agressives. Les tempestes que tenim a final d’agost, que ja són una mica més fortes, encara ho serien més.

—Fem l’entrevista perquè ens ha sobtat aquest registre de més de trenta graus a la Dragonera, però això és comú a tota la Mediterrània?
—Tota la Mediterrània occidental té aquest escalfament, sobretot, perquè encadenam onades de calor que no deixen que la mar es refredi.

—Hi ha una temperatura que podríem anomenar punt de no-retorn en què la mar es moriria?
—És molt difícil de dir. La natura té mecanismes per a adaptar-se. Una de les coses que veiem, i que és una teoria encara no demostrada, és que a llocs com les badies que tenen poca profunditat, on hi ha canvis de temperatura més sobtats –perquè hi ha poca aigua i és més fàcil que s’arribi a temperatures més baixes o més altes–, hi ha una alga, la cystoseira, que ha proliferat. Cada vegada n’hi ha més i és molt bona. Potser ens podríem trobar un punt en què la posidònia desaparegués, però la cystoseira o la cymodocea –una altra fanerògama, com la posidònia– tenen més resiliència i aguanten millor els canvis de temperatura. És veritat que la posidònia es mor a 29 °C, però hi ha llocs com Grècia on la temperatura és més alta i la posidònia hi aguanta. Per tant, pot ser que hi hagi alguns individus més adaptats a aquesta temperatura, i acabarien adaptant-se els que tenim aquí o acabarien essent substituïts per aquests que aguanten millor. El punt de no-retorn no crec que sigui només per la temperatura de l’aigua.

—Quin seria?
—Avui mateix, a la platja era penós de veure la quantitat de microplàstics que hi havia, tant a l’arena com a l’aigua. Ets a l’aigua i contínuament veus plàstics pertot arreu. També veies tota la superfície de l’aigua plena d’una substància d’hidrocarburs que segurament era una barreja de gasoil d’algunes barques i de crema solar. Una de les coses que hem de tenir en compte és que hi ha unes cremes solars que són fetes d’hidrocarburs, petroli, i unes altres que són més respectuoses amb el medi i respecten la vida marina. Cada any abocam a la mar tones i tones d’aquesta crema. No és només la temperatura de l’aigua. Són molts factors que afecten la Mediterrània.

—Aquest augment de temperatura que observam a la Mediterrània, passa a totes les mars del planeta?
—No. Una de les coses que tenim ací és que és una mar semitancada, hi ha molt poca renovació. Per tant, ja és una mar més salada que els oceans, per exemple, perquè té més evaporació, i també és una mica més calenta.

—Té marxa enrere? Ja serà sempre així? Sempre cap amunt?
—A part de reduir l’alliberament de CO₂, que és el que ho causa, hem de frenar una mica més el canvi climàtic. Hi ha poca cosa més que puguem fer. També s’ha de dir que hi ha elements cíclics. Potser enguany ha estat així i l’any que ve serà més fred i l’aigua serà més freda. De fet, m’agradaria recordar que abans de maig, la temperatura de l’aigua era més baixa de la mitjana. Hem tingut aquests dos contrasts. Hem tingut uns mesos  en què l’aigua era més freda que la mitjana i ara la tenim més calenta que la mitjana. El canvi climàtic crea aquestes polaritats. Segons els científics, veurem això.

—Amb una mar a trenta graus, la vida a la terra com serà?
—Les onades de calor fan que la mar no es refredi. La mar, a l’hivern allibera calor i absorbeix fred i per això es refreda; i a l’estiu, allibera fred i absorbeix calor. Sempre es diu que la mar és un regulador de la temperatura; per això és molt difícil que nevi al nivell de la mar, per exemple.

—Això de l’augment de la temperatura de l’aigua de la mar es veia venir?
—Sí. Els científics fa molts anys que avisen que això és el canvi climàtic. Puja la temperatura del planeta. Puja tan a poc a poc que nosaltres moltes vegades no ens n’adonam, o no tenim aquesta sensació. És una pujada constant. Els models predictius ja ens deien que en vint anys arribaríem a tal i en trenta a tal. Ja es veia.

—Com a científic que estudia la mar, sou optimista o pessimista quant a la velocitat d’aquest augment que sembla inevitable?
—Depèn del dia. Hi ha dies que sóc pessimista i hi ha dies que sóc optimista. El que és clar és que som en un punt en què la gent ja s’adona que passa alguna cosa. Que veuen que els científics tenen raó. Esper que la gent comenci a fer moviments per començar a fer coses i que no empitjori. Ara no hi ha res inventat, qui sap si d’aquí a deu anys inventaran una cosa que comenci a recollir CO₂ i podrem revertir l’escalfament. El que hem de fer és prendre mesures ara perquè l’escalfament avanci tan lentament com sigui possible i deixar de llançar tot el CO₂ que llançam a l’atmosfera.