22.03.2018 - 21:30
|
Actualització: 23.03.2018 - 00:03
Turull no és president. No ha estat investit per la majoria independentista del parlament. Han faltat pocs vots. Però s’ha arribat a aquest moment sense haver avançat prou en l’acord entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. Turull ja era l’opció pensada si la justícia espanyola impedia la investidura de Jordi Sànchez, després d’haver impedit la de Carles Puigdemont. Però el fet que fos la tercera opció ja indicava que s’havia anat reculant arran de les prohibicions de l’estat. I això la CUP no ho accepta. Més enllà de la jugada que podia significar presentar davant el jutge del Suprem demà un president acabat d’investir, el ple avui ha deixat veure clarament la disconformitat entre les famílies independentistes.
Arrimadas, el botxí disfressat de víctima
Les intervencions dels grups en resposta al discurs d’investidura de Jordi Turull han començat amb Inés Arrimadas, que ha dedicat el temps a posar en dubte la validesa i la legitimitat de la sessió d’avui. ‘Vostè no és aquí per ser president’, li diu Arrimadas. I a continuació, ha afirmat que Turull no viu la situació judicial que viu per les seves idees. ‘Vostè fa anys que és independentista i no ha tingut problemes amb la justícia fins que no ha fet un referèndum il·legal i ha gastat diners públics per fer-lo. No pot dir que està en un procés judicial per les seves idees polítiques.’
‘Vostè ha estat capaç de decebre tothom. També els seus’, ha dit Arrimadas. I ha recuperat les paraules preferides que sempre porta al sac: farsa, engany, covardia… Amb el to agressiu i sàdic –que vol dir que gaudeix del sofriment de l’altre–, Arrimadas s’ha rigut de la necessitat de Turull de fer revisar els seus discursos per advocats el dia abans que un jutge el pugui enviar a la presó. ‘Vostès no volen que s’acabi el 155’, ha arribat a dir la cap de files de Ciutadans, que ha afegit que als independentistes no els interessa governar perquè estan més còmodes amb la queixa i el victimisme.
‘Els qui han trencat la convivència no poden tornar a cosir-la. Els qui han expulsat les empreses no les faran tornar. Els qui han ensorrat ponts amb Espanya no els poden tornar a construir.’ Arrimadas ha dit que tot plegat és un engany. I que en aquesta novel·la de l’independentisme, el capítol Turull serà molt breu. ‘No allarguin més aquesta novel·la’, ha dit Arrimadas després de múltiples acusacions de tota mena contra la majoria del parlament.
ERC no vol unes altres eleccions
Per Esquerra, el torn de paraula l’ha fet servir Sergi Sabrià, que ha dit que el parlament tornaria a exercir avui la sobirania. I ha dit que ell tampoc no hauria de ser qui parlés avui, sinó que hauria d’haver estat Oriol Junqueras. I ha recordat tots els qui no hi són i hi haurien de ser. ‘Som aquí per defensar la democràcia. I som aquí en un ple d’investidura perquè l’independentisme ha tornat a guanyar a les urnes. Demanem a l’estat que respecti els resultats.’
‘Avui fem el primer pas per recuperar una institució centenària’, ha dit Sabrià. ‘Som aquí per recuperar l’autogovern de Catalunya’, ha afegit el portaveu d’ERC, que ha recordat a Arrimadas que el 155 perjudica tots els catalans, pensin què pensin i votin què votin. ‘Avui donarem tot el nostre suport a Jordi Turull. Un suport total i sincer’, ha dit Sabrià. ‘Només depèn de nosaltres recuperar les nostres institucions. No podem anar enrere, però tampoc no podem renunciar a anar endavant. No podem posar en risc l’esperit de l’1 i del 3 d’octubre.’
‘No volem tornar a entrar en un bucle electoral’, ha dit Sabrià, en la frase que potser ha estat més significativa, tenint en compte que avui s’ha engegat el compte enrere dels dos mesos que podrien portar a noves eleccions. ‘Fem govern i continuem caminant. Recuperem la gran tasca que va fer el govern abans del 155.’ Sabrià també ha tingut temps de fer emprenyar els diputats de Ciutadans: ‘Renovin el discurs. Renovin-lo. Que els hem sentit el mateix de sempre. Tan sols els ha faltat parlar de Matrix’, ha dit enmig dels aplaudiments de la majoria parlamentària i els braços mal educats d’alguns diputats espanyolistes. Sabrià també ha dit que l’independentisme havia mesurat les seves forces. I que ara sap la seva fortalesa i la seva debilitat. I que cal una majoria més sòlida per a continuar avançant. Ho ha dit abans de tancar el discurs amb un to molt èpic amb fragments de discursos de Companys.
Iceta dissimula el seu paper en el cop d’estat
‘Permetin que comenci dient que aquesta legislatura comença tan malament com l’anterior’, ha dit Iceta per inaugurar el seu discurs. El cap socialista ha dit que no saben per què s’ha fet el ple d’investidura avui i d’aquesta manera. I que tan sols hi troba una explicació: que demà hi ha una citació judicial. L’encerta Iceta. Però ell troba malament que la democràcia miri de prendre la iniciativa contra les ingerències de la justícia. Aquesta és la diferència amb el bloc democràtic.
‘Nomenar com a president de la Generalitat algú que objectivament té limitades les seves capacitats per exercir la seva funció és un error’, ha dit Iceta, que ha dedicat bona part del discurs a demanar realisme a l’hora de prendre decisions. Iceta ha dit que la legislatura passada havia acabat malament. ‘No ho pot negar ningú’, ha dit. I ha presentat una successió de fets com si el 155 i el cop d’estat contra les institucions catalanes haguessin estat una anècdota final.
Ha dit també que havia observat un gir de 180 graus en el discurs de Jordi Turull perquè no havia sentit parlar de l’Espai Lliure de Brussel·les, ni procés constituent ni mandat de l’1 d’octubre… I ha demanat a Turull si això era un gir sincer o si era un engany ‘per necessitats del guió’. El cap socialista ha remarcat que al discurs de Turull no havia sortit ni una vegada la paraula ‘república’. I ha dit que si tot aquest canvi era sincer, s’obria un camp de feina per al consens i l’ampliació de majories molt interessant. ‘Si és per això, tindran el nostre suport a canvi de res’, ha dit Iceta.
Els equilibris a pes de Domènech
‘M’he de confessar sorprès. No esperava gaire cosa d’aquesta trista tarda al Parlament de Catalunya. Però sembla que el senyor Turull ha arribat a convèncer el senyor Iceta’, ha començat Xavier Domènech en la seva intervenció. En un ple d’investidura de la presidència de la Generalitat, el cap de files dels comuns ha començat demanant de fer una moció de censura contra el govern del PP a Madrid. A continuació, ha dit que no havia trobat gens d’entusiasme ni d’il·lusió en el discurs de Turull.
‘Vivim una de les hores més fosques de la història d’aquest país. Però veiem una altra vegada que la tàctica s’imposa a una estratègia completament inexistent. No hi ha més tàctica que la reacció a un calendari judicial’, diu Domènech. Els comuns han retret que es demanés el vot a la investidura com a reacció a la decisió d’un jutge del Suprem. Sort que ha dit que l’actuació d’algunes institucions de l’estat és ‘completament intolerable’. Però ho ha fet per mirar d’equilibrar balances i posar uns i altres al mateix cistell.
Domènech s’ha volgut erigir en defensor de l’autogovern i les institucions de Catalunya entre els qui les volen liquidar (els del 155) i els qui les menyspreen (els independentistes). A cada frase per a criticar els uns, una frase a continuació per a criticar els altres. O potser més aviat, tres frases per a criticar els uns per cada frase de crítica als altres. ‘Puigdemont que no podia quedar-se perquè un president no podia anar a la presó ara ens proposa un candidat precisament pel risc que vagi a la presó?’, ha demanat Domènech.
La CUP se’n va a l’oposició?
El portaveu de la CUP ha denunciat la deriva autoritària de l’estat espanyol, que permet a un jutge que suplanti les funcions d’un parlament. El discurs contra l’autonomisme d’abans i el risc que torni ha estat contundent. Riera ha dit que Puigdemont continua essent el seu candidat a la investidura. ‘Ha arribat l’hora de dir no a tant de càlcul’, ha avisat Riera als dos partits grans de la majoria independentista. ‘Ja hem fet prou fulls de ruta sobre el paper. Ja han estat prou confusos amb les marrades polítiques de l’estratègia de la llei a la llei’, ha dit.
‘Puigdemont és el nostre candidat perquè va ser el més votat de la majoria. I ho és també perquè va ser foragitat per l’estat’, ha recordat Riera. ‘No ens mouen interessos de partit, cadires ni despatxos. Ens movem per l’interès de país. Per la CUP, una investidura no fa una legislatura.’ I ha demanat de posar tota la carn a la graella. ‘Investim Carles Puigdemont. No acatem l’estat.’ Diu que els proposen de fer una legislatura de simbolismes republicans però de legalitat autonòmica. I ha afirmat que la gent que es va trencar la cara l’1 d’octubre no es mereix tantes reculades.
‘Vostès ens proposen d’acatar l’estat, el Tribunal Constitucional. I que algun dia ja podrem fer la República. Nosaltres no podem assumir aquestes renúncies. No podem assumir la seva proposta política.’ Riera ha demanat a la majoria que reivindiqui a la mesa del parlament el dret de votar de Carles Puigdemont i de Toni Comín i que faci la investidura a la segona tanda. ‘Donem per acabat el cicle del procés. Nosaltres passem humilment a l’oposició. Anem als carrers i combatrem l’autonomisme’, ha dit Riera. ‘Unilateralitat i desobediència és l’única manera possible de fer la independència. Vostès ho saben’, ha afegit.
El caos d’Albiol
Xavier García Albiol ha fet un discurs que anava d’un costat a un altre, sense massa criteri. Ha passat de dir que podria estar d’acord amb alguns aspectes del programa ‘social’ presentat per Turull a dir que tot plegat era un engany, una estafa i una aventura que no menava enlloc. I ha anat d’un lloc a un altre de la mateixa manera com ha passat d’una llengua a una altra sense un criteri gens clar. El discurs caòtic d’Albiol ha fet desconnectar fins i tot els altres tres diputats del seu grup, que miraven el mòbil, una revista o, fins i tot, ho aprofitaven per tancar els ulls i pensar en un futur millor una bona estona.
En nom de Junts per Catalunya ha parlat Eduard Pujol, que ha començat repartint llenya contra els portaveus de Ciutadans, PSC, PP i Catalunya en Comú. Pujol ha dit que es tractava de plantar cara a la repressió de l’estat espanyol i fer efectiu el resultat del 21 de desembre. ‘No oblidarem l’1 d’octubre. No oblidarem el dia que vam ser més dignes i valents que mai no ens hauríem imaginat.’ Pujol ha dit a Turull: ‘El seu millor discurs és el seu testimoni i el seu coratge.’
La ràbia unionista d’Arrimadas, el cinisme d’Iceta, les lliçons immaculades de Domènech i el caos dialèctic d’Albiol han atacat la majoria independentista, avui una mica més debilitada després d’haver-se palesat més clarament que mai la divisió d’opinions, estratègies i objectius. Turull no és encara president. Demà es presentarà davant el jutge encara com un aspirant al càrrec. I no sabem si tornarà de Madrid. I, per tant, no sabrem si hi haurà segona tanda. Allò que havia estat una jugada per a deixar amb un pam de nas la repressió espanyola (tampoc no sabem si amb gaire efectivitat), és ara un intent frustrat de conseqüències desconegudes. Falten poques hores per a saber si la tempesta descarrega més fort o si amaina.
Podeu llegir la crònica de la primera part del ple d’investidura: ‘El compte enrere i les cares de burla, poques hores abans d’una nova tempesta al Suprem?‘
