27.07.2022 - 21:40
|
Actualització: 13.08.2022 - 00:53
La sentència del judici pels atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils ho diu clar: les víctimes són les grans oblidades. En realitat, no és cap novetat. Fa anys que la Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ho denuncia. Que el jutge Félix Alfonso Guevara piqués el crostó a les institucions, quan va dir que hi havia errades importants en l’ordre de processament, va ser un pas important. Però no ha canviat res. Per això, ara que s’acosta el cinquè aniversari dels fets, abans no comencin els homenatges i les fotografies dels polítics amb les víctimes, la UAVAT ha volgut denunciar una vegada més que les institucions les han deixades desateses.
Gairebé cinc anys després dels atemptats, moltes víctimes no han estat reconegudes formalment, algunes altres no han estat ni localitzades ni identificades i algunes han estat reconegudes, però encara no han rebut cap ajut ni indemnització. La UAVAT denuncia la poca sensibilitat de l’administració, sobretot la fiscalia i el Ministeri de l’Interior espanyol. I fa una crida urgent a la Generalitat: cal una oficina especialitzada en l’atenció de les víctimes de terrorisme a Catalunya, a més d’una llei catalana sobre la matèria.
250 víctimes sense localitzar
De les 350 víctimes dels atemptats del 17-A que la sentència reconeix, la UAVAT només té constància que un centenar saben que han estat reconegudes. Són les que han estat defensades per acusacions particulars o per l’Associació 11-M – Afectats pel Terrorisme. La resta? La unitat té la sospita que la gran majoria, que van ser defensades per la fiscalia, no ho saben. Ignoren que els han reconegut uns drets. “Creiem que hi ha unes 250 persones que no saben que han estat reconegudes com a víctimes. Ningú no els ha trucat”, explica Sara Bosch, presidenta de la UAVAT.
I aquesta desconfiança no és perquè sí. La majoria d’afectats que s’hi han adreçat es queixen que cap institució no s’ha posat en contacte prèviament amb ells. S’ha arribat a situacions absurdes. La setmana passada, una persona va anar fins a la UAVAT per demanar informació. Feia uns quants dies que s’havia cercat a Google, per curiositat. Mirant els resultats, va descobrir que el seu nom constava en la sentència de l’Audiència espanyola sobre els atemptats del 17-A. Era correcte: ella era a la Rambla de Barcelona quan va passar tot, i ha tingut estrès post-traumàtic arran dels fets que va viure. Però no l’havia informada mai ningú dels seus drets. Ni el govern espanyol, ni el jutge instructor, ni la fiscalia, que són els responsables de fer-ho, no li ho havien notificat. Ara, malgrat la sentència, ja és massa tard. És ben probable que el Ministeri d’Interior li digui que ja és fora de termini per a reclamar cap ajuda.
“La víctima absent no es veu, però és real. Existeix i la volem fer visible”, diu Montserrat Fortuny, advocada de la UAVAT. Per això l’entitat, aprofitant que ara farà cinc anys de l’atemptat, fa una crida: volen trobar aquestes 250 víctimes que no se sap on són. Però s’exclamen que les institucions que s’haurien d’haver encarregat d’aquestes gestions no ho hagin fet. De la majoria, només en saben el nom i el cognom, que és allò que surt a la sentència. D’algunes altres, en tenen alguna informació escassa: “Em ve el cap un nen de vint mesos francès, greument ferit. La sentència el reconeix com a víctima, malgrat que no hi consta cap informe mèdic. De debò que ningú no vol saber com està aquest nen? Es va trencar el fèmur. Ningú no es pregunta si ha acabat en cadira de rodes o camina tranquil·lament? Com és possible que no en sapiguem res?”, deia Robert Manrique, víctima dels atemptats d’Hipercor i assessor de la UAVAT.
La importància de tenir una oficina d’atenció a les víctimes
Amb la llei de protecció de dades, la UAVAT no pot fer res més per posar-se en contacte amb les víctimes. Per això diuen que és tan necessari que la Generalitat de Catalunya impulsi una oficina especialitzada. Aquesta oficina sí que tindria accés a la informació, s’hauria pogut posar en contacte amb totes les víctimes i assessorar-les per contrarestar la incompetència que han demostrat la fiscalia i el govern espanyol. “A Catalunya hi ha milers de víctimes de terrorisme, i encara tenim dubtes de si cal una oficina i una llei?”, demana críticament Manrique.
Malgrat que la Generalitat fa temps que diu que està disposada a treballar-hi, no ha fet cap pas, cosa que neguiteja l’associació. “Estem esperançats que la Generalitat donarà resposta a aquestes demandes, amb l’autocrítica i la responsabilitat que calguin, i alhora impacients. Que ja han passat cinc anys…”, diu Sara Bosch. Alhora afegeix que tothom sap fer homenatges, però que les víctimes ara necessiten que les dignifiquin.
A més, els responsables de la UAVAT estan preocupats perquè en aquests cinc anys no ha canviat res. Si ara mateix hi hagués un nou atemptat –diuen–, les víctimes es trobarien amb els mateixos problemes que fa cinc anys. Per això reclamen que els partits catalans comencin a treballar per una llei catalana d’atenció a les víctimes que cobreixi les mancances que té la llei espanyola.
