Víctor Amela guanya el premi Ramon Llull amb una obra situada al Ports del segle XIX

Quan era petit, Víctor Amela estiuejava en un poble petit dels Ports, Forcall, al nord de Morella, a tocar de les Terres de l’Ebre. La seva família paterna venia d’aquest poble. Va ser el 1914 que el seu avi va emigrar cap a Barcelona. Però durant la seva infantesa, Amela es passava els tres mesos d’estiu a Forcall. I és en aquest paisatge dels Ports encantats, en aquest ambient familiar, entre històries i llegendes, que va descobrir les històries d’aquest «Robin Hood» local, el Groc del Forcall, renom que li venia del seu cabell i bigoti ros. Al segle XIX va ser el malson dels soldats liberals d’Isabell II, encapçalats per Juan de Villalonga. ‘La filla  del capità groc’, que així es diu la novel·la guanyadora del Ramon Llull, és la història novel·lada per Amela d’aquell heroi carlí, ‘per uns un guerriller ple d’ideals, per d’altres només un bandoler’.

Segons Amela, el Groc fou un home de poble senzill que va tornar de l’exili d’una de les moltes guerres carlines que se succeïren al llarg del segle XIX. Tornava amb la família (la dona i la filla de tretze anys, Manuela), amb la voluntat de recuperar la vida senzilla que havia portat. Però les circumstàncies el van empènyer a tornar a agafar la bandera carlina i lluitar contra els liberals. Era una mena de Robin Hood, que repartia els botins entre els masovers més pobres. Avui encara s’expliquen a Forcall les aventures d’aquest heroi ultra local.

I diu Amela: ‘I jo no he pogut resistir-me a escriure aquesta història intensa, plega de passions’, que forma part del seu imaginari infantil. Alhora, també ha explicat que aquell període històric de guerres carlines va destrossar la vida i el fer de la gent dels Ports i això té molt a veure amb els processos migratoris que van afectar la família de l’autor.

Víctor Amela, que ha escrit en espanyol tota la seva obra periodística i narrativa fins ara, ha explicat que va començar escrivint el relat en aquesta llengua, fins que els personatges van començar a parlar i, és clar, ho feien en català. I això el va obligar a canviar de llengua i per això ‘La filla  del capità groc’ és la seva primera novel·la escrita en català. En relació al fet lingüístic, l’autor també ha explicat que va consultar la seva família per incloure alguns termes propis de Forcall, pequè els personatges parlin com parlen al poble. I ha assegurat: ‘El català dels Ports és un català bellíssim i antiquíssim. I ja ho va dir Joan Coromines, que era el català més bell que havia sentit mai.’

La novel·la arribarà a les llibreries el 2 de març, tant en català com en espanyol i publicada per Planeta. Més endavant també es traduirà al francès.