‘La Víctor C.’: el llit de Caterina Albert, a l’escenari del TNC

Víctor Català s’ha posat de moda. Se’n parla, es tradueix, s’adapta al cinema… Club Editor, que va convertir la recuperació d’Un film (3000 metres) en un èxit i que va persistir en tres volums de contes de l’escriptora, ha exhumat un altre text fins ara descatalogat. És un conjunt de texts escrits en primera persona que, amb el subtítol enganyós d’Impressions literàries sobre temes domèstics, va ser la primera novetat literària en català autoritzada a publicar-se per la censura franquista, l’any 1946. Ara acaba de tornar a les llibreries amb el títol Mosaic III: Intimitats, i amb disset peces inèdites que Agnès Prats i Blanca Llum Vidal han pouat dels arxius de l’autora. Mercè Ibarz se’n va ocupar fa uns quants dies.

Aquests texts personals d’una autora seduïda pel costat ombrívol de la vida són el punt de partida de La Víctor C., amb què s’ha inaugurat la nova etapa de Carme Portacelli al capdavant del TNC. Una obra que permet de reconstruir, fins on és possible, el joc de màscares de Caterina Albert. L’autora es va amagar rere d’un pseudònim masculí per poder escriure en llibertat i, alhora, públicament es va presentar sempre com una dona senzilla i pacífica que, aparentment, no havia sortit mai de l’Escala, però que va viure com va voler. De fet, la C. ja juga amb l’ambivalència de les màscares, perquè tant pot ser de “Català” com de “Caterina”, i ens podem arribar a preguntar qui és que s’amaga darrere de qui?

Un homenatge a la llengua

L’obra vol posar en qüestió moltes d’aquestes idees preconcebudes, que les noves edicions dels seus llibres i texts inèdits han començat a contradir. Sobre la seva suposada innocència i allunyament del món, Portacelli destaca que el seu enterrament va ser seguit de prop per la policia secreta. De fet, La Víctor C. comença amb aquest enterrament a l’Escala, on la policia va calcular que hi havien assistit un miler de persones, “500 vingudes de fora”.

De l’adaptació, se n’ha encarregat Anna Maria Ricart, que ja havia fet tàndem amb Portacelli a Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf; Jane Eyre, de Charlotte Brönte; i La casa de los espíritus, d’Isabel Allende. Per donar vida a Caterina Albert han triat Rosa Renom, de qui Ricart ha pres el sentit de l’humor per caracteritzar l’autora de Solitud. Tant l’una com l’altra han reivindicat la llengua de Caterina Albert, que volen homenatjar: “Som paraula i a través de les seves paraules la fem eterna.”

A la vora del llit on l’autora rebia visites i passava bona part del dia, element clau de l’escenografia onírica i incòmoda de Paco Azorín, hi desfilen la seva germana, la minyona, el poeta Joan Maragall, l’actor i torero Màrius Cabré, periodistes, lectors i protagonistes dels seus contes i novel·les, interpretats per Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Oriol Guinart, Olga Onrubia, Manel Sans i Anna Ycobalzeta. Guinart ha assegurat que els lectors de Víctor Català hi sucaran pa. I els qui no la coneguin, s’hi voldran endinsar. Serà cosa d’anar-hi amb un llonguet sota el braç.

A banda La Víctor C., aquesta és una setmana d’estrenes, amb novetats als teatres de Barcelona, Palma i València. La Beckett acaba d’estrenar Descripció d’un paisatge, dirigida per Toni Casares. És una obra de Josep Maria Benet i Jornet, a la memòria del qual dediquen la temporada 2021-2022. I la sala Tantarantana ha estrenat l’adaptació que ha fet la companyia les Fugitives de Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera. El Lliure recupera Bonus Track, de Carol López, que es va haver de suspendre arran del tancament dels teatres l’octubre passat. Al Teatre Principal es podrà veure Filumena Marturano, d’Eduardo de Filippo, el muntatge de la Perla 29 dirigit per Oriol Broggi, amb Clara Segura de protagonista. I la sala el Micalet porta a escena Els dies mentits, de Marta Aran, guanyadora del premi Max a l’autoria revelació.

Rodoreda, Riera i Huguet i la generació dels setanta, eix principal de les activitats de Mallorca Literària

Mercè Rodoreda –que, per cert, Rosa Renom va interpretar a l’adaptació de La mort i la primavera que es va estrenar al TNC fa dos anys– és la protagonista d’un dels tres cicles organitzats per la Fundació Mallorca Literària. Els altres dos van dedicats a Miquel Àngel Riera i Damià Huguet, amb motiu dels vint-i-cinc anys de la seva mort, i a Guillem Frontera i la narrativa dels setanta.

Les activitats del cicle dedicat a Rodoreda comencen avui amb la inauguració de l’exposició “Mercè Rodoreda: 50 anys d’Aloma” a la Casa Llorenç Villalonga, a Binissalem. Hi serà fins el 10 de novembre i després es podrà veure, del 19 de novembre al 22 de desembre, a l’edifici de Sa Riera de Palma. El dia 7 es representarà l’espectacle Darrere el mirall, de Neus Cortès i Aina Zanoguera, a partir dels texts rodoredians. També hi ha programades tot de conferències sobre temes com ara la relació entre Rodoreda i Villalonga i els epistolaris de l’escriptora, a més d’unes jornades acadèmiques.

El dia 28 d’octubre al campus de la UIB hi ha prevista la jornada “Una passió doble”, dins els actes de record de Miquel Àngel Riera i Damià Huguet –dos escriptors ben diferents, però units per la mort amb un sol dia de diferència, l’any 1996–, dirigida per Sebastià Alzamora. Finalment, al novembre es faran els actes dedicats a la generació dels setanta (5 i 6 de novembre, a la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem) i, específicament, a l’obra de Guillem Frontera (12 i 13 de novembre, a l’edifici de Sa Riera, a Palma).

Els cicles, organitzats per la Fundació Mallorca Literària i el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca es duen a terme en col·laboració amb el Servei d’Activitats Culturals de la UIB, l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Rodoreda, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i la Fundació Toni Catany.

Joan Cardells, protagonista de l’última exposició coordinada per Tomàs Llorens

D’ençà del 23 de setembre es pot visitar a la Fundació Bancaixa de València l’exposició “Joan Cardells“, la primera antològica dedicada a l’artista des de la seva mort, l’any 2019. La mostra, alhora, és un homenatge a Tomàs Llorens, historiador, crític d’art i ex-director de l’IVAM, que hi va treballar amb el seu fill Boye Llorens Peters, fins que es va morir el mes de juny proppassat.

A l’exposició, s’hi poden veure dos centenars de peces elaborades per Cardells a partir del 1976, quan deixà Equipo Realidad. Provenen d’una trentena de col·leccions públiques i privades i se centren tant en la natura morta com en la figura humana. Són obres que ens acosten al treball de Cardells en disciplines com ara l’escultura i el dibuix, amb materials com el cartó, la uralita, el ferro fos, el bronze, la cera i el grafit sobre paper o marbre.

L’imprescindible

Aquest cap de setmana es clou el festival Petits Camaleons de Sant Cugat, adreçat als infants, que ha celebrat el desè aniversari. Seran tres dies de bona música. Manel, Joan Miquel Oliver, Mishima, Clara Gispert The Tyets, Porto Bello, Doctor Prats, Roba Estesa, Suu, Sense Sal, Lildami i Marala passaran pels escenaris del Teatre Auditori, l’Arborètum i el Jardí dels Camaleons.

L’efemèride

El 2 d’octubre de 1991 es va morir a Barcelona l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Novel·lista, activista cultural, feminista i antifranquista, Capmany va guanyar el premi Sant Jordi l’any 1968 amb Un lloc entre els morts. Presidenta del PEN Català, també va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona. Tot un referent per a la generació de dones nascudes després de la guerra de 1936-1939, es va morir poques setmanes després de la seva bona amiga Montserrat Roig.

El nom propi

Amics i familiars de l’escriptor i músic Josep Igual, mort el 25 de març passat, li preparen un homenatge dins la programació de les Jornades Literàries de la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, on residia. Nascut a Benicarló el 1966, Igual havia guanyat diversos premis, entre els quals el Joan Fuster d’assaig, l’any 2019, amb L’eternitat enamorada, un dietari dels anys 2016-2017. L’acte es farà el dia 15 d’octubre i hi intervindran companys i lectors de l’escriptor.

Caldrà estar-ne al cas

Fins l’any 2016 Cal Carré va ser la cansaladeria de la família d’Antònia Carré Pons, a Terrassa. Enguany, l’escriptora agafa el relleu del negoci familiar i el converteix en una editorial artesanal i familiar que vol posar a l’abast del lector títols clàssics, com ara Dos relats, de Virginia i Leonard Woolf; Cinc vells, de Jesús Moncada; i El pont d’Alexander, de Willa Cather. Els noms de les col·leccions són deliciosos: Menuts, Llibrets i Llom dos Colors.