Sobre Vichy i Buch: ja no es pot aguantar més

Dur i titalment cert.
I no, no és agradable llegir segons quines veritats, però és molt pitjor ignorar-les.
Fa temps que dic que Torra no pot continuar si no destitueix Buch i a l’hora posa algú amb criteris de proporcionalitat a dirigir el cos.
Sembla que no en té intenció, doncs ho hem de demanar i exigir, a cada movilització, a cada concentració, a cada pancarta…
Estem en un moment complicat, però molt esperançador i hem de creurer-nos que només nosaltres ara mateix ens dirigim i deixar clar què no acceptem

És exacte i celebro que l’editorial d’un dels pocs diaris decents que queden al país jo digui per fi ben clarament.

Sí. El Govern de la Generalitat, el Govern de Quim Torra és exactament l’enemic. Obeeix sempre a l’enemic, assumeix el discurs de l’enemic i actua com l’enemic. Per tant, ÉS l’enemic. Un enemic detestable i repugnant, perquè per legitimar-se com a opressor i repressor utilitza els nostres vots independentistes. Un enemic agrupat i sostingut per JuntsxCatalunya i ERC. I si queda algú amb dignitat dins d’aquests partits, se li acaba el temps per denunciar-los i sortir-ne.

Fem que els col.lboracionistes sentin la força del carrer, la força real de la gent, i fem-ho ara, perquè o reaccionem aviat o l’únic camí que quedarà a l’independentisme, a la democràcia i a la pròpia catalanitat serà el de l’escorxador.

El mal que han fet a l’institució és ja irreversible. Com els grisos al seu moment, han quedat ja estigmatitzats pel seu comportament. No sé si és que són massa fatxes o massa rucs. Ara, que veient els polítics que tenim, s’entén que es pugui entrar a la Brimo sense ser capaç de demostrar gaire activitat cerebral. Pots acabar de cap de cartell o de conseller i amb el cap encastat dins el propi melic i tampoc passa res.
Amb fairi no en tindrem prou per fer net. Cal desinfecció nivell Ebola.
(Hi ha quelcom que m’agradaria que algú m’expliqués: estic convençut que hi ha molts Mossos avergonyits i disconformes amb això que està passant. Què passaria si es convertissin en un mal de cap? Hem reunit milions per pagar multes, fiances i advocats… També ho faríem per ells)

Sí, estic d’acord amb aquesta anàlisi, però em falta una crítica a l’estratègia que s’està seguint.
No seré jo qui defensi les forces d’ocupació estrangeres o pròpies, però em fa patir el no estar segur de si entenem que estem en una lluita d’alliberació, en una revolució. Si és així, és important que cada acció que es faci respongui a un objectiu a assolir i aquests objectius han de buscar enderrocar un règim que ja no volem. És aquí on jo em pregunto quin objectiu té l’enfrontament directe amb la policia. Perquè si és per mantenir-la ocupada mentre s’ataquen altres punts neuràlgics com la Jonquera , l’aeroport o el que sigui, llavors fantàstic. Té un sentit. Però si és una acció no gaire pensada, simplement per mantenir la població “mobilitzada” llavors em pregunto si a la llarga hi sortim guanyant o no.

Penso en l’estratègia que convé a l’independentisme:

1. La lluita per la independència l’ha de fer el carrer i el Consell per la República.
2. Els dos generaran els nous lideradges.
3. S’ha de veure la Generalitat com una instituci´o autonòmica, però a l’independentisme li convé mantenir-la. En té poc, però és un poder, com els ajuntaments, etc.
4. La independencia la proclamará un goven provisional constituit des del Consell de la República i es defensarà al carrer.
5. El moment óptim es derprés que l’ndependentisme hagi assolit el 50% + 1 dels vots en unes eleccions per mostrar legitimitat democràtica cara endins i cara enfora.

No ho entenc, no entenc com la gent no dóna prioritat a la destitució inmediata de Buch. Aquest senyor avui ha dit que els nostres joves el que fan és atemptar contra el dret a la manifestació! No només és un insult veient les imatges de la brutalitat amb la que actúen els seus gossos rabiosos totalment polititzats i que ens odien. Com poden cridar dés de les furgoneta amb els altaveus:” sóm gent de Pau, veniu, veniu”! Aquestes bèsties están vexant i pegant a tot aquell que es troben per davant, fent detencions arbitràries i fent atestats de ” copia i enganxa” perquè no preténen buscar ni detindre’ per desordres públics ( q en el pitjor dels cassos és el que és), si no tancar, humiliar i acabar amb la desidència política, als seus enemics. Als enemics del feixisme, de la ” España grande i libre”, dels que no están disposats a tenir un Estat policial en terreny propi només perquè volem un futur millor, en un país realment democràtic.
Si és prioritat la destitució de Buch, perquè qui està trepitjant els nostres drets són els seus cossos, i ell n’ és el màxim responsable. I si no pot controlar BrImo i Arro, que facin un decret llei i que els traspassin a la PN, no volem pagar a gent que ens voldria morts. Em sembla que és un clam de minims!

Moltes gràcies Vicent per ser tant sincer. Ni en el primer moment del 155, ni ara, la majoria del govern i els directius de la Generalitat (que són el braç executor, no ho oblidem) tenien intenció de salvar els mobles, si no de salvar el seu cul i la seva cadira.
El president Torra només té una tria, fer una remodelació de govern i posar gent (no polítics) lleial a les institucions o plegar, que és el que volen de Madrid i la majoria dels seus “socis” al govern.
Però no sé si això és possible, en primer lloc per trobar gent capacitada que vulgui assumir el repte i en segon, per què com molt bé dius, la majoria dels catalans independentistes ( els que vas veure a la manifestació) no volen arriscar res fora de les performances i segueixen donant suport als partits i al seu govern de Vichy

Crec que en una democràcia les manifestacions no s’han de dissoldre mai per la força. Simplement elles mateixes s’acaben desconvocant en un o altre moment.. La policia només ha de protegir béns públics i garantir la seguretat de les persones. De manera profesional cal detenir només aquells que de manera clara i flagrant causen estralls o desperfectes, no com fan ara. Aquesta tropa d’uniformats de negre que hi ha ara al carrer semblen feres salvatges i embogides que agafen a l’atzar la víctima que té la dissort d’estar allí, al seu abast de manera fortuïta! Òbviament per perseguir delinqüents no cal tenir forces antidisturbis, Aquesta brigada s’hauria d’abolir. Mentrestant des de la direcció politica (l’Honorable President no és pot inhibir, caram!!!) s’haurien ara de fer públiques les sancions als policies passats de voltes que no han seguit els protocols. Això no afebleix pas el cos, sinó que l’enforteix. I que s’en vagin a casa, perquè quan no hi són no passa res. Oi que els Bombers només surten quan han d’apagar foc, no pas abans? Doncs és el mateix. I al capdavant de la direcció política i tècnica del cos dels Mosos que hi posin algú amb pebrots que parli clar, doni ordres d’acabar amb aquesta violència policial gratuïta i s’enfronti, si cal, amb el Govern espanyol. Si no, n’acaben sent còmplices.

D’acord. Gràcies per explicar-ho tant gràficament. Aleshores quina és la proposta?
Perquè ara és clar que la generalitat no té llibertat de movimemts, tv3 també té les mans lligades i la policia, encara que sigui buch qui legalment és el responsable, tots sabem qur no actua amb llibertat, sinó sota les ordres de marlaska. Això per citar alguns exemples de la dictadura on vivim en zquests moments.
Així, què fem? Quina és la millor estratègia pel nostre poble?
Fer-ho caure tot plantant-nos i construir de nou o aguantar els mobles?
I si ho fem caure tot, després què? A l’exili és on es troba la resposta, oi?

Pot semblar-me correcte en primera instància l’anàlisi de la situació però el context no és el mateix. Si és així i seguint la comparació, és clar qui fa de Pétain, qui fa de De Gaulle i qui són els nazis. Però…I les “Forces de la Catalunya Lliure”? Sols veig jocs florals. I, sobretot, on estan ara els “Aliats”? Sols veig nazis i més i més nazis, fins i tot a Amèrica i Rússia…Per tant, anem malament perquè no podem esperar en el nostre cas la solució francesa, o sigui, que vinguin també els “Aliats” a fer-nos la feina bruta i ens treguin els nazis del damunt. Per tant, la comparació amb Petains i Quislings no crec que vingui al cas perquè el problema estratègic no es resol de la mateixa manera. No ens podem carregar la Generalitat. La Generalitat te 600 anys d’història i és molt anterior als nazis, als de veritat i als que ara fan el seu paper. Fins i tot, a la Republique Française i als Borbons, i no ha perdut mai la seva legitimitat, ni en l’època del que ara és una mòmia podrida. Altra cosa és que enlloc d’un Cambó ens hi calgui un Macià. I que hi mani i ens digui què fer, d’una vegada, i sense pors. Busquem aquesta gent i posem-la allà.

He llegit l’editorial dues vegades i encars no m’he pogut desprendre de l’estupor que m’ha provocat. Comparar la Generalitat amb un règim dictatorial, que lliura als nazis opositors comunistes i socialistes, resistents, gitanos i jueus sabent que els espera la mort, aquesta comparación està fora de lloc. A banda que cau en una banalització intolerable del nazisme i del règim col·laboracionista de Vichy.
La qüestió principal, en canvi, queda sense ser plantejada i sense ser resposta i que es desprén de la reflexió d’Aron tal com s’exposa a l’editorial. Si Raymon Aron es pregunta quan deixa de tenir sentit Vichy i quan, per tant, s’ha de deixar d’aguantar el règim col·laboracionista, la pregunta lògica que se’n deriva és: hem de continuar donant suport a la Generalitat o la deixem caure?
Si es deixa caure, vindran els aliats a reposar l’autèntic govern de Catalunya?
O s’esdevindrà el no-res, la terra cremada el desmuntatge de tot el que funciona i funciona bé, que és moltíssim?
No anem bé.
Quina llàstima! Crec que les anàlisis sobre el moment, les crítiques necessàries i la prefiguració de per on ha d’avançar l’independentisme en la fase següen a l’ara, han d’anar per un altre cantó perquè l’exposat a l’editorial en definitiva no serveix de res.

Totalment d’acord !!
I ratifico la meva esperança en la força i la mentalitat dels joves. Jo crec que als majors ens fa vergonya acceptar que el nostre govern i el nostre parlament ens han traït i no sols a partir de Torra, de molt abans.
Íntimament no volem acceptar-ho i molt menys comentar-ho públicament. Anem amb el lliri a la boca i els joves no, els joves van a lo seu, a defensar el seu futur i la seva identitat, sense vergonya ni madeixes mentals.
No puc resar per ells per que no crec ni en deus ni en els seus profetes, però si que pateixo, i molt, sobretot pels que ja estan empresonats.
A les families els hi espera infern.

Un bon engany és cosa de dos que necessiten crear una realitat falsa per amagar la veritat. L’estat de les autonomies és el nom que durant quaranta-tres anys el sistema colonial ha perviscut fins al col•lapse polític i econòmic actual a la Regió d’Espanya espanyolitzada. I d’una manera agònica a Catalunya.

La versió oficial li va posar estat de les autonomies mentre els autonomistes el criticaven per injust i millorable, amagant ambdós, estat i perifèrics, la realitat d’un sistema colonial totalitari que controlava, mitjançant la Generalitat, TSJC, PN, GC, Mossos i altres tot el país. També, quan ha volgut, les finances i totes les altres lleis. Pur règim colonial.

A Catalunya la població està assistint al descobriment de l’engany de les dues parts, la colonial i l’autonomista, que no serveix per a la següent generació; tal com el jovent ha posat de manifest. Però com cap de les dues parts ho ha explicat al poble, és aquest que pateix individualment i col•lectiva la tragèdia de l’engany; que els experts anomenen revolució.

Els partits processistes, que no varen poder aturar les dimensions del referèndum, tampoc no serveixen per refundar la democràcia a l’estat; perquè és un estat totalitari, com està descobrint ERC amb el seu líder Junqueras, fundat en la raó de la força i no, com a la resta de països civilitzats d’Europa, en la força de la raó.

Mentrestant, tal com diu l’editorial cal deixar de ser còmplice o executor de la repressió de l’estat totalitari, mitjançant els Mossos, contra la població catalana. El mateix que caldrà fer quan demanin retallar pressupostos per la crisi que s’albira. A Catalunya estem vivint la confirmació que el Regne d’Espanya és, en ple segle XXI, un estat colonial.

Francament em sembla una editorial extraordinàriment desafortunada. Veig que estic en minoria . Si voleu carregrar-vos definitivament la Generalitat i deixar tranquil a Marlaska, Sanchez, la Policia Nacional, els jutges feixistes i la Fiscalia , endavant.
Per demanar responsabilitats a Buch i exigir responsabilitats pels abusos de la Brimo, no cal cremar-ho tot. Es just al contrari, això ens dona una oportunitat per netejar els Mossos d’elements unionistes.
Però bé, no cal actuar intel.ligentment. Cremem la Generalitat, entrem en el joc de desprestigiar-la com desitja l’unionisme i després ja veurem què fem, no ?

Seguint amb l’exemple de Vichy, ens cal bastir unes estructures paraleles que facin la feina que no fan ni el parlament ni el govern i serveixi als interessos dels catalans. Queda clar que les institucions que tenim estan enmarcadas en el règim borbònic del 78 i no semblen capacitades per superar-ho. Del manifestants d’aquest cap de setmana el 85% està esperant precisament això. L’altre 15% està esperant el desballestament definitiu d’aquestes mateixes institucions. No sembla, doncs, que serveixin ningú.

La qüestió no és fàcil de resoldre. Però plantejar-la ja és un pas. Calia.
Perquè no són només els mossos i la Brimo i el maldestre conseller Buch…
És la Generalitat sense ni un euro per atendre tot el que cal atendre.
És el consegüent desprestigi de la institució i la pèrdua d’oportunitats per al país i el patiment per a les persones que hi vivim.
Els trens no funcionen i les infraestructures – en general- són un desastre; la sanitat no disposa dels mitjans precisos i -tots ho sabem- s’aguanta per la professionalitat extrema dels treballadors. El mateix es podria dir de l’ensenyament, amb ratios abusives i sense mitjans per atendre la diversitat -qualsevol criatura que s’aparta de la “norma”, no pot esperar l’ajuda que li caldria. No pas tota la que se li hauria de proporcionar. I torno a dir el mateix: si la cosa encara funciona és perquè la immensa majoria de docents són persones amb vocació, que fan grans esforços per suplir les mancances del sistema. Per no parlar de la universitat i la recerca, també “en pilotes”, expulsant ments creatives, que ajudarien a enfortir el país, però han d’abandonar els estudis o marxar a buscar-se la vida a l’estranger.
No cal seguir.
Només em pregunto quan ens adonarem que “aquesta” Generalitat fa el joc a l’estat. Sigui aquesta la intenció, o no la sigui.
Podríem viure MOLT millor.
I aguantem aquesta misèria.
Puc entendre que el desconegut faci basarda, però no entenc gens que no fem l’esforç de superar aquesta por.
Tenim capacitat per fer un bon país.
És evident.
Només cal trencar la baralla, d’una vegada.
I, o som capaços de fer-ho o ens ofegarem en la submissió i la mediocritat.
La Brimo és l’aspecte més coent. Però la resta fa el mateix mal.
PLANTEJAR-HO ja és un pas.
Gràcies, Vicent.

Sí, hem salvat els mobles. Però hem descobert que són… de fusta aglomerada.
Qué podem fer la gent del carrer? Això que estem fent: tallar carrers i carreteres, ocupar l’aeroport, plantar cara a la policia [amb un preu molt alt], etc.
Pregunta: si reivindiquem la denominació de ministres per als consellers [així en diuen a la premsa estrangera], per qué no fem servir la de policia en lloc de la de ‘mossos’? Així les coses serien més clares.
Si mentrestant no apareix un lideratge com el que fa falta, pot ser que la gent del carrer es cansi. Però tornarà. Com va tornar després de 1714. Com va tornar després de 1939.

No entraré en comentaris sobre la legitimitat o no de la Generalitat.

Sobre si els mossos són una mena de sipais o no crec que remarcar que els mossos no són només la Brimo, sinó també els milers d’agents honrats i honestos de les comissaries i de les carreteres. A diferència de fa molts anys, almenys a mi entrar, en una comissaria de mossos no em causa la malestrugança que era haver d’acudir a alguna de les infectes casernes de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional. Ens hauríem de plantejar si moltes de les coses que han passat aquests darrers anys haurien estat igual amb l’ordre públic en mans dels dos cossos “estatals” de seguretat (“estatals” perquè com molta gent dir, mal que ens pesi els mossos són part de les FCSE).

El meu comentari ve pel que ja altra gent diu: en realitat França va perdre la guerra. I la va perdre de pallissa. De Gaulle era poc menys que un fosc general poc conegut i la majoria del poble francès, llevat d’alguns resistents (tampoc no gaires. no exagerem) simplement es va plegar i acceptar la nova realitat. Fins i tot varen col·laborar entusiàsticament amb el règim i amb els nazis. Si no l’heu vist us recomano la pel·lícula “Lucien Lacombe” on es veu la transformació d’un pagès amb poc futur i no gaires llums en un dels brètols del règim de Vichy. En aquest sentit, si Churchill hagués arribat a un acord amb Hitler, o si els americans no haguessin entrat a la guerra, molt em temo que de Gaulle hauria quedat com una simple anècdota històrica.

Fou la intenció de resistir al nazisme i de desestabilitzar-lo des de dins que va portar als aliats a promocionar de Gaulle i a donar-li tota mena de suport logístic. En ell i a la resistència.

Tornant a casa nostra, el mateix passà amb Tarradellas. Quan va tornar jo tenia cap els 13 anys i no era res més que el cap d’una institució virtual que la majoria de gent del carrer no pensava que encara existís i de la qual molta gent no coneixia ni qui era el president ni què feia. Si no hagués estat per l’operació de rentatge del règim duta a terme pel postfranquisme i les esquerres domesticades, amb el suport de les potències exteriors, que tallaven el bacallà i que no volien una desestabilització d’un dels països emergents d’Europa després de la mort del dictador, en Tarradellas hauria mort a Saint Martin le Beau dedicant-se a conrear el seu hortet.

Per assolir els nostres objectius cal trobar aliats o que siguem vistos com un problema que necessita una solució que va més enllà del que l’estat espanyol és capaç de fer. Per superar Vichy necessitem un De Gaulle i un Churchill. Tots dos. És a dir, necessitem direcció política i aliats. I necessitem que mantenir l’statu quo espanyol no sigui rendible per les elits que tallen el bacallà a Europa. De moment, i per vergonya de l’Europa que es diu democràtica, no els tenim (o sinó mireu com anem amb el Parlament Europeu, en teoria màxim dipositari de la sobirania europea).

Però comencem potser pel lideratge de la revolta: jo, ara per ara, no veig ningú capaç de prendre el relleu de la classe política actual. I el problema de les revoltes sense lideratge ni articulació política és que acaben frustrant-se i morint. Necessitem un urgentíssim relleu generacional de la classe política i que d’una punyetera vegada es deixin de partidismes i parlin. Amb llistes unitàries o sense. Però que parlin i basteixin una estratègia comuna pensant en el país.

Si el 1789 la revolta del poble de París no hagués estat acompanyada del posicionament i de l’escalf del tercer estat, ara encara Felip de Borbó aniria de visita a Paris i seria rebut amb grans honors pel rei de França.

Deia l’Albano-Dante Fachin fa tres dies al Món, “no són “botiflers”, “traïdors”, “còmplices”, etc. Crec que el problema és que estan cagats de por. ”
Si compartim la seva anàlisi, el problema més gros pel President Torra no és destituir Buch -suposant, que és molt suposar, que sol com està tingui força per fer-ho-, sinó trobar qui accepti de substituir-lo amb l’encàrrec implícit de fer foc nou a l’ARRO i la BRIMO; perquè si es tracta només de fer un canvi cosmètic posant un altre home sense atributs al càrrec, doncs que segueixi Buch que ara per ara sembla ben disposat a seguir fent d’home de palla de Marlaska al Departament d’interior.

O sigui, que des del 27O2017 que tenim govern “desgasificat” i els “aliats” al parlament europeu ni tan sols en parlen… El món contra nosaltres?

Potser l’error va ser el 27O2017? (o dir la nit de l’1O que ens havíem guanyat el dret a ser independents per quatre garrotades i cap empresonat?…)

Parlarà Puigdemont o no? (va dir parlaria després de la sentència) a veure si aclareix qui va obrir la gasosa i va llençar el tap?

Perquè volia eleccions el 26O2017? Per evitar tot el desastre que portem fins a dia d’avui? Perquè calia una segona volta de l’1O? Potser algú havia fet trampes?

La CUP, si ara va a Madrid cosa que no va fer el 21D2017, es que també ha acabat desgasificada tot i que han trigat a sortir les bombolletes? Son la titella perfecte per Madrid? toca més canya la Brimo per arrivar al comunisme llibertari o ja n’hi ha prou?

Com ja han dit altres, quina es l’estratègia de l’independentisme? “Sálvese quien pueda!“ i ara destruir el jovent?

Que tal intentar demostrar electoralment (democraticament) que som majoria social, vots (veu popular) i a partir d’aquí girar la truita fins que estigui al punt i la poguem servir, com cal…

Tinc unes ganes de veure la xifra del 10N2019…

Passarem del 50? Hi ha una majoria convençuda que li diu a Espanya descaradament: Ei! Volem fotre el camp!.. O el poble també està dividit i en realitat pensa en dual…

Seguirem manipulant i autoenganyantnos dient a la gent que els comuns son independentistes? Us ha quedat clar que no ho son? S’entén la diferència entre República i Independència o encara no? Australia, Andorra.. Hem llençat tots els Atles de quan érem petits?

Algú pot fer quatre numerets elementals i aclarir al personal que 2 milions contra un cens de 5,5 té poques probabilitats de guanyar a SI o NO, en un país de 7 i pico o 8 milions…

Tants economistes, historiadors, filòsofs, llegits, lletrats, entrenadors, articulistes, twitaires, eminències i cia per estar on estem i amb la perspectiva que portem? El món contra Catalunya? O Catalunya contra el món?

Com pot ser que un “qualsevol” com jo es faig tantes preguntes i el sistema segueixi intentant empènyer en l’altre direcció? Via avall i sense frens….

Rectificar es de savis… Jo crec que la cosa ve del 27S2015…

I per cert, què feia A.Mas al backstage del 27O2017? Tampoc no ho va veure a temps que les esquerres els estaven posant la soga al coll?

Si mirem enrera…

Em vaig començar a interessar pel govern de Vichy quan el 1986 el Jordi Pujol fou exculpat del cas Banca Catalana. No em preocupava la culpabilitat que li havien pogut atribuir, sinó con l’havien deslliurat. Des de llavors estic convençut que la Gene és un “govern de Vichy”. O sigui, en part traidor, en part el millor govern possible donades les circumstàncies. El temps m’ho ha confirmat, sigui en el sistema educatiu d’immersió, sigui amb l’acceptació de números de la Guárdia Civil per desnaturalitzar l’acord del Majestic que traspassava als Mossos unes competències que el PP no volia cedir.
Continuem dins d’España, pel que no em sorprengué que 2 dies abans de l’1oct2017 dins del Govern hi havia consellers que havien de fer allò que volien des de La Moncloa (propi d’un govern de Vichy).
El 2012, el conseller Felip Puig s’aconformà a fer els ridículs més espantosos amb la pilota de goma que tocà a l’Ester Quintana. No passà res a nivell de càrrecs dels Mossos perquè sabien que tenien el suport de La Moncloa (hi fos qui hi fos, tan autoritaris són els uns com els altres).
És inútil fer plegar el conseller Miquel Buch. No és problema que no sap donar les ordres polítiques que pertoca. El problema és que dins l’escala de comandaments dels Mossos és molt difícil ocupar un càrrec si no s’és de la corda que impulsà (amb males arts) el govern espanyol que, tot permetre el traspàs de competències als Mossos, forçà que un nombre important fossin provinents de la Guardia Civil.
Han passat els anys i el cos de Mossos és un cos apte per la societat catalana (déu me’n guard que no hi fossin).
La setmana de la sentència veguerem que passa quan arriben comandaments nous de les espanyes (4 ciutadans perderen la vista d’un de llurs ulls). En canvi sembla com si aquesta setmana, o els comandaments nous han fet cert aprenentatge, o es deixen aconsellar millor pels càrrecs de Mossos (d’ací).
Em temo que aquest tema és de difícil solució: els espanyols volen comptar els Mossos com a forces pròpies d’ocupació. No permetran perdre’n el control, com no permetran perdre els ingressos del dèficit fiscal o el control de fronteres.
Certament, com ha dit altres comentaris, no ens vindran a alliberar els Aliats. Som nosaltres que ens d’alliberar sols dels “nazis” (ni que fos una pel·lícula dels anys 50!).
Per contra, sí que vindrà la Dunja Mijatović, comissionada per als Drets Humans del Consell d’Europa, a preguntar que ha passat.
Quan vingueren per preguntar que havia passat l’1oct2017 era en ple 155 i, a més, els casos més greus ja estaven als jutjats o estaven sent investigats (com la pilota de goma que tocà al Roger Espanyol).
Ara també arribaran uns quants casos als jutjats, però, prou casos? Permetran els càrrecs de Mossos que arribin als jutjats segons quins casos? Entendrà la Dunja Mijatović perquè segons quins casos no han arribat al jutjat? Entendrà les decisions de jutges i fiscals en relació amb les decisions adoptades? Ho atribuirà a la cadena de comandament o al Miquel Buch? Entendrà la Dunja Mijatović el govern de Vichy que impera i les alternatives de votants i governants. En canvi estic segur que la Dunja Mijatović no analitzarà la situació des del 1986 (cas Banca Cat), ni des dels acords del Majestic i la seua neutralització parcial.
De l’informe que faci la Dunja Mijatović la comunitat internacional en farà un cas parcial, entre altres coses per no tacar massa als jutges que estan dictant presó un tan indiscriminada.
La Guerra Chica acabà amb la sentència del procés 20907/2017. Ara ha començat la Guerra Grande per Catalunya, però sense els EUA que enfonsessin el Maine.
Per agafar-nos-ho pel costat bo, no és fàcil que hi hagi un enfrontament armat entre Mossos i forces d’ordre o militars espanyols (cosa que indica com de fatxes són alguns Mossos). Per tant, no preveig guerra de la clàssica, amb morts arreu i foc i armes i noiets mobilitzats i…
Estem en una mena de guerra on el Gobierno cada dia té més por de la ciutadania i aquesta és la força de la gent. Com que el Gobierno té por intenta defensar-se fent por a la ciutadania, però el jovent d’avui no té por del Gobierno: té por d’entrar en una nova era de l’esclavatge dominat pels poderosos. No vol permetre que li escapcin les oportunitats de futur com feren amb els seus avis o besavis.
Durant 10 anys l’independentisme ha crescut a partir dels que coneixien o, si més no, entenien el franquisme. Ara s’ha tornat transversal perquè ja no és un tema de només nació, poble català, igualtat o lluita a la corrupció. Ara ja és un tema de drets i llibertats!
Coratge,

Estem davant d’una manera de fer les coses completament nova perque vivim en un nou món. De poc ens serviran les analogies històriques. Crec que el que es necessita es que algú comenci a donar idees i objectius a la gent que està mobilitzada o cal trobar mecanismes per que la gent mobilitzada mateix decideixi quins son les següents passes que cal fer. No sembla que els actors mes clandestinitzats, que son els únics que poden fer accions d’empoderament real -no simbòlic- tinguin clar quines son les següents passes per tal de continuar aconseguint palanques per tal de seure l’estat a negociar. Ja veurem que passa amb el tsunami. Crec que la repressió, un possible estat de setge o el desencís poden contribuir a tancar la finestra d’oportunitat que es va obrir amb l’aeroport. Potser no la desaprofitem?

El nostre Govern ha segrestat millers d’esperances, il·lusions i ganes de llibertat expressades en un vot. Cal recordar JxCat i ERC es varen presentar a les eleccions amb un programa sobiranista.
Sr. Torra ara ja sabem que no li tremola el pols per reprimir als catalans…

Per comprovar la nostra força i deixar clar al Govern que no estem amb ells i a l’estat espanyol que anem a per totes, ANC, Omnium i totes les entitats sobiranistes, deurien fer una crida expressa i sense ambigüitats per que tothom vote a la CUP.

Estem en un moment delicat del Procés per falta de lideratge i pèrdua de confiança amb el Govern. L’acció política i el nostre vot ha de ser inequívoc. Per les pròximes eleccions al Parlament ha d’existir un únic partit, recolzat per totes les entitats sobiranistes, format per homes i dones capaços de declarar la República si es guanyen les eleccions.

Cal trencar sentimental i definitivament amb partits com JxCat i ERC. Si no trenquem amb valentia i de una vegada per totes amb els nostres partits, no ens sortirem mai d’aquest forat. No estem ja en el temps dels sentiments, és el temps de fer historia.

Tinc molt de respecte pels presos polítics, pel que diuen. Cal llegir l’entrevista recent a Joaquim Forn a l’Ara. Els Mossos són els mateixos ara que a l’agost del 2017. Hi ha errors i hi ha actuacions totalment inacceptables, però no es pot criminalitzar tot el cos a partir d’algunes actuacions d’alguns membres del cos.

Dit això, també és cert que tenim un problema de difícil resolució: el Govern de la Generalitat defensa la llibertat dels presos polítics, i alhora té els funcionaris i les claus de les presons. Defensa el Tsunami Democràtic i alhora dirigeix les càrregues dels Mossos contra els manifestants que ocupen l’aeroport. Però tot això no és comparable a Vichéi, no es poden banalitzar els crims contra la humanitat. Crec que l’actuació admirable dels Mossos a l’agost del 2017, i la seva tasca habitual de lluita contra tot tipus de delinqüència, prevalen per sobre de la mala praxi en algunes actuacions recents.

No podem perder la Generalitat de Catalunya, ni anar provocante que la vagin buidant de competències per ppguer dir que es una Diputació Provincial.
La Generalitat de Catalunya es la nostra institutció genuïna i secular, nascuda al Principat de Catalunya fa mes de 500 anys, el cal fer és potenciar-la i recolzar-la de totes les manere possible, sense una autonomia potent, en el mon modern és impossible anar més enllà.
El 17 d’ agost és va veure com amb una autonomia potent erem a un pas de la sobirania. Ara amb totes aquestes politiques destructives hem reculat quilòmetres.
Ara enlloc d’ estar discutint el nostre estatus a Brussel·les esterm discutint-nos amb un mosso de la Brimo, enlloc d’ estar discutint amb el govern espanyol perque derogui la llei mordassa o modifiqui el codi penal hem de suportar com s’ apliquen aquestes lleis a desenes de joves catalans als que els hi destrossaran la vida o com a minim estroncaran el seu projecte de vida personal un grapat d’ anys.
L’ exemple d’ en Petain, no em serveix, porque com Diu en Melgarejo,ni hi ha els ” aliats” ni hi ha les forces de la França lliure, entre moltes altres incongruències.
En Puigdemont ja va estavellar la nau de la Generalitat contra les roques i la va abandonar, el seu camàlic en Torra va fent el mateix i cada cop va posant més en risc la Generalitat i el mateix parlament, que és el que precisament volen els partits unionistes.
Cal que en Puigdemont i el se camàlic en Torra convoquin eleccions i ja ho decidirem els catalans què cal fer o no cal amb la Generalitat de Catalunya. Perque la Generalitat de Catalunya la majoria de catalans se l’ estimen i la senten seva i per tant amb les eleccions veurem si la seva ideia de destruir la Generalitat perque surti la República els hi agrada als electors o no, o si prefereixen un metòde menys destructiu pels ciutadans de Catalunya que consisteixi en potenciar la Generalitat al màxim i fer el pas a la sobirania amb la Generalitat i no contra la Generalitat.

No estic gens d’acord amb l’editorial. No s’haurà fet un “copiar y pegar” de La Razón?

Vicent, el tenim amb estima per la claredat de les seves editorials i els seus articles, la seva experiència com a periodista y El seu tarannà com a persona.

Vostè sap perfectament que totes les institucions d’Europa i del món, culpen de tot a l’estat espanyol, de les seves injustícies, de trepitjar els drets humans i de l violència dels carrers.

Vostè sap perfectament que, desmuntant la Generalitat, no els fem el joc, els fem la feina.

Vostè sap perfectament que, al lloc del senyor Buch o del MHP Torra, hi hagi qui hi hagi, fins i tot vostè o jo mateix, rés canviaria.

La seva editorial va avui en una línea de publicitat electoral. O be, vostè comença a tenir pressions per la claredad i independència del seu diari.

Com diu la Núria Castells, l’encert és plantejar la qüestió del col.laboracionisme amb Madrid. Si els exconvergents i l’ERC han esdevingut col.laboracionistes, si ara neguen que E ens roba, si es neguen a parlar d’autodeterminació, si s’entesten a oposar-se a la unió tot cercant la seva hegemonia autonomista partidista, si provoquen, humilien, agredeixen i engarjolen manifestants (i gent asseguda tranquil.lament en una terrassa), la conseqüència és clara: hem de denunciar-los, desemmascarar-los.

Madrid espera pacientment que les aigües es calmin i que nous comicis desviïn la nostra atenció vers el front electoral. Aleshores què haurem de fer?, Votar novament els col.laboracionistes tot esperant que assoleixin algun dia ignot de no se sap quina dècada futura un quimèric, miraculós percentatge, i que canviïn sobtadament de política tot tornant als rengles independentistes?

Jo entenc que parlar de canviar de partits pot semblar encara a alguns una atzagaiada que és fomentar el temut divisionisme, etc. Aleshores, digueu-me, honestament, QUINA ÉS L’ALTERNATIVA ELECTORAL?

Sr. Partal: prengui til·la.

No sembla massa assenyat que, desprès de veure què ha passat amb els generals, es vulgui empènyer pel mateix camí als comandants, desprès els capitans… Sembla que, per a alguns, quan xoques contra un mur i surts malparat, la solució no és buscar una altra manera de passar-lo sinó tornar tot seguit a esclafar-s’hi.

Paradoxalment, és allò tan espanyol de que más vale honra sin barcos que barcos sin honra. Quan allò que cal és conservar els barcos que puguis, augmentar la flota, planificar com guanyar la guerra tenint en compte les experiències de les batalles perdudes i aleshores ja tindràs tota l’honra que dona la victòria.

He llegit l’editorial i els comentaris recomanats pel director i la meva conclusió personal és que és un debat que s’hauria d’aprofundir més enllà de valorar si la metàfora és agoserada o no. No tinc prou informació per tenir una opinió ferma, però sí que tinc clar és que la Generalitat no és un òrgan de govern vàlid per a la futura República tal i com està ara.

Com es pot doncs canviar una institució que viu des de fa molts anys inserida en un règim colonial? Què diu de la Generalitat en quant a mentalitat l’atacament del 155? Per una banda té molta història i hi ha moltes coses que funcionen, però és precisament aquesta història que li confereix indefectiblement una identitat d’administració colonial. Per tant, fer-la un bastió de la República ha d’implicar per força renovar-la, i això no es redueix només a la Brimo.

Recordar que tant la Transició Espanyola com el famós “de la llei a la llei” del 2017 són dos exemples (salvant les distàncies entre ells és clar) de com aquests tipus d’experiments de canviar sense tocar res no funcionen. A les empreses passa el mateix constantment (de fet les estadístiques més consensuades parlen d’un índex de fracàs d’entre el 70 i el 80% de les transformacions).

Un debat que seria una llàstima no tenir. Dono gràcies al director per parlar-ne.

LA GENERALITAT S’HA PASSAT A L’ENEMIC?

Avui em sembla una editorial atropellada, com quan hom veu coses clares i la resta no el segueix, llavors els arguments per convèncer són un pèl vehements i distorsionats.

A veure, la situació és greu i tant. Però, els mossos són comandats per l’Estat (com deia Ponsatí) a través de l’amenaça d’intervenció contra una Generalitat aterrida que n’és l’executora de l’estratègia perversa per fer una falca entre la Generalitat i el carrer.

I estic segur, que la comissionada per als Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatović sap perfectament com s’ha escapçat la cúpula dels mossos (Trapero i cia) per “col·laboració amb l’1-O” i per tant ha d’estar al corrent del paper que juga l’Estat espanyol en la repressió contra Catalunya.

En les grans manifestacions que organitza l’ANC i Òmnium la inèrcia dels manifestants és molt gran i el lema “llibertat” no atiava gaire a alguna resposta contundent… Jo també apostava per una resposta a les bestialitats de la Brimo i la demanada de la dimissió d’en Buch.

Però que més de 700.000 manifestants no ho fessin, no exercicin el poder que tenen, ens ha de fer reflexionar l’estat real de la consciència de la ciutadania i no trobo elegant ni pertinent la frase: “cada silenci, cada inacció, de cadascú de nosaltres és, de fet, una complicitat”.

Perquè si ens considerem avanguarda critica, a continuació de la frase inculpatòria, cal que donem sortides a l’atzucac, per exemple proposar (o induir subtilment accions) de fer una ocupació de la Generalitat per exigir la destitució de Buch i la dissolució de la Brimo.

Perquè, si la Generalitat és Wichy, cal destruir-la no?

No és el mateix ser irresponsables que còmplices, sobretot quants molts en rebem les conseqüències de la repressió. Complicitat implica voluntarietat.

PS. Estic amb Octavi Monsonis, Joan Carles Melgarejo, Victor Serra, Josep Rabat…
La metàfora de Vichy no s’adiu…

Em sembla que, des del començament, hem tingut massa miraments amb els “nostres”. D’aquesta manera no arribarem enlloc. Per por de cometre una injustícia amb algun, mantenim líders que no lideren i, com que veuen que per aquest costat no passa res, diuen alguna cosa que ens pugui agradar, però fan el que els mana l’enemic. Ténen por de l’enemic, però no en ténen del poble català.
Fer net al nostre camp és una pas imprescindible, a mesura que la situació es va radicalitzant.
L’estratègia de la FAES, Aznar i PSOE és transformar-hi en un enfrontament entre nosaltres. Però si la Generalitat accedeix a posar les seves eines a favor de l’estat (algunes almenys: BRIMO i conseller, TV3, Parlament a vegades), no podem deixar de considerar-los els nostres enemics. Altrament serem vençuts amb les nostres pròpies eines.
Per altra banda, ja no es pot triar. La gent ho ha vist. Es pot trigar més o menys, però és inevitable.
Com la gangrena, com més esperem, més tros caldrà tallar.

Vichi va ser gairebé 80 anys, Europa ha canviat, cada situació i cada país és diferent, els tempos i les persones son diferents, les actuacions de les persones també ho son.

Qui te l’oportunitat d’actuar son les persones que estan en situació de fer-ho en aquells moments no son masses i poden ser fàcilment controlables per algun dels sectors del poder econòmic i partidista, com per exemple els monàrquics espanyols, que son els que actuen en l’ombra i ningú els culpa de res, per que visiblement no son ells qui prenen les decisions.

El problema principal rau en el context de globalització en que som immersos, i cal encertar la millor manera d’actuar i prendre la decisió més encertada és difícil.

Cal abandonar la Generalitat ara? per fer que? que l’ocupin els unionistes i desmantellin les poques coses que ens queden? De les institucions que tenim poc es pot fer, i segurament tindria poca eficàcia pràctica, no tenen poder real. No més el tindrien en les seves mans per que l’estat els donaria cobertura. En les nostres mans no valen res, ho hem vist de sobres, com bones lleis aprovades al Parlament han estat suprimides pel constitucional.

La solució que realment necessitem ha de venir de fora, i és el reconeixement de paisos que ens reconeguin com a tal i que ens donin la cobertura legal que Espanya ens nega internacionalment, la negociació amb ells no més serà pel repartiment econòmic de les propietats que l’estat tingui reconegudes a Catalunya, no de com hem de construir la república que és cosa nostra.

Espanya mai acceptarà la separació per les bones, si l’accepta serà forçada per la comunitat internacional.

Les coses mai són o blanques o negres. I potser com ja diu algú cal discriminar el que és la institució de la Generalitat i els partits que l’estan governant. De fet fa dies que em pregunto i busco una explicació de per què no ho ha fet ja. És massa evident que la Brimo s’està excedint.

Ara bé… Imagino pressions des del PdCat. Rememoro les declaracions polèmiques, d’Artur Mas de fa uns dies encaminades a posar ordre i a justificar les actuacions dels Mossos (allò que els Mossos no són monjos, són policies i que la policia de tant en tant ja ha d’utilitzar la violència). Hi sumo el fet que JuntsxCat està lligat de peus i mans pel PdCat, propietari de les sigles i dels diners.

Està clar que la vella Convergència, igual que el règim del 78, es resisteix a morir. Ja sabem que Saturn devora els seus fills per por que cap d’ells l’enderroqui. I a la vella Convergència li interessa una Generalitat, una Catalunya autonòmica. Els partits del règim del 78, catalans o espanyols, mai podran liderar un canvi de veritat. Per definició han de morir amb el règim. I mentrestant hem de tenir fe que en algun racó amagat hi ha un Zeus, un representant del nou ordre que podrà enderrocar Saturn quan sigui el moment.

El que més greu em sap és que gent tan vàlida continuï presentant-se a les llistes de JuntsxCAt perquè jo ja no els podré votar més, perquè ha quedat clar que votar-los és votar PdCat. ERC tb està més que descartada. I la CUP d’ara no em convenç. I aquí el gran dilema. No sé si podré continuar votant. Falta nova saba, nous líders, nova estructura que condueixi el país.

Crida i exili. Nomé això.
Els CDRS, els Tsunamis, els picnics, l’alerta solidaria, el CNI Catalunya (en definitiva, tots els que estan en primera linea) s’han de reunir “clandestinament” amb Puigdemont – De Gaulle i amb el consell de la Republica, per marcar una linia de Resistencia i d’Estrategia.

mobilització, cada manifestació, ha d’estar al servei de una estratègia. Desprès, el Consell i Puigdemont-De Gaulle, ja sabran quan i com proclamar la independencia.

Tinc dues preguntes:
– a l’exili volen proclamar la independencia? quan? d’aqui a vint anys?
– el general De Gaulle, l’estratègia l’havia estudiat i mamat. En Puigdemont haurà de trobar un bon estrateg que pugui mantenir els contactes amb la primera linia.

Cent per cent d’acord amb Vicent. Ja vaig escriure aquí que ara per ara el poble catalán caldrà lluitar no nomès contra el Estat espanyol sinó també contra l’elite política ‘independentiste’ actual. Desgraciadamente, com Vicent assenyala amb tristesa al penúltim paràgraf, la majoria està encara molt lluny de adonarse’n. Queda molt per caminar.
Respecte a les crítiques a l’editorial, amb tot respecte, em sembla que no entenen bé la situació actual. Per exemple, demanar la destitució de Buch és una consigna tàctica. Torra ho va intentar i gairebé tots els altres (govern, partits) ho van rebutjar. Aquest govern és un ostatge de l’Estat espanyol. Senzillament, no pot cessar Buch ni posar ordre en els mossos. No hi ha molt a conservar.

Crec que és incomparable el context d’una França ocupada per l’exèrcit nazi en plena guerra i amb un front molt potent en contra, l’oriental per la Unió Soviètica i l’occidental per Anglaterra i EEUU fonamentalment. Pétain va ser un autèntic nazi, col·laborant amb l’holocaust amb la deportació de 149000 jueus dels que van tornar només el 10%. Charles de Gaulle va dirigir des de Londres el comandament de la França lliure amb un micròfon d’ona curta donant instruccions a la “resistència”. Res del què passa a casa nostra s’assembla aquell panorama de l’Europa dels anys 40. Primer, en la nostra guerra estem sols, l’enemic és clar però el front de batalla és molt imprecís. Segon, ens obstinem a utilitzar les armes de l’enemic, armes que controla l’enemic que són les “nostres institucions”. Si ja hem descobert que no es pot passar de la llei a la llei, adonem-nos d’una vegada que no podrem passar o convertir les institucions autonòmiques a republicanes, el que hem de fer -el que es fa a totes les revolucions- és assaltar (metafòricament) la Generalitat. Seguint l’exemple de Gaulle-Pétain, què us sembla una Generalitat en “sleep mode”, ocupant-se només de qüestions menors i bàsiques, i un Consell per la República Catalana a Brussel·les dirigint la resistència i alliberació de la nació. Com ho veieu?

Garratibat m’he quedat aquest matí a poc més de les onze quan esmorzant tranquil·lament a la cuina de casa, gairebé m’ennuego sentint al Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya dient: “..furgonetes de la policia nacional que estaven allà per vetllar per la seguretat dels manifestants…”.
O sigui que la munió de “piolins” que roden per Catalunya aquestes darreres setmanes hi són per protegir la gent?; segur senyor Buch?; m’admira la seva clarividència perquè li asseguro senyor Buch que vostè ha estat l’únic que ho ha vist així; senyor Buch, ens pren per mesells?; la gent de Catalunya serem qui sap quantes coses però de rucs no en som pas, sap?. A més, als de la PN ja els defensa el sinistre Marlaska, no cal que ho faci vostè!.
Com, segons vostè, ens protegeixen aquesta gent?; buidant ulls?, obrint caps?, arrossegant noies pels cabells?, pegant a dojo?, detenint aleatòriament i amb atestats policials models de literatura “creativa”?.
Sap que si persisteix una miqueta més en aquesta línia encara li sentirem dir que els que ens van repartir les garrotades l’1 d’Octubre ho van fer pel nostre bé, perquè no ens descarriéssim del bon camí?. Au va senyor Buch, plegui, plegui que aquest càrrec li vé molt i molt gran.

Sr. Partal, la comparació amb Vichy no és del tot acceptable, arguments han donat d’altres subscriptors.

El que em preocupa, i molt, és el joc en que estan entrant altres subscriptors de criminalitzar tota la Generalitat, de criminalitzar al MHP Torra. Están fent el que el feixista regne d’espanya vol, que desaparegui la Generalitat, que desaparegui el MHP Torra, la persona mes odiada pel naZionalisme espanyol després del MHP Carles Puigdemont.
Esborrar tot, amb complicitat de part del govern això sí, amb complicitat de la ER de Junqueras, antiga ERC.

Preguntem-nos:

– Qui demanava eleccions autonòmiques com si fossin una solució i aprofitant la empenta per l’error de bona fe de molts catalans el 28-A i el 26-M que va veure en ells?
En Rufián i en Tardà, acòlits de l’Oriol Junqueras de ER, abans ERC. Representen el junquerisme, hereu del pujolisme.

– Qui conforma el govern actual?
JxCat (amb PdCATs dins) i ER.
En aquest punt disenteixo, i molt, d’aquells que ataquen al govern JxCat + ER, com un conjunt, quan els fets des del 21-D, especialment protagonitzats per en Roger Torrent, ens diuen que ERC s’ha mutat en la ER de Junqueras. Crec que des de dins están presionant a la inacció al MHP Torra.

Te les mans totalment lliures dins el seu govern el MHP Torra?
No, tot i així per la seva honestedat, recordem que no és un polític de professió, si no un independentista convençut, li ha fet fer declaracions fortes que han espantat als seus “companys” de viatge d’ER i del PdCAT, com quan va proposar i posar data a un segon referèndum. Un brindis al sol, potser, però va remoure seients acomodatícis.

– Quina és la estrategia del PSOE-PSC amb la que jo crec connivència a l’ombra de la cúpula d’ER?
Doncs derribar al MHP Torra i convocar les eleccions tan volgudes per ER (antiga ERC). Aquest últims segueixen volent eleccions, que només servirien per a tenir una Generalitat més descafeïnada que ara, ja sense el MHP Torra, tot pensant que els catalans que els van votar al 28A no hauran obert els ulls. Però de moment no s’atreveixen a forçar la caiguda del govern per el descrèdit electoral que tindrien, per això d’alguna manera maniobren en el descrèdit del MHP Torra.

– Què hauria de fer el MHP Torra?
D’entrada estic d’acord en destituir al Conseller Buch. O no vol fer la feina bé o està cremat. Un altre conseller hauria de depurar els violents descerebrats dins dels mossos, i hauria de donar ordres concretes de comportar-se com una policia democràtica, defensant espais i equipaments però sense la violència gratuïta mostrada pels mossos fins ara. Tots hem vist que, llevat que hi hagi agitadors professionals de falsa bandera, si no hi ha violència policial no hi ha aldarulls.

– Què pot passar si els mossos es comporten ferms però democràtics?
Doncs com a molt que no agradi al naZionalisme espanyol i facin fer la feina bruta a la PN o la GC. Això te de positiu que davant el món ja no serà la nostra policia la violenta.

– Pot agafar, com ja han amenaçat, el control dels mossos el “gobierno” feixista d’espanya?
Si, i què? Davant el món no es criminalitzaria la Generalitat per la violència policial, seria el regne d’espanya. I aquells mossos que els enviïn a les manifestacions es podran comportar com a policia democràtica fent la seva feina, doncs al cap i a la fi la violència descerebrada és algo personal que pots o no exercir-la, i això si ho fan, que ho facin les forces d’ocupació.

Resumint,
-No col·laborem a fer caure algú amb mínim de decència com el MHP Torra.
-No col·laborem a fer caure la Generalitat, directament o forçant eleccions.
– VOTEM REFRENDARIAMENT el 10 N tot demanant una agrupació electoral que representi un vot únic independentista. El fraccionament partidista, tan volgut per la ER de Junqueras, perjudica i malmet milers de vots per la Llei de Hondt.
– Si finalment només veiem partits fraccionats el 10-N, ja sabem que la ER de Junqueras (antiga ERC) no representa, com abans pensàvem tots, l’independentisme si no el junquerisme hereu del pujolisme, per tan no la votem.

Que contents i feliços se els veu a tots per lo que vostè acaba de publicar. Doncs miri jo segur seré la única veu discordant però quan he acabat de llegir no sabia si enfadar-me o plorar.
Vostè te tot el dret a criticar la actuació dels Mossos, especialment la Brimo, e inclús demana la dissolució d´aquesta ultima. Vostè te tot el dret a demanar la dimissió del Conseller Buch, i jo l´acompanyaria segurament. Pero d´aixo a comparar el Govern de la Generalitat (que també em fan empipar a mi quan veig la manca de unitat) amb el de Vichy crec que s´ha passat, com es diu ara, “uns quants pobles” i jo afegiria “moltes ciutats”.- El seu article farà molt feliç a tots els infiltrats entre els nostres joves que busquen aixo en les seves provocacions, al govern de Pedro Sanchez, a la gent del PP, Cs i Vox,i malauradament els dirigents de algun partit català. A tots aquells que tan sols volen la baralla entre nosaltres, el trencament de la unitat, en poque paraules, el pronostic Aznar “Antes se romperan entre ellos que romper España”. Seguiria i seguiria però estic massa enfadat per a fer-ho. Una darrera cosa, o millor dues: 1) Aquests mossos angelicals que vostè defensa de abans son els mateixos que en el seu moment el seu cap va dir a un jutge que “quan volgués podia detenir tot el Gobern, 2) I sobretot els Mossos son policia judicial, es a dir que abans obeïxen les ordres de un jutge que les de un Conseller. Ho sento Sr. Partal, però no puc, avui, estar mes en desacord amb vostè.

Gràcies per l’editorial i moltes gràcies per els comentaris. Tot plegat ens dona una visió bastant lúcida de com està el país .
Faig meu el comentari de Enric Emo. (22.57)
La Generalitat no ha estat altre cosa que un compromís per mantenir l’statu quo igual com van fer els partits d’esquerres el 1978 que varen claudicar immediatament dels seus ideals. Ho van fer, tots plegats, farts de l’exili i volent resoldre els seus interessos personals ?.???? Segurament les dues coses. Realisme SI, trist també.
Els independentistes que sortim al carrer pacíficament una vegada i un altre tenen (tenim) la independència del país com un ideal a aconseguir o a l’hora de la veritat farem (faran) com els nostres abans passats ……. resposta el 10 de Novembre.
No tenim aliats. Això és cert. Però també es veritat que cecs que estem amb les qüestions de dèficit fiscal i de que volem marxar perquè ens menyspreuen, no hem sapigut explicar que Espanya no és UNA DEMOCRÀCIA. És un estat neofranquista que no ha fet net de la dictadura.
A fora d’Espanya no ho veuen perquè l’Estat controla les informacions de la premsa i de les televisions mitjançant els consolats i embaixades. Ho he vist i viscut. O sigui que tots els que tenen (tenim) lligams a fora del país hem de multiplicar els esforços per explicar-ho…… el President Puigdemont ja ho fa. Quan explica la situació repeteix i clarifica que a Espanya tots els poders emanen del franquisme i que s’ha educat la població amb un sentiment patriòtic només espanyol aniquilant tot coneixement i respecte per les minories.
Per últim, personalment no crec que sigui bo de criticar el MHP Torra. Senzillament perquè ocupa un lloc que ningú volia i que es necessita molt de coratge per fer-ho.
Rés de pesimisme és el que volen i no ens ho podem permetre.

Em sume a Melgarejo, Monzonís, Serra, Salart, Agulló… en que hem d’anar a pams. Comparar-nos amb Vichèi a dotze dies d’eleccions és deixar la parròquia als peus dels cavalls d’Abascal, Casado, Rivera i Sánchez. Obrir la caixa de Pandora del dubte dels propis, úniques opcions votables per seguir guanyant tots els comicis als del 155, sembla poc oportú. A banda que, com s’ha dit, no hi ha aliats ni per fer efectiu al parlament europeu el resultat de les eleccions pel que fa als electes presos i exiliats. El col·laboracionisme s’ha d’acabar, no la Generalitat.

Penso que encertes totalment. No hi pot haver justificació possible. L’exercici del poder i el mandat popular democràtic res té a veure amb la repressió i el desgovern autonomic. La qüestió no és, deixem caure O no deixem caure la Generalitat. No. La Generalitat va caure fa temps…. El que resta el un operatiu borbònic. Cal desmontar-lo del tot per a reneixer. I no, els aliats no ens vindran a ajudar, de cap manera. No hi ha aliats collons! Ni si cau, ni si no cau! Ni si la desmuntem, ni si la conservem! Sou cecs. O el Consell de la República, O els Càrrecs Electes, O ambdós, han d’articular una sortida de govern sens caps visibles (tsunami), per a forçar l,acompliment del mandat popular i doblegar l’estat fexista. Sens aliats, repeteixo! Crec que és un bon editorial. Si es tracta d’això, el subscric.

C’est vrai qu’il y une similitude de situation mais à mon avis pas d’intensité. Je m’explique ; à ce jour nous n’avons pas connaissance d’un pacte agréé entre Madrid et la Generalitat même à demi-mot. Le Président Torra continue d’opposer une certaine résistance en paroles avec peu d’actes décisifs il est vrai, mais il n’a pas capitulé. Ce qui place la Generalitat dans le rôle de Vichy, comme souligné dans l’éditorial, c’est l’absence de reprise en main des Mossos et de la BRIMO. M. Buch ne contrôle plus ses troupes pour une raison qui me parait évidente, une partie de celles-ci reçoivent leurs ordres de Madrid et plus de Barcelona. M. Buch n’a plus d’autorité auprès de ses hommes, en-a-t-il jamais eu, tout du moins ceux que l’on voit sauter des fourgons et qui frappent à tout va toutes personnes se présentant devant eux.
À partir de là, on revient à Vichy, faut-il prendre une décision forte, destituer M. Buch, épurer les Mossos au risque de précipiter l’application d’un nouveau 155 ou tenter de gérer ce qui l’est le plus longtemps possible et garder un pseudo contrôle? Pour moi, le choix est fait, c’est la première solution qui doit s’appliquer le plus vite possible. La seconde, ruine la confiance du peuple en son gouvernement et compte tenu de ce qui a été fait ces 10 dernières années par ce dernier et le prix payé, ce n’est pas mérité et injuste.

PS: Ho sento per escriure F, però el meu català seria incomprensible.

Crec que no es pas, que no sapiguem la resposta a que fer un cop el govern de Vichy ja no ens serveix, crec que per la llei mordaça hi ha por de parlar clar, i per això es parla molt, però no es va al moll de l’os. Recordem que De Gaulle tenia aliats i un exercit, això no ho tenim d’obviar ni amagar-ho, Qui pot ser el nostre De Gaulle?, amb aquestes premisses que tanta por en fa tocar, es pot fer caure el regim de Vichy, no sense això, per tant crec no ens acabem de llençar a la “piscina”, ens fa por, i llavors eternament estem en la roda de hamster i llepant-nos las ferides, tenim un regim de Vichy, molt be, per que el tenim?, per por, per temor, per comoditat, per voler aguantar un cadàver que ja fa pudor i que cal enterrar, i prenyar-nos amb coratge per un nou naixement, amb valor, amb fermesa, amb coratge, amb determinació, caigui qui caigui, per que ara també cauen un o una darrera l’altre, ens estan esclafant amb el vist i plau del nostre regim de Vichy, tots els nous Estats, per ser-ho han tingut un “De Gaulle” amb tot lo que aixo implica, però a nosaltres ens fa por, som d’aquells que, volen i dolen…i així no es va enlloc….. Si tinguéssim un Charles De Gaulle, ens repetiria lo mateix que en el seu moment ens va dir, i ho portaria a la practica,…”Es millor prendre una decisió que pot semblar equivocada, que estar eternament buscant la decisió perfecta, que mai arribara”,…es a dir, per sortir de la roda de hamster cal arriscar i pagar un preu, que deixarà de ser un preu etern com ara es…….

Fins abans de la sentència sempre havia defensat al President Torra. Però ara ja no. Com poden estar amb els braços plegats mentre piquen als nostres joves? Està clar que no hi ha un objectiu ni el volen tampoc. Cap vol la independència però tampoc ens ho diuen. Anar passant sense dir ni fer res com en Mariano Rajoy. Esperen que ens cansem. Demanant un altre 3 d’octubre i quan el tenen tots muts. Espero poder-los treure tots aviat i si els treu el 155 millor. Haurem de sortir també si ens posen el 155? Haurem de defensar-los a ells? Votar-los altra vegada? Ja n’hi ha prou!!!! Sóm tots una colla d’ineptes, venuts i moltes coses més. Si ens volen fer un favor, que marxin i deixin d’engantar-nos.

Sr. Partal es usted un atrevido por no decir un valiente.

La metáfora que ha utilizado usted, a pesar de que algunos comentaristas se la hayan tomado no como metáfora sino como descripción real de la actual situación en Cataluña, tiene el gran valor de poner en exergo algo que muchos venimos diciendo desde hace dos años. La Generalitat, a efectos prácticos, está teledirigida desde Madrit. O dicho de otra manera, a efectos de implementar la república, cumple a la perfección con los planes de Madrit, a saber que no se implemente. Las declaraciones pomposas (pompa de jabón llena exclusivamente de aire) a Madrit ni le van ni le vienen, sabe que no alteran el curso de las cosas y, además, las utilizan para azuzar a los feligreses de su parroquia y convencerles, más si cabe, que Cataluña es un peligro real para la supervivencia de la gran nación de España.

Es decir que en ese sentido, efectivamente, los políticos asentados (¿partidos políticos apoltronados?) en la actual Generalitat son colaboracionistas o por decirlo más suavemente, por no herir sensibilidades, sus actuaciones tienen las mismas consecuencias que si lo fueran. Ya sé que cuesta tragar la píldora pero no hay más remedio, si no es hoy será dentro de un tiempo, pero será porque los que mandan ahora no cejaran en su empeño, es decir no cambiarán de rumbo.

Al no ser catalán tengo la ventaja de no estar atado de pies y manos a todo un recorrido vital emocional que te impide aceptar la realidad de que te la han metido. Por utilizar otra metáfora (por favor, que nadie se rasgue las vestiduras, es tan solo una metáfora que invita a la reflexión, nomás). Es como si una buena mañana te enteras, tú que eres un incondicional del Agua de Vichy Catalán, convencido de que todas sus chispeantes burbujas son naturales, que provienen de la conjunción de los elementos durante millones de años son, en realidad, también, o, sobre todo, gas carbónico inyectado. Como para tirarse por la ventana o al monte. Recomiendo la segunda opción.

Entre los comentarios que he leído (todos) hay bastantes que vienen a decir «Bien, ¿y a quién votamos?» o «¿qué es lo que se puede hacer?».

Bueno, en las próximas elecciones voy a votar CUP. No porque sea un cupaire. En realidad, yo no me creo lo del sistema electoral «democrático», participo ahora en él porque estoy comprometido con que Catalunya rompa de una santa vez con el régimen no sólo del 78, sino con ese concepto de la España hegemónica y falsa que glosa el mito de Pelayo y su Reconquista, del Cid Campeador hasta llegar al impresentable de Mingorrubio. Votaré CUP porque ante la lamentable situación a la que nos han llevado los dos partidos hegemónicos con sus cuitas partidistas cainitas, amén de los vergonzosos intereses económicos que comparten en silencio, gran silencio, con muchos de los que financian las pelotas de goma que recibimos – léase, por ejemplo, La Caixa- , creo que son los únicos que pueden, no llevarnos a la Tierra Prometida, sino que son los únicos, que, en este momento, pueden infundir cierto canguelo a los del agua de Vichy Catalán.

Por continuar con una actitud constructiva y no meramente descriptiva, Sr. Partal, usted que tiene acceso a personas que el común de los mortales no tiene, pregunte, por favor, a Clara Ponsatí (y estoy seguro que a muchos otros que tienen la capacidad de sacarnos de las garras del continuismo procesista) cuál es, en su opinión, lo que “cal fer”.

Mientras tanto, y a la espera de que se encienda la bombilla, toda acción que moleste tanto a la Corte del Reino como a los de Vichy Catalán, por mi parte, será bienvenida. Si se pueden evitar violencias tanto mejor pero mucho me temo que no será así porque ese tipo de acciones por muy pacíficas que sean, siempre les ponen a ambos los pelos de punta y, entonces, lanzan a sus hordas uniformadas de robocops y de jueces para imponer el orden “democrático”.

Tempus Fugit.

no veig la comparació. França tenia De Gaulle, que tenia el reconeixement de GB i en aquell moment tenia també rere seu l’exèrcit roig i el del USA. Nosaltres BB tenim… Puigdemont? Que té qui, al darrere? A més, si algun dia el nazisme era vençut, França tenia segles de reconeixement no sols com estat sobirà sinó com a potència mundial. Es pidia permetre perdre les institucions, prou legitimades estarien en un nou ordre mundial – de fet, el passat i la garantia que oferia aconsellava anar per aquí. Les nostres institucions no ens les tornarà ningú.
No és per aplaudir la Generalitat actual, però la comparació és com a mínim discutible.

Atès que no és posible destriar entre tants comentaris avui a l’Editorial, dient-li de Vichy, sembla adient manifestar l’acord especial amb la Rosa Gispert, en Pep Agulló, i la Dolors Senserich entre altres la primera que recomana una trobada a Waterloo del MHP Torra, que tots sabem tindrà la virtut de sumar intel.ligencies i estrategies en un moment d’especial gravetat per Catalunya. Em permeto dir malgrat tot al habitualment encertat V. Partal que no podem perdre el seny en moments de tribulació. La veu aparent (filtrada pels diaris) demana
dimisions com si tinguessin a la mà, les imprescindibles substitucions llevat que pensin en les oportunistes polítics, dels quals sempre anem sobrats. Cal recordar i evitar la repetició de l’any 1934 i els tristos succesos derivats d’errors polítics posteriors. La via escollida pel nostre President i els empresonats, ens obliguen a no repetir errors, cap precipitació serà bona ni de bon resultat per aconseguir la desitjada República que demana el Poble de Catalunya.
Tenim el 10-N a tocar que hauria de ser un salt endavant dels independentistes, i sense oblidar ni un moment que l’objectiu és preparar estructures a la futura República sumant esforços que porten ja dos anys llargs esperant.
Si algú -com fan ara- segueix tirant pedres a la nostra pròpia teulada ha de saber que contribueix a la destrucció de tot el que s’ha aconseguit mirant 25 anys enrera, ja n’hi prou
d’utilitzar més la rauja que el seny si volem assolir l’objectiu que proclamen els centenars de milers de manifestants vinguts dels quatre punts de l’horitzò.
Constrir un nou Estat d’Europa -o no- cal tenir clar que no és qüestió de mesos i menys si volem evitar que el Govern d’Espanya segueixi fent victimes als nostres carrers encara que siguin disfressats o d’uniforme. La República arribarà de la mà de la no violència encara que
l’eixerit de la Moncloa que toqui no agafi el telèfon del MHP.

He llegit l’article i tots els comentaris i em temo que molta gent no ha sabut interpretar el que ha llegit. La comparació amb el règim de Vichy, és només una metàfora, no cal tenir-la en compte al peu de la lletra.
Tot i que exposen qüestions diferents, estic absolutament d’acord amb Joan F Ruiz, Alain Langel i Juan Martin ALEGRIA.
Efectivament, a diferència del Govern de Vichy, la Generalitat no ha fet cap conxorxa amb l’enemic i no s’ha posat deliberadament a fer mal al poble. EL que passa és que el Govern és extraordinàriament feble per dues raons; la primera, que des de Madrid amenacen manen i imposen a un govern atemorit que no gosa plantar cara; la segona que la meitat del Govern treballa des de dins torpedinant les iniciatives del President. A aquestes alçades els de ER (C?) ja no amaguen que el seu objectiu, lluny de treballar per la implantació de la República, és exclusivament esdevenir el partit hegemònic. Fa vergonya veure com aprofiten totes les ocasions per menystenir i bescantar el President.
Torra té molt poc poder, ja se’n encarreguen a Madrid de posar-li tota mena d’entrebancs. I ell és conscient que només pot comptar amb una quarta part dels diputats del Parlament, perquè els que suposadament són aliats, sovint li giren l’esquena.
De tot això només se’n pot concloure que l’actual Govern de la Generalitat no serveix per gaire res, però igualment l’hem de conservar, perquè no en tenim cap altre.
Conservar-lo no vol dir obeir-lo o fer-ne cas. El camí és la desobediència civil a tot el que ens allunyi de l’objectiu, Govern de la Generalitat inclòs. Els hem de tenir i mantenir pel que són i representen, però res més. No hem d’esperar les seves instruccions. No hem de aturar-nos si ens volen aturar. Els hem de deixar de costat: que facin la seva, que nosaltres farem la nostra.
Entenc que és això el que ha dit en Vicent en la seva editorial: no ha dit que els hem de fer fora; només que n’hem de prescindir.
Que hi siguin, però com si no hi fossin!