Víctimes, polítics i intel·lectuals presenten un manifest contra la impunitat davant l'”autoblanqueig” que prepara ETA

Avisen que una política penitenciària que excarceri abans els presos “suposaria una forma d’impunitat”

MADRID, 6 (EUROPA PRESS)

Víctimes de la banda terrorista ETA, polítics i intel·lectuals presentaran aquest dijous a Sant Sebastià un manifest, que acumula més de cent signatures, per demanar “un model de finalització d’ETA sense impunitat”, especialment davant l’anunci “d’un lliurament d’armes mediàtic i propagandístic” que al seu judici té una inequívoca connotació d’autoblanqueig”.

El manifest, al qual ha tingut accés Europa Press, l’impulsen el filòsof Fernando Savater, l’exconseller basc Joseba Arregi, l’eurodiputada d’UPyD Maite Pagazaurtundua, el cofundador d’Euzkadiko Ezkerra Teo Uriarte, la presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE), Consuelo Ordóñez, l’historiador Luis Castells i el catedràtic Martín Alonso.

Entre els signants hi ha víctimes d’ETA com Ana Iríbar (vídua de Gregorio Ordóñez) i Javier Rupérez, escriptors (Fernando Aramburu, Félix de Azúa, Andrés Trapiello, Fernando Iwasaki, Félix Ovejero) i altres intel·lectuals i artistes com Carmen Iglesias, Agustín Ibarrola i el director de l’Euskobarómetro Francisco José Llera Ram. També hi ha polítics com qui va ser fundadora d’UPyD Rosa Díez, l’exdiputat Gorka Maneiro i l’ex ‘popular’ Cayetana Álvarez de Toledo.

En el text, adverteixen contra una política penitenciària que excarceri anticipadament els etarres, encara que sigui “emmascarant-ho en una aplicació laxa de graus”, suposaria “una forma d’autoritat”.

És més, subratllen que “signar interessadament, a canvi d’una recompensa, una petició de perdó, reconèixer el dany personal causat o assumir el pagament d’indemnitzacions pendents que mai s’efectuarà, és un frau” i que “el requisit de la col·laboració és l’únic que beneficia les víctimes i que prova el penediment real dels criminals”.

El final d’ETA, afegeixen, ha de sostenir-se “sobre la dignitat de les seves víctimes”, perquè és “el deute contret per l’Estat de Dret que el Govern espanyol ha de defensar”. “Quan s’ha aplicat l’Estat de Dret, sense paranys ni dreceres, és quan s’ha aconseguit el pitjor debilitament d’ETA”, recorden.

Afegeixen també que “la deslegitimació del llenguatge d’ETA és, simultàniament, una condició inexcusable per afrontar una altra qüestió pendent, la por i el desistiment d’una part de la societat durant els anys del terror”.

Els signants sostenen que “el futur de la societat basca i navarresa no pot escriure’s en l’estela de la por i l’autocensura generats per ETA, encara que la seva acció terrorista hagi deixat d’amenaçar” perquè llavors no hi haurà memòria ni justícia per a les víctimes.

“XANTATGE MORAL” I “MICROVIOLÈNCIA” AMB LES VÍCTIMES

Per això, adverteixen als qui els demanen “generositat” que això és “un xantatge moral, que és un tipus de microviolència tremendament nociu”, perquè suposaria renunciar a “legítimes reclamacions”, com la justícia, que és “un component de la reparació”.

Per evitar que el desarmament anunciat pel 8 d’abril sigui una jugada “purament tàctica”, subratllen que el primer que ha d’exigir-se a ETA “i a la seva trama política” és que condemni tota la seva història de terror perquè no miri de presentar-la com a legítima i un “sacrifici heroic per la pàtria”.

A més, subratllen que cal evitar “un nou gran tabú comunitari: el de la repugnància de sentir la veritat de l’horror i les seves ramificacions en forma de violència de persecució, extorsió o l’experiència traumàtica dels milers de nens que van créixer amb un silenci obligat per l’amenaça de mort dels seus pares”.